Emilio Duró: bé i malament

No fa massa em van recomenar que mirés una xerrada d'Emilio Duró, i així ho vaig fer. Era una xerrada de quasi una hora i mitja a una trobada de comerciants a Galícia. Voldria fer-ne alguns comentaris al respecte.

La primera sensació és que assisteixes a un monòleg del Club de la Comedia. Unes bromes per aquí, uns tòpics per allà. La suma de Pocholo i Núñez en acció. Fan falta uns minutets per veure que hi ha quelcom més.

Entre frases que ens demanen que ens prenguem la vida amb optimisme i alguna recomanació de com fer-ho, s'amaguen barbaritats de l'alçada d'un pi.

1a: la vida va començar en una bactèria fa 120.000 milions d'anys. Poc més a dir tinc que la Terra té entre 4.500 i 5.000 milions d'anys, i l'Univers s'estima que en té uns 15.000 milions. No anem bé. Ni comentar les tonteries que diu al respecte de l'evolució del gènere humà.

2a: la física quàntica diu que no existeix una realitat (amb un interessant incís on comenta que necessitaria més temps per explicar aquesta teoria). Es basa en la película "Y tu qué sabes", una petita bazofia pseudo-científica que juga amb el desconeixement de l'espectador i que, en poques paraules, és una successió de mentides. Emilio Duró s'atreveix a posar un tall on es menciona l'experiment de Masaru Emoto, que no ha resistit les mínimes comprovacions que se li demanen a un experiment suposadament científic.

Voler recolzar un discurs de caire motivador (i, per tant, necessàriament basat en sentiments) amb dades científiques errònies o simplement falses, no només és un error, sinó que suposa una manca de rigor que et desposseeix de tota credibilitat. I m'és igual on ha treballat el Sr. Duró i tots els diners que hagi pogut fer.

Ara bé, val la pena escoltar-lo (una vegada), riure una estona, i pensar que segurament hauríem de viure el dia d'avui alegrant-nos de la sort que tenim de viure'l.

80, 90, 100, 120...pesats!

Fa un temps que no dic res polèmic en aquest blog. Ja és hora.

Convergència vol desfer la variabilitat de velocitat en alguns trams propers a la ciutat de Barcelona. Aquesta és una discussió absurda.

1r: ningú anava a 80. Bé, sí...quan arribava al radar...
2n: està demostrat que anar a menys velocitat disminueix la sinistralitat i la gravetat dels accidents.
3r: anar a 80 quan no hi ha ningú a la carretera puteja, com també puteja haver d'esperar als semàfors en vermell.
4t: a 80km/h un trajecte de 50km dura 37,5min, a 100km/h en trigues 30min. Ens discutim per això?
5è: un partit el qual com a major promesa electoral tenia l'enretirada de la velocitat variable, o bé té poques idees o bé no sap on es fica.

Si la reforma de la llei del tabac (o antitabac) s'ha fet per a protegir la salut pública dels ciutadans, no té cap sentit aprovar-ne una que l'empitjora. O també enretirem la llei antitabac?

Blogger...Wordpress...

Tot i que és possible vincular el domini blogspot amb el Twitter (mitjançant Twitterfeed), he de dir que:
1-És una merda dependre d'un 3r software.
2-La visualització del blog és lamentable, comparat amb el que ofereix WordPress.

Per tant, si blogger no es posa les piles, m'estic plantejant seriosament obrir un nou blog amb WordPress. Em sap greu perquè aquest blog té 3 anys de vida (és ancià en l'univers 2.0) i hi ha posts als que li tinc un cert apreci.

Què creieu? Us agrada com apareix el blog quan el mireu pel mòbil? Canvio o no canvio?

Are we human?

I did my best to notice
When the call came down the line
Up to the platform of surrender
I was brought but I was kind

And sometimes I get nervous
When I see an open door
Close your eyes, clear your heart
Cut the cord

Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer
Are we human or are we dancers?

Pay my respects to grace and virtue
Send my condolences to good
Give my regards to soul and romance
They always did the best they could

And so long to devotion
You taught me everything I know
Wave goodbye, wish me well
You've gotta let me go

Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer
Are we human or are we dancers?

Will your system be alright
When you dream of home tonight?
There is no message we're receiving
Let me know, is your heart still beating?

Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer

You've gotta let me know
Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer
Are we human or are we dancers?

Are we human or are we dancers?
Are we human or are we dancers?

Vamos a venderlo todo!

En un altre nivell, tot i que a anys llum de Glengarry Glen Ross, es sitúa el famós: VAMOS A VENDERLO TODO! No tant profund, però més gamberro.



És difícil motivar els venedors. Són una part imprescindible i a vegades poc cuidada de les empreses. És per on començen i acaben les desgràcies. Per on se'n van i entren els diners. La primera línia de foc. Algú vol feina de comercial?

Glengarry Glen Ross

Un gran tall per analitzar a un curs de vendes. Sens dubte la millor actuació que he vist d'Alec Baldwin. Aquí trobareu la transcripció del guió de l'escena.

Especialment emocionants aquests moments:
- Put that coffee down! Coffee is for closers only.
- I am here on a mission of mercy!
- That watch costs more than your car.



Segurament encara quedin venedors d'aquests. El que és segur és que jo no sóc un d'ells.

Twitterfeed: funciona!

Això fa la feina. Potenciarà el meu blog? Suposo que depén del que hi acabi dient. Espero que sigui interessant/divertit/molest per a tothom!