Blog a punt de traspassar

Avui, dia de neu, escric al blog. I no és perquè tingui res a dir. Al contrari.

Es fa palesa la poca activitat, emigrada de forma més o menys satisfactoria al Twitter. Es demostra que mantenir un blog és un art a l'abast de pocs. S'ha de tractar com un projecte personal. Dedicar temps a buscar temes i a redactar-los amb certa gràcia.

Però és clar, jo no he canviat. Reconec les coses que m'agraden, i quasi mai els hi dedico el temps i l'esforç que requereixen. És potser perquè m'interessen massa coses. El meu cap no dóna per pensar en les moltes coses que voldria fer: una empresa, més ciència, anar a Silicon Valley, estudiar més (el que sigui), parlar anglès a diari, apendre francès, escriure per algú (sobre tecnologia, ciència, etc.), i no menys d'algunes desenes d'activitats "extraescolars".

I així seguiré, molt probablement, durant un temps més.

Blogger per Android

Potser tard, però acabo de descobrir l'aplicació de Blogger per Android (si no vaig errat no existeix per iPhone, algú ho sap?).

Espero que això faci rebifar aquest blog, que estava malalt terminal...

Aprofito per desitjar-vos un bon 2012!

Què pot fer un blog contra Twitter?

Lectura pausada contra rapidesa. Elaboració contra espontaneïtat. Reflexió contra víscera. Concentració contra frivolitat. Portàtil (ordenador) contra mòvil (telèfon). Puto Blogger.

M'ho hauré de pensar millor, però no veig futur, ja no en aquest blog, sinó al blog com a mitjà de comunicació. Per a lectura pausada tenim els diaris digitals, per a comunicació ràpida tenim Twitter. No trobo el forat que se suposa omplen els blogs.

Algú té alguna idea al respecte?

Devotion

En Diamantidis és un digníssim hereu de Papaloukas. Està al podi dels 3 millors bases de la primera dècada del segle XXI, juntament amb Sarunas Jasickevicius i el mateix Theodoros.

La final més justa hagués estat Panathinaikos-Barça, perquè sens dubte Madrid i Montepaschi no han demostrat nivell per a disputar la Final Four. Una llàstima, sobretot perquè tenia entrades que vaig haver de malvendre...

Avui mateix, s'ha confirmat la desfeta de LA, per quasi 40 punts i amb la sèrie 4-0. Sincerament, difícilment es veuen a la NBA partits de la intensitat del Maccabi-Panathinaikos d'avui, però sobretot amb propostes de basket diferents i interessants a la vegada.

El pick&roll central de Diamantidis no el sap defensar el 99% dels jugadors NBA (recordeu com USA va perdre una semifinal del mundial contra Grècia, oi?). Cap equip NBA té la riquesa tàctica que vèiem a cada sacada de fons de la final (i de bona part del Top 16).

L'NBA és espectacle, físic i una mica de tècnica; però de fonaments, intel·ligència i control se'n veu poc. Vosaltres escolliu. Jo em quedo amb l'Euroleague.

Engegar un negoci

Mai havia estat tant difícil engegar un negoci. I us dic que el principal problema NO és la paperassa legal. Quasi diria que aquesta és la part senzilla.

Tu tens una idea. Clara i diàfana. Però necessites d'experts que t'ajudin a preparar un bon envoltori. I aquí és on t'estrelles. Una vegada i una altra.

Gent que diu que es guanya la vida fent la feina que fa. I de fet sembla que se la guanya bastant bé. Però no pot respondre dues preguntes seguides amb una mica de contingut. I et fa l'efecte que t'estampes contra una paret. Perquè necessites ajuda. I pagues per ella.

Així que la conclusió és la que ja sabíem: si necessites alguna cosa, si necessites fer res, FES-T'HO TU!

A tope

El blog el tinc una mica descuidat aquests dies. Ja em disculpareu però s'estan ajuntant "el hambre con las ganas de comer", i un no pot arribar a tot...

Prometo que a partir del 29/04 això canviarà. Espero que a més pugui actualitzar-lo amb novetats realment interessants.

Això sí, no descarto penjar-vos algun video que pugui trobar, però comentaris extensos sobre política i basket no crec que en faci!

Què cardats estem amb el Barça...demà partit a Grècia...caixa o faixa...i jo amb entrades pagades per la Final 4...

Salut!

Serà així el futur?