Mai havia estat tant difícil engegar un negoci. I us dic que el principal problema NO és la paperassa legal. Quasi diria que aquesta és la part senzilla.
Tu tens una idea. Clara i diàfana. Però necessites d'experts que t'ajudin a preparar un bon envoltori. I aquí és on t'estrelles. Una vegada i una altra.
Gent que diu que es guanya la vida fent la feina que fa. I de fet sembla que se la guanya bastant bé. Però no pot respondre dues preguntes seguides amb una mica de contingut. I et fa l'efecte que t'estampes contra una paret. Perquè necessites ajuda. I pagues per ella.
Així que la conclusió és la que ja sabíem: si necessites alguna cosa, si necessites fer res, FES-T'HO TU!
dissabte, 16 d’abril del 2011
dijous, 31 de març del 2011
A tope
El blog el tinc una mica descuidat aquests dies. Ja em disculpareu però s'estan ajuntant "el hambre con las ganas de comer", i un no pot arribar a tot...
Prometo que a partir del 29/04 això canviarà. Espero que a més pugui actualitzar-lo amb novetats realment interessants.
Això sí, no descarto penjar-vos algun video que pugui trobar, però comentaris extensos sobre política i basket no crec que en faci!
Què cardats estem amb el Barça...demà partit a Grècia...caixa o faixa...i jo amb entrades pagades per la Final 4...
Salut!
Prometo que a partir del 29/04 això canviarà. Espero que a més pugui actualitzar-lo amb novetats realment interessants.
Això sí, no descarto penjar-vos algun video que pugui trobar, però comentaris extensos sobre política i basket no crec que en faci!
Què cardats estem amb el Barça...demà partit a Grècia...caixa o faixa...i jo amb entrades pagades per la Final 4...
Salut!
diumenge, 20 de març del 2011
dilluns, 7 de març del 2011
Un gran anunci: The Independent
Segurament la gent del mundillo ja el conegui (eh, Surroca?), però jo he de dir que gràcies al Risto Mejide he descobert aquesta obra d'art en forma d'anunci:
Una delícia que ens fa pensar en que si fem tot el que s'espera de nosaltres, només aconseguirem ser un més de tants. Pensament crític, iniciativa i a vegades una mica de falta de cura ens poden portar problemes; però a la llarga ens faran destacar.
Algú deia que: si quan parles ningú es molesta, és que no has dit res.
Una delícia que ens fa pensar en que si fem tot el que s'espera de nosaltres, només aconseguirem ser un més de tants. Pensament crític, iniciativa i a vegades una mica de falta de cura ens poden portar problemes; però a la llarga ens faran destacar.
Algú deia que: si quan parles ningú es molesta, és que no has dit res.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Emilio Duró: bé i malament
No fa massa em van recomenar que mirés una xerrada d'Emilio Duró, i així ho vaig fer. Era una xerrada de quasi una hora i mitja a una trobada de comerciants a Galícia. Voldria fer-ne alguns comentaris al respecte.
La primera sensació és que assisteixes a un monòleg del Club de la Comedia. Unes bromes per aquí, uns tòpics per allà. La suma de Pocholo i Núñez en acció. Fan falta uns minutets per veure que hi ha quelcom més.
Entre frases que ens demanen que ens prenguem la vida amb optimisme i alguna recomanació de com fer-ho, s'amaguen barbaritats de l'alçada d'un pi.
1a: la vida va començar en una bactèria fa 120.000 milions d'anys. Poc més a dir tinc que la Terra té entre 4.500 i 5.000 milions d'anys, i l'Univers s'estima que en té uns 15.000 milions. No anem bé. Ni comentar les tonteries que diu al respecte de l'evolució del gènere humà.
2a: la física quàntica diu que no existeix una realitat (amb un interessant incís on comenta que necessitaria més temps per explicar aquesta teoria). Es basa en la película "Y tu qué sabes", una petita bazofia pseudo-científica que juga amb el desconeixement de l'espectador i que, en poques paraules, és una successió de mentides. Emilio Duró s'atreveix a posar un tall on es menciona l'experiment de Masaru Emoto, que no ha resistit les mínimes comprovacions que se li demanen a un experiment suposadament científic.
Voler recolzar un discurs de caire motivador (i, per tant, necessàriament basat en sentiments) amb dades científiques errònies o simplement falses, no només és un error, sinó que suposa una manca de rigor que et desposseeix de tota credibilitat. I m'és igual on ha treballat el Sr. Duró i tots els diners que hagi pogut fer.
Ara bé, val la pena escoltar-lo (una vegada), riure una estona, i pensar que segurament hauríem de viure el dia d'avui alegrant-nos de la sort que tenim de viure'l.
La primera sensació és que assisteixes a un monòleg del Club de la Comedia. Unes bromes per aquí, uns tòpics per allà. La suma de Pocholo i Núñez en acció. Fan falta uns minutets per veure que hi ha quelcom més.
Entre frases que ens demanen que ens prenguem la vida amb optimisme i alguna recomanació de com fer-ho, s'amaguen barbaritats de l'alçada d'un pi.
1a: la vida va començar en una bactèria fa 120.000 milions d'anys. Poc més a dir tinc que la Terra té entre 4.500 i 5.000 milions d'anys, i l'Univers s'estima que en té uns 15.000 milions. No anem bé. Ni comentar les tonteries que diu al respecte de l'evolució del gènere humà.
2a: la física quàntica diu que no existeix una realitat (amb un interessant incís on comenta que necessitaria més temps per explicar aquesta teoria). Es basa en la película "Y tu qué sabes", una petita bazofia pseudo-científica que juga amb el desconeixement de l'espectador i que, en poques paraules, és una successió de mentides. Emilio Duró s'atreveix a posar un tall on es menciona l'experiment de Masaru Emoto, que no ha resistit les mínimes comprovacions que se li demanen a un experiment suposadament científic.
Voler recolzar un discurs de caire motivador (i, per tant, necessàriament basat en sentiments) amb dades científiques errònies o simplement falses, no només és un error, sinó que suposa una manca de rigor que et desposseeix de tota credibilitat. I m'és igual on ha treballat el Sr. Duró i tots els diners que hagi pogut fer.
Ara bé, val la pena escoltar-lo (una vegada), riure una estona, i pensar que segurament hauríem de viure el dia d'avui alegrant-nos de la sort que tenim de viure'l.
dilluns, 7 de febrer del 2011
80, 90, 100, 120...pesats!
Fa un temps que no dic res polèmic en aquest blog. Ja és hora.
Convergència vol desfer la variabilitat de velocitat en alguns trams propers a la ciutat de Barcelona. Aquesta és una discussió absurda.
1r: ningú anava a 80. Bé, sí...quan arribava al radar...
2n: està demostrat que anar a menys velocitat disminueix la sinistralitat i la gravetat dels accidents.
3r: anar a 80 quan no hi ha ningú a la carretera puteja, com també puteja haver d'esperar als semàfors en vermell.
4t: a 80km/h un trajecte de 50km dura 37,5min, a 100km/h en trigues 30min. Ens discutim per això?
5è: un partit el qual com a major promesa electoral tenia l'enretirada de la velocitat variable, o bé té poques idees o bé no sap on es fica.
Si la reforma de la llei del tabac (o antitabac) s'ha fet per a protegir la salut pública dels ciutadans, no té cap sentit aprovar-ne una que l'empitjora. O també enretirem la llei antitabac?
Convergència vol desfer la variabilitat de velocitat en alguns trams propers a la ciutat de Barcelona. Aquesta és una discussió absurda.
1r: ningú anava a 80. Bé, sí...quan arribava al radar...
2n: està demostrat que anar a menys velocitat disminueix la sinistralitat i la gravetat dels accidents.
3r: anar a 80 quan no hi ha ningú a la carretera puteja, com també puteja haver d'esperar als semàfors en vermell.
4t: a 80km/h un trajecte de 50km dura 37,5min, a 100km/h en trigues 30min. Ens discutim per això?
5è: un partit el qual com a major promesa electoral tenia l'enretirada de la velocitat variable, o bé té poques idees o bé no sap on es fica.
Si la reforma de la llei del tabac (o antitabac) s'ha fet per a protegir la salut pública dels ciutadans, no té cap sentit aprovar-ne una que l'empitjora. O també enretirem la llei antitabac?
dijous, 3 de febrer del 2011
Blogger...Wordpress...
Tot i que és possible vincular el domini blogspot amb el Twitter (mitjançant Twitterfeed), he de dir que:
1-És una merda dependre d'un 3r software.
2-La visualització del blog és lamentable, comparat amb el que ofereix WordPress.
Per tant, si blogger no es posa les piles, m'estic plantejant seriosament obrir un nou blog amb WordPress. Em sap greu perquè aquest blog té 3 anys de vida (és ancià en l'univers 2.0) i hi ha posts als que li tinc un cert apreci.
Què creieu? Us agrada com apareix el blog quan el mireu pel mòbil? Canvio o no canvio?
1-És una merda dependre d'un 3r software.
2-La visualització del blog és lamentable, comparat amb el que ofereix WordPress.
Per tant, si blogger no es posa les piles, m'estic plantejant seriosament obrir un nou blog amb WordPress. Em sap greu perquè aquest blog té 3 anys de vida (és ancià en l'univers 2.0) i hi ha posts als que li tinc un cert apreci.
Què creieu? Us agrada com apareix el blog quan el mireu pel mòbil? Canvio o no canvio?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)