dijous, 18 de març del 2010
dimarts, 16 de març del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
dimecres, 3 de març del 2010
Manel Fuentes: t'equivoques amb l'incendi d'Horta
Manel Fuentes, director i presentador d'El Matí de Catalunya Ràdio, sembla estar fent una croada per tal de convèncer als espectadors que hi va haver mala praxis operacional a l'incendi d'Horta de Sant Joan. Pel meu gust, està fent servir un estil excessivament semblant al de l'Albert Castillón, per posar un exemple.
Crec que no som conscients del que és un desastre natural. El que en Manel Fuentes demana als responsables del cos de bombers (ara tothom és un expert en Deltes0, BRIF, GRAF, etc. més o menys com el cas des explosius i el dinitrotoluè) és que sota cap conepte podia actuar com una persona, sinó com una màquina que pren decisions en funció de probabilitats de supervivència.
Recordeu l'escena de I Robot d'en Will Smith on ell explica per què odia els robots? Resulta que va haver-hi un accident on dos cotxes anaven a parar al riu. En un hi era en Will i a l'altre una nena petita de 6 o 7 anys. Quan els cotxes s'están enfonsant apareix un robot. Aquest decideix salvar en Will ja que els seus càculs diuen que tindrà un 40 i pico% de probabilitats de sobreviure, mentre la nena només un 11%. En Will diu una cosa així com: "Un 11% era suficiente para haberla salvado a ella".
Encara que el relat de I Robot pugui semblar una digressió, no ho és. Els bombers prenen decisions de les que depèn la seva vida i la d'altres. Aquestes decisions en molts casos s'han de pendre en qüestió de segons. Davant d'una situació com la d'Horta, qui digui que s'hauria d'haver actuat més fredament és un absolut fatxenda. M'agradaria veure'l a ell en una situació semblant. I no em val la frase de: "per això no em dedico a ser bomber". El mínim que es pot demanar és admiració cap a aquest cos de súper-homes. Jo també podria dir que fer el que fa cada matí en Manel Fuentes és fàcil. Es limita a apendre's uns temes de memòria i a preguntar el que li indiquen els guionistes (aquests sí tenen mèrit). Però no, admiro la capacitat de comunicació i d'improvització que requereix la ràdio.
Manel, si us plau, que et senti al menys una vegada (reconec que només t'escolto de 8:30 a 9) dir que admires la feina dels bombers. Com diu en Monegal: "s'ha d'apuntar cap amunt". Dedicat a perseguir en Baltasar per assegurar categòricament que la causa de l'incendi va ser un llamp, i deixa estar els bombers que estaven salvant avis, companys, cases, prats i boscos.
Manel, no t'equivoquis amb l'objectiu de les teves investigacions periodístiques. Tens una posició de molt poder. Aprofita-la per un bé més gran que perseguir bombers desesperats.
Crec que no som conscients del que és un desastre natural. El que en Manel Fuentes demana als responsables del cos de bombers (ara tothom és un expert en Deltes0, BRIF, GRAF, etc. més o menys com el cas des explosius i el dinitrotoluè) és que sota cap conepte podia actuar com una persona, sinó com una màquina que pren decisions en funció de probabilitats de supervivència.
Recordeu l'escena de I Robot d'en Will Smith on ell explica per què odia els robots? Resulta que va haver-hi un accident on dos cotxes anaven a parar al riu. En un hi era en Will i a l'altre una nena petita de 6 o 7 anys. Quan els cotxes s'están enfonsant apareix un robot. Aquest decideix salvar en Will ja que els seus càculs diuen que tindrà un 40 i pico% de probabilitats de sobreviure, mentre la nena només un 11%. En Will diu una cosa així com: "Un 11% era suficiente para haberla salvado a ella".
Encara que el relat de I Robot pugui semblar una digressió, no ho és. Els bombers prenen decisions de les que depèn la seva vida i la d'altres. Aquestes decisions en molts casos s'han de pendre en qüestió de segons. Davant d'una situació com la d'Horta, qui digui que s'hauria d'haver actuat més fredament és un absolut fatxenda. M'agradaria veure'l a ell en una situació semblant. I no em val la frase de: "per això no em dedico a ser bomber". El mínim que es pot demanar és admiració cap a aquest cos de súper-homes. Jo també podria dir que fer el que fa cada matí en Manel Fuentes és fàcil. Es limita a apendre's uns temes de memòria i a preguntar el que li indiquen els guionistes (aquests sí tenen mèrit). Però no, admiro la capacitat de comunicació i d'improvització que requereix la ràdio.
Manel, si us plau, que et senti al menys una vegada (reconec que només t'escolto de 8:30 a 9) dir que admires la feina dels bombers. Com diu en Monegal: "s'ha d'apuntar cap amunt". Dedicat a perseguir en Baltasar per assegurar categòricament que la causa de l'incendi va ser un llamp, i deixa estar els bombers que estaven salvant avis, companys, cases, prats i boscos.
Manel, no t'equivoquis amb l'objectiu de les teves investigacions periodístiques. Tens una posició de molt poder. Aprofita-la per un bé més gran que perseguir bombers desesperats.
dilluns, 1 de març del 2010
Dinitrotolueno i altres estupideses siderals
Hi ha bars on només tenen El Mundo. Segurament seria una raó per no tornar-hi, però no és d'això que volia parlar...
El dia 21 de febrer el diari del Pedro J. va publicar una "reveladora notícia" sobre l'aparició de Dinitrotoluè a les restes d'explosius del trens de l'11-M.
Apareixen aquí i allà experts en explosius i en cromatografia de gasos. Molts d'ells no tenen la secundària, però s'han llegit de "cabo a rabo" els articles d'El Mundo o Libertad Digital i es veuen amb cor de discutir si el Titadyn té un o altre component, o d'argumentar les diferències entre la Goma 2 EC i la Goma 2 ECO. Jo no les sé, però tampoc volia parlar d'això...
El Mundo no s'atreveix a insinuar les implicacions de la seva aportació. Perquè sap que són nul·les. Un vídeo tallat aquí i alla no pot tirar enrere la sentencia d'un tribunal. I ho saben. Però no perden la oportunitat d'atiar les flames i generar una confusió dantesca. Sense dir-ho (tonto, el que se'n diu tonto no és en Pedro J.) volen donar a entrendre que darrere dels atemptats estava ETA. Només faltava que diguessin: "creemos que presuntamente fue ETA". Si són tant llestos i demòcrates: que ho declarin clarament i sense subterfugis.
S'atreveixen a dir però, que aquest vídeo refuta la sentencia, cosa extremadament greu que algú s'hauria d'encarregar de perseguir.
I és que elements com en Pedro J., en Losantos, Luis Pino i gentussa similar, apreten els collons de la llibretat d'expressió fins castrar-la completament.
La meva llibertat d'expressió em porta a ENGEGAR-LOS A LA MERDA.
El dia 21 de febrer el diari del Pedro J. va publicar una "reveladora notícia" sobre l'aparició de Dinitrotoluè a les restes d'explosius del trens de l'11-M.
Apareixen aquí i allà experts en explosius i en cromatografia de gasos. Molts d'ells no tenen la secundària, però s'han llegit de "cabo a rabo" els articles d'El Mundo o Libertad Digital i es veuen amb cor de discutir si el Titadyn té un o altre component, o d'argumentar les diferències entre la Goma 2 EC i la Goma 2 ECO. Jo no les sé, però tampoc volia parlar d'això...
El Mundo no s'atreveix a insinuar les implicacions de la seva aportació. Perquè sap que són nul·les. Un vídeo tallat aquí i alla no pot tirar enrere la sentencia d'un tribunal. I ho saben. Però no perden la oportunitat d'atiar les flames i generar una confusió dantesca. Sense dir-ho (tonto, el que se'n diu tonto no és en Pedro J.) volen donar a entrendre que darrere dels atemptats estava ETA. Només faltava que diguessin: "creemos que presuntamente fue ETA". Si són tant llestos i demòcrates: que ho declarin clarament i sense subterfugis.
S'atreveixen a dir però, que aquest vídeo refuta la sentencia, cosa extremadament greu que algú s'hauria d'encarregar de perseguir.
I és que elements com en Pedro J., en Losantos, Luis Pino i gentussa similar, apreten els collons de la llibretat d'expressió fins castrar-la completament.
La meva llibertat d'expressió em porta a ENGEGAR-LOS A LA MERDA.
diumenge, 31 de gener del 2010
España y Davos: no me pises que llevo chanclas
Leo en El País: "España cotiza a la baja en Davos".
Su suma la opinión de los "economistas de prestigio" a la visión pseudo-apocalíptica de The Economist: "Old Spanish practices", entre muchas otras, claro.
Sin negar que un 18,8% de paro (4.326.500 problemas sin resolver), una competitividad a-la-tailandesa, un déficit a la alza y más de un año en recesión (junto con otros datos cuyo nombre no quiero acordarme) no són en absoluto buenas notícias; me niego a que los mismos "economistas de prestigio" que, aún teniendo en sus vitrinas Nobels a punta pala y medallas al mérito de nosequé, no son capaces más que de describir lo bien o mal que lo hace éste o aquél.
Hacen buena la frase de: "el trabajo del economista consiste en predecir lo que va a pasar, para más tarde explicar por qué no ha pasado su previsión".
Para qué sirve la cumbre de Davos? Para que sirvió el encuentro en Pittsburgh que pretendía controlar el sistema financiero?
Por qué los beneficios son privados y las pérdidas compartidas? Los bancos vuelven a los beneficios estratosféricos...la crisis debería haber sido más larga y profunda? Podrá Obama "dar guerra a quien la pida"?
Y sí, Zapatero hace cosas mal, pero no es el "Dimoni escuat". Si la alternativa es Rajoy, me quedo con Mr. Bean...perdón, con Zapatero.
Ya me he desahogado...
Su suma la opinión de los "economistas de prestigio" a la visión pseudo-apocalíptica de The Economist: "Old Spanish practices", entre muchas otras, claro.
Sin negar que un 18,8% de paro (4.326.500 problemas sin resolver), una competitividad a-la-tailandesa, un déficit a la alza y más de un año en recesión (junto con otros datos cuyo nombre no quiero acordarme) no són en absoluto buenas notícias; me niego a que los mismos "economistas de prestigio" que, aún teniendo en sus vitrinas Nobels a punta pala y medallas al mérito de nosequé, no son capaces más que de describir lo bien o mal que lo hace éste o aquél.
Hacen buena la frase de: "el trabajo del economista consiste en predecir lo que va a pasar, para más tarde explicar por qué no ha pasado su previsión".
Para qué sirve la cumbre de Davos? Para que sirvió el encuentro en Pittsburgh que pretendía controlar el sistema financiero?
Por qué los beneficios son privados y las pérdidas compartidas? Los bancos vuelven a los beneficios estratosféricos...la crisis debería haber sido más larga y profunda? Podrá Obama "dar guerra a quien la pida"?
Y sí, Zapatero hace cosas mal, pero no es el "Dimoni escuat". Si la alternativa es Rajoy, me quedo con Mr. Bean...perdón, con Zapatero.
Ya me he desahogado...
dissabte, 23 de gener del 2010
El triple d'en Rafa Martínez és fora de temps
A l'NBA hi ha una norma NBA que no permet llançaments quan el cronòmetre marqui 0,3 segons o menys: la norma Trent Tucker.
Avui al València li quedaven 0,7 segons, amb el que semblaria possible fer el llançament dins la normativa NBA (jo no en conec cap d'equivalent per la ACB). Tot i així, 0,7 segons és un temps ridículament curt, amb el que el gest s'ha d'executar extremadament ràpid.
Si us plau, mireu detingudament el vídeo de l'última jugada del partit:
Deixem de banda per un moment l'errada monumental que comet en Xavi Pascual demanant un temps mort (quan el València no en tenia) per dir que els pívots no canviïn en els blocs i els exteriors sí: el València no tenia la més mínima idea de què fer i el temps mort els hi ha donat aire.
Fixeu-vos que en Rafa rep, baixa la pilota i comença el gest des d'abaix. Tot seguit puja la pilota i llança en suspensió. Jo, simplement, no em crec que es pugui fer aquest moviment en 0,7 segons. En Rafa no té cap intenció de llançar ràpid, fa exactament el mateix gest que faria en un tir en qualsevol altre moment de partit. Fins i tot dóna cop de canell!
En el pla obert es veu clarament que el temps no comença a comptar fins que la pilota SURT de la seva mà. Pels no entesos, la norma diu que el temps compta des que el jugador REP la pilota. Òbviament és una errada de la taula, que reacciona tard.
La meva conclusió és: la jugada és fora de temps (per impossibilitat física) i, per tant, la victòria és pel Barça. Jo no dic que no es pugui llançar en 0,7 segons, el que dic és que el gest del Rafa no es pot fer en 0,7 segons (recordeu la increíble jugada del Joventut amb l'alley-oop d'en Rudy contra l'Unicaja? Ho va fer en 0,1 segons! Apustuflant!).
Per altra banda, en jugades decisives com aquesta seria important tenir un marcador amb centèsimes. No és el mateix tenir 0,79 segons que 0,71. No costa tant. El meu rellotge del Decathlon de 10€ ho podria fer.
Pels curiosos i/o amants/frikis del bàsket: mireu el vídeo del Jason Kapono tractant de superar la norma Tucker. Observeu quin gest ha de fer per aconseguir un llançament en 0,38 segons. Tira des de l'alçada de l'espatlla (no es pot permetre baixar la pilota) i no fa una suspensió completa, sinó un recolzament a un sol peu. Finalment ho aconsegueix en 0,22 segons, però el que fa s'assembla més a un palmeig que a un tir.
Avui al València li quedaven 0,7 segons, amb el que semblaria possible fer el llançament dins la normativa NBA (jo no en conec cap d'equivalent per la ACB). Tot i així, 0,7 segons és un temps ridículament curt, amb el que el gest s'ha d'executar extremadament ràpid.
Si us plau, mireu detingudament el vídeo de l'última jugada del partit:
Deixem de banda per un moment l'errada monumental que comet en Xavi Pascual demanant un temps mort (quan el València no en tenia) per dir que els pívots no canviïn en els blocs i els exteriors sí: el València no tenia la més mínima idea de què fer i el temps mort els hi ha donat aire.
Fixeu-vos que en Rafa rep, baixa la pilota i comença el gest des d'abaix. Tot seguit puja la pilota i llança en suspensió. Jo, simplement, no em crec que es pugui fer aquest moviment en 0,7 segons. En Rafa no té cap intenció de llançar ràpid, fa exactament el mateix gest que faria en un tir en qualsevol altre moment de partit. Fins i tot dóna cop de canell!
En el pla obert es veu clarament que el temps no comença a comptar fins que la pilota SURT de la seva mà. Pels no entesos, la norma diu que el temps compta des que el jugador REP la pilota. Òbviament és una errada de la taula, que reacciona tard.
La meva conclusió és: la jugada és fora de temps (per impossibilitat física) i, per tant, la victòria és pel Barça. Jo no dic que no es pugui llançar en 0,7 segons, el que dic és que el gest del Rafa no es pot fer en 0,7 segons (recordeu la increíble jugada del Joventut amb l'alley-oop d'en Rudy contra l'Unicaja? Ho va fer en 0,1 segons! Apustuflant!).
Per altra banda, en jugades decisives com aquesta seria important tenir un marcador amb centèsimes. No és el mateix tenir 0,79 segons que 0,71. No costa tant. El meu rellotge del Decathlon de 10€ ho podria fer.
Pels curiosos i/o amants/frikis del bàsket: mireu el vídeo del Jason Kapono tractant de superar la norma Tucker. Observeu quin gest ha de fer per aconseguir un llançament en 0,38 segons. Tira des de l'alçada de l'espatlla (no es pot permetre baixar la pilota) i no fa una suspensió completa, sinó un recolzament a un sol peu. Finalment ho aconsegueix en 0,22 segons, però el que fa s'assembla més a un palmeig que a un tir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)