Llegiu "The Boy in the Striped Pyjamas", de John Boyne.
Jo també miraré la peli, però ja sé que em decepcionarà.
dijous, 20 de novembre del 2008
dimecres, 19 de novembre del 2008
La parella
Què busquem a la parella? La mitja taronja? Un bon amic/ga? O un bon pare/mare?
Fent un símil tenístic, la parella ha de ser un "all-around player". No em val que sigui el primer de la seva promoció si no sap valorar les petites coses de la vida. Ja em direu, creieu que val la pena conversar amb la parella de si en Feyerabend exagerava o no en el seu "Contra el mètode" si després ell/a no té capacitat de ser un/a pare/mare responsable. Però tampoc us ajuntareu amb una persona sense cap educació ni ambicio, no?
Existeix aquella persona que cumpleix amb tots els requisits que vosaltres creieu necessaris? I dic "creieu" perquè no crec que ningú hagi de nosaltres sigui capaç d'haver pensat en el caràcter més idoni per cada una de les facetes de la vida en parella. Encara que fos així, jo us dic que no existeix. Però, és evident, tu (ni jo) tampoc els cumpleixes, oi que no?
Així, seguint amb el símil tenístic, la vostra parella ha de ser el "Rafa Nadal". No, no el Rafa en persona, recordeu que és un símil.
En Rafa no té el millor servei del circuit. No té ni el millor drive ni el millor revés. En Rafa és un volejador regular, ni molt menys és bo, i la pista ràpida se li resisteix. El tio està fort, és cert, però no és especialment agraciat. Sigui com sigui, és un crack (i no dic número 1 perquè li queden 4 dies abans en Federer ho torni a ser).
És un crack perquè sap el que sap fer i el que no sap fer, i intenta portar el joc cap al que sap fer, sense deixar de millorar allò que no sap fer tant bé. És un crack perquè lluita totes i cada una de les pilotes, amb el que aconsegueix guanyar punts que el millor tenista de la història (en Federer) creia guanyats. És un crack perquè sap on vol arribar i ho dòna tot per aquest objectiu. I sap que hi ha un tio millor que ell, però això no l'atura.
L'equilibri és el que porta a l'èxit a les parelles. Equilibri dins de la casa, però també fora de casa, on cadascún ha de poder tenir temps per fer altres coses més enllà d'estar junts tot el dia. Però tenir clar l'objectiu comú, i fer el que sigui per aquest objectiu, sacrificant coses i moments que mai pensaves que hauries de sacrificar. Intentant millorar les coses millorables de nosaltres (no tot és millorable, jo sóc un tossut i ho seré sempre). Acceptant de l'altre les coses que sabem que no podrà millorar, i intentar no demanar-li insistentment que, si us plau, les canvii.
Ajunteu-vos amb la persona que us pugui donar aquest equilibri, i alhora vosaltres li oferiu equilibri. No busqueu en "Federer", busqueu en "Rafa".
I no us deixeu enganyar. S'us presentaràn molts "Ivo Karlovic" que semblaràn "Federers" en un partit concret, però és només quan els hi entren tots els primers serveis. No els hi feu cas, i si us voleu assegurar feu-los treure un segon.
I seguiu amb en "Rafa". O busqueu-lo.
Fent un símil tenístic, la parella ha de ser un "all-around player". No em val que sigui el primer de la seva promoció si no sap valorar les petites coses de la vida. Ja em direu, creieu que val la pena conversar amb la parella de si en Feyerabend exagerava o no en el seu "Contra el mètode" si després ell/a no té capacitat de ser un/a pare/mare responsable. Però tampoc us ajuntareu amb una persona sense cap educació ni ambicio, no?
Existeix aquella persona que cumpleix amb tots els requisits que vosaltres creieu necessaris? I dic "creieu" perquè no crec que ningú hagi de nosaltres sigui capaç d'haver pensat en el caràcter més idoni per cada una de les facetes de la vida en parella. Encara que fos així, jo us dic que no existeix. Però, és evident, tu (ni jo) tampoc els cumpleixes, oi que no?
Així, seguint amb el símil tenístic, la vostra parella ha de ser el "Rafa Nadal". No, no el Rafa en persona, recordeu que és un símil.
En Rafa no té el millor servei del circuit. No té ni el millor drive ni el millor revés. En Rafa és un volejador regular, ni molt menys és bo, i la pista ràpida se li resisteix. El tio està fort, és cert, però no és especialment agraciat. Sigui com sigui, és un crack (i no dic número 1 perquè li queden 4 dies abans en Federer ho torni a ser).
És un crack perquè sap el que sap fer i el que no sap fer, i intenta portar el joc cap al que sap fer, sense deixar de millorar allò que no sap fer tant bé. És un crack perquè lluita totes i cada una de les pilotes, amb el que aconsegueix guanyar punts que el millor tenista de la història (en Federer) creia guanyats. És un crack perquè sap on vol arribar i ho dòna tot per aquest objectiu. I sap que hi ha un tio millor que ell, però això no l'atura.
L'equilibri és el que porta a l'èxit a les parelles. Equilibri dins de la casa, però també fora de casa, on cadascún ha de poder tenir temps per fer altres coses més enllà d'estar junts tot el dia. Però tenir clar l'objectiu comú, i fer el que sigui per aquest objectiu, sacrificant coses i moments que mai pensaves que hauries de sacrificar. Intentant millorar les coses millorables de nosaltres (no tot és millorable, jo sóc un tossut i ho seré sempre). Acceptant de l'altre les coses que sabem que no podrà millorar, i intentar no demanar-li insistentment que, si us plau, les canvii.
Ajunteu-vos amb la persona que us pugui donar aquest equilibri, i alhora vosaltres li oferiu equilibri. No busqueu en "Federer", busqueu en "Rafa".
I no us deixeu enganyar. S'us presentaràn molts "Ivo Karlovic" que semblaràn "Federers" en un partit concret, però és només quan els hi entren tots els primers serveis. No els hi feu cas, i si us voleu assegurar feu-los treure un segon.
I seguiu amb en "Rafa". O busqueu-lo.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Bajón
Ho he de reconèixer. Estic patint un bajón creatiu. No és que ja no reflexioni sobre l'actualitat, però em costa plasmar-ho en aquest blog.
No se m'acut res a dir sobre la cimera de Washington. No sé ben bé què dir sobre l'Obama. No m'interessa gens que ja es pugui anar a esquiar. La política catalana és monòtona (decreixent).
La segona derivada (instantània) de les meves capacitats d'escriptura s'ha anul·lat. Sí, estic en un punt d'inflexió.
El meu interés pel que em rodeja és inversament proporcional a la meva capacitat d'escriure sobre el meu interés.
Estic cansat, però viu.
No se m'acut res a dir sobre la cimera de Washington. No sé ben bé què dir sobre l'Obama. No m'interessa gens que ja es pugui anar a esquiar. La política catalana és monòtona (decreixent).
La segona derivada (instantània) de les meves capacitats d'escriptura s'ha anul·lat. Sí, estic en un punt d'inflexió.
El meu interés pel que em rodeja és inversament proporcional a la meva capacitat d'escriure sobre el meu interés.
Estic cansat, però viu.
dijous, 6 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)