Leo en El País: "España cotiza a la baja en Davos".
Su suma la opinión de los "economistas de prestigio" a la visión pseudo-apocalíptica de The Economist: "Old Spanish practices", entre muchas otras, claro.
Sin negar que un 18,8% de paro (4.326.500 problemas sin resolver), una competitividad a-la-tailandesa, un déficit a la alza y más de un año en recesión (junto con otros datos cuyo nombre no quiero acordarme) no són en absoluto buenas notícias; me niego a que los mismos "economistas de prestigio" que, aún teniendo en sus vitrinas Nobels a punta pala y medallas al mérito de nosequé, no son capaces más que de describir lo bien o mal que lo hace éste o aquél.
Hacen buena la frase de: "el trabajo del economista consiste en predecir lo que va a pasar, para más tarde explicar por qué no ha pasado su previsión".
Para qué sirve la cumbre de Davos? Para que sirvió el encuentro en Pittsburgh que pretendía controlar el sistema financiero?
Por qué los beneficios son privados y las pérdidas compartidas? Los bancos vuelven a los beneficios estratosféricos...la crisis debería haber sido más larga y profunda? Podrá Obama "dar guerra a quien la pida"?
Y sí, Zapatero hace cosas mal, pero no es el "Dimoni escuat". Si la alternativa es Rajoy, me quedo con Mr. Bean...perdón, con Zapatero.
Ya me he desahogado...
diumenge, 31 de gener del 2010
dissabte, 23 de gener del 2010
El triple d'en Rafa Martínez és fora de temps
A l'NBA hi ha una norma NBA que no permet llançaments quan el cronòmetre marqui 0,3 segons o menys: la norma Trent Tucker.
Avui al València li quedaven 0,7 segons, amb el que semblaria possible fer el llançament dins la normativa NBA (jo no en conec cap d'equivalent per la ACB). Tot i així, 0,7 segons és un temps ridículament curt, amb el que el gest s'ha d'executar extremadament ràpid.
Si us plau, mireu detingudament el vídeo de l'última jugada del partit:
Deixem de banda per un moment l'errada monumental que comet en Xavi Pascual demanant un temps mort (quan el València no en tenia) per dir que els pívots no canviïn en els blocs i els exteriors sí: el València no tenia la més mínima idea de què fer i el temps mort els hi ha donat aire.
Fixeu-vos que en Rafa rep, baixa la pilota i comença el gest des d'abaix. Tot seguit puja la pilota i llança en suspensió. Jo, simplement, no em crec que es pugui fer aquest moviment en 0,7 segons. En Rafa no té cap intenció de llançar ràpid, fa exactament el mateix gest que faria en un tir en qualsevol altre moment de partit. Fins i tot dóna cop de canell!
En el pla obert es veu clarament que el temps no comença a comptar fins que la pilota SURT de la seva mà. Pels no entesos, la norma diu que el temps compta des que el jugador REP la pilota. Òbviament és una errada de la taula, que reacciona tard.
La meva conclusió és: la jugada és fora de temps (per impossibilitat física) i, per tant, la victòria és pel Barça. Jo no dic que no es pugui llançar en 0,7 segons, el que dic és que el gest del Rafa no es pot fer en 0,7 segons (recordeu la increíble jugada del Joventut amb l'alley-oop d'en Rudy contra l'Unicaja? Ho va fer en 0,1 segons! Apustuflant!).
Per altra banda, en jugades decisives com aquesta seria important tenir un marcador amb centèsimes. No és el mateix tenir 0,79 segons que 0,71. No costa tant. El meu rellotge del Decathlon de 10€ ho podria fer.
Pels curiosos i/o amants/frikis del bàsket: mireu el vídeo del Jason Kapono tractant de superar la norma Tucker. Observeu quin gest ha de fer per aconseguir un llançament en 0,38 segons. Tira des de l'alçada de l'espatlla (no es pot permetre baixar la pilota) i no fa una suspensió completa, sinó un recolzament a un sol peu. Finalment ho aconsegueix en 0,22 segons, però el que fa s'assembla més a un palmeig que a un tir.
Avui al València li quedaven 0,7 segons, amb el que semblaria possible fer el llançament dins la normativa NBA (jo no en conec cap d'equivalent per la ACB). Tot i així, 0,7 segons és un temps ridículament curt, amb el que el gest s'ha d'executar extremadament ràpid.
Si us plau, mireu detingudament el vídeo de l'última jugada del partit:
Deixem de banda per un moment l'errada monumental que comet en Xavi Pascual demanant un temps mort (quan el València no en tenia) per dir que els pívots no canviïn en els blocs i els exteriors sí: el València no tenia la més mínima idea de què fer i el temps mort els hi ha donat aire.
Fixeu-vos que en Rafa rep, baixa la pilota i comença el gest des d'abaix. Tot seguit puja la pilota i llança en suspensió. Jo, simplement, no em crec que es pugui fer aquest moviment en 0,7 segons. En Rafa no té cap intenció de llançar ràpid, fa exactament el mateix gest que faria en un tir en qualsevol altre moment de partit. Fins i tot dóna cop de canell!
En el pla obert es veu clarament que el temps no comença a comptar fins que la pilota SURT de la seva mà. Pels no entesos, la norma diu que el temps compta des que el jugador REP la pilota. Òbviament és una errada de la taula, que reacciona tard.
La meva conclusió és: la jugada és fora de temps (per impossibilitat física) i, per tant, la victòria és pel Barça. Jo no dic que no es pugui llançar en 0,7 segons, el que dic és que el gest del Rafa no es pot fer en 0,7 segons (recordeu la increíble jugada del Joventut amb l'alley-oop d'en Rudy contra l'Unicaja? Ho va fer en 0,1 segons! Apustuflant!).
Per altra banda, en jugades decisives com aquesta seria important tenir un marcador amb centèsimes. No és el mateix tenir 0,79 segons que 0,71. No costa tant. El meu rellotge del Decathlon de 10€ ho podria fer.
Pels curiosos i/o amants/frikis del bàsket: mireu el vídeo del Jason Kapono tractant de superar la norma Tucker. Observeu quin gest ha de fer per aconseguir un llançament en 0,38 segons. Tira des de l'alçada de l'espatlla (no es pot permetre baixar la pilota) i no fa una suspensió completa, sinó un recolzament a un sol peu. Finalment ho aconsegueix en 0,22 segons, però el que fa s'assembla més a un palmeig que a un tir.
dimecres, 20 de gener del 2010
dilluns, 18 de gener del 2010
dimecres, 6 de gener del 2010
RAC1 SÍ; Catalunya Radio NO
Final del partit Barça-Sevilla de la Copa del Rei a dues emissores catalanes: RAC1 i Catalunya Radio.
Lamentable la (suposada) justificació del mestre Puyal de la derrota del partit: "No suporten que ho guanyem tot", "No vull dir res, però ja veig el que passarà d'ara endavant". En resum, que en Puyal veu una confabulació dels Déus (representats en forma d'àrbitres i de la RFEF) per tal que el Barça no guanyi tants títols com l'any passat.
És trist que això aparegui quan tot just el Barça ha empatat un partit i n'ha perdut un altre. És la demostració de que una part de l'afició barcelonista i, per extensió, de part del catalanisme, és simplement una ploramiques. Amb majúscules: PLORAMIQUES.
Mentrestant, a RAC1, evidentment que van repassar el gol mal anulat i van comentar l'actuació de l'àrbitre (fins i tot el Marca d'avui el critica), però sempre tenint clar que "no es poden buscar excuses al mal partit del Barça".
He de dir que jo no vaig veure el partit. Però només sentint els comentaris finals n'hi ha prou per diferenciar entre els que veuen un partit com el que és: un "simple" partit de futbol (i mira que són fanàtics els de RAC1), i els que barrejen conceptes, temors, vegueries i estatuts, tot en un prat de gespa verda de 100 x 70 m2. En Laporta ja fa temps que s'ha apuntat a aquest últim club de perdedors (llegiu l'entrevista que li fan a El Mundo, esperpèntica).
Puyal, no vulguis ser-ne soci tu també.
Lamentable la (suposada) justificació del mestre Puyal de la derrota del partit: "No suporten que ho guanyem tot", "No vull dir res, però ja veig el que passarà d'ara endavant". En resum, que en Puyal veu una confabulació dels Déus (representats en forma d'àrbitres i de la RFEF) per tal que el Barça no guanyi tants títols com l'any passat.
És trist que això aparegui quan tot just el Barça ha empatat un partit i n'ha perdut un altre. És la demostració de que una part de l'afició barcelonista i, per extensió, de part del catalanisme, és simplement una ploramiques. Amb majúscules: PLORAMIQUES.
Mentrestant, a RAC1, evidentment que van repassar el gol mal anulat i van comentar l'actuació de l'àrbitre (fins i tot el Marca d'avui el critica), però sempre tenint clar que "no es poden buscar excuses al mal partit del Barça".
He de dir que jo no vaig veure el partit. Però només sentint els comentaris finals n'hi ha prou per diferenciar entre els que veuen un partit com el que és: un "simple" partit de futbol (i mira que són fanàtics els de RAC1), i els que barrejen conceptes, temors, vegueries i estatuts, tot en un prat de gespa verda de 100 x 70 m2. En Laporta ja fa temps que s'ha apuntat a aquest últim club de perdedors (llegiu l'entrevista que li fan a El Mundo, esperpèntica).
Puyal, no vulguis ser-ne soci tu també.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)