dilluns, 30 de juny de 2008

Doncs sí, ha guanyat "la roja"...

Ho sento, no me'n puc estar de fer algún comentari...

A tots aquells a qui no agrada que guanyi la selecció espanyola.

A tots aquells a qui no agrada que guanyi el Madrid.

A tots aquells que no volen que guanyi cap altra cosa que no sigui la seva.

Fins que no entengueu que és tant sols un esport, sou i sereu part del problema.

dimarts, 24 de juny de 2008

Green Day mud fight

Mireu el vídeo de Green Day. Jo encara estic rient!!

Vàries coses:
1- Aquest és el Green Day que mola
2- A Woodstock la penya va fatal
3- You Tube té "joies" com aquesta, d'això em queixava!

dilluns, 23 de juny de 2008

We're sorry, this video is no longer available

Aquesta és la frase que més trobo al YouTube.

Vull veure videos (p. ex. aquest Coldplay live) i em surt la merda de frase aquesta! Què passa amb youtube?? Des que l'ha comprat Google ja no hi ha tant material disponible. Suposo que tindrà a veure amb drets d'imatge o alguna cosa així...

Ni registrant-me he aconseguit veure'ls. Algú sap quin és el problema?

Els treballadors de Google tenen un 20% del seu temps per a dedicar-lo al que ells vulguin...no serà que un d'aquests ha decidit emprenyar els usuaris del youtube?

dilluns, 16 de juny de 2008

La recerca

La recerca a Espanya està xunga. Mal pagada i amb unes perspectives futures com a mínim obscures. És per això que me n'he separat.

Tot i així segueixo estant interessat en fomentar-la, potser més des d'un punt de vista del negoci.

Sigui com sigui la notícia d'avui de El País deixa clar que hi ha un problema. En realitat la notícia no diu més que s'està estudiant el problema, que ja és algo. Ara bé, en aquest país es perden moltes energies (i diners) estudiant problemes i se n'inverteixen poques en trobar solucions i posar-les en pràctica.

Proposaré algunes mesures per fomentar la recerca que si s'apliquéssin milloraria substancialment la I+D+i del país:
1- Investigar és treballar. Contracte laboral des del primer dia.

2- 1r any de beca (després del Master) 20.000€ bruts. Pujada progressiva fins el 3r any a 26.000€.

3- Beques de l'estat només pels que se les guanyin estudiant. La recerca d'excel·lència només ho serà amb estudiants excel·lents (això m'exclou a mi).

4- Compromís per escrit a estar un any a l'estranger. En el món global no hi ha localismes que valguin.

5- Formació empresarial per als investigadors. La ciència també és un negoci!

Això se m'acut a mi en 5 minuts. Si em paguéssin com a un ministre i tingués tot el dia per pensar-hi, potser em sortirien coses més interessants...

dimarts, 3 de juny de 2008

Petita obessió

Sabeu quan s'us fica una cançó al cap i la canteu pel carrer, a l'ascensor, a la feina, i no pareu de posar-la tant bon punt us aixequeu o arribeu a casa?

A mi em passa sovint.

Doncs ara tinc al cap la increíble cançó de Queen It's a hard life. La cançó és simplement una meravella.

No és que sigui un d'aquells fans de Queen que tenen tots els discs (de fet no en conec gaires), però sí tinc la mítica compilació Greatest Hits I & II. En ella apareixen cançons com, Under pressure, Bohemian rhapsody, Somebody to love i The miracle, que han marcat la meva juventut i que, de tant en tant, torno a escoltar. Recordo viatges sencers Barcelona-Sa Tuna amb cotxe escoltant els walkmans tot cantant (en catalanglish) les cançons de Queen que reproduïa una cinta cassette que encara conservo...

Sigui com sigui, volia compartir aquesta cançó. Us poso el videoclip i la lletra.

Videoclip I'ts a hard life

I don't want my freedom
There's no reason for living with a broken heart

This is a tricky situation
I've only got myself to blame
It's just a simple fact of life
It can happen to anyone

You win - you lose
It's a chance you have to take with love
Oh yeah - I fell in love
And now you say it's over and I'm falling apart

It's a hard life
To be true lovers together
To love and live forever in each others hearts
It's a long hard fight
To learn to care for each other
To trust in one another right from the start
When you're in love

I try and mend the broken pieces
I try to fight back the tears
They say it's just a state of mind
But it happens to everyone

How it hurts - deep inside
When your love has cut you down to size
Life is tough - on your own
Now I'm waiting for something to fall from the skies
And I'm waiting for love

Yes it's a hard life
Two lovers together
To love and live forever in each others hearts
It's a long hard fight
To learn to care for each other
To trust in one another - right from the start
When you're in love

Yes it's a hard life
In a world that's filled with sorrow
There are people searching for love in ev'ry way
It's a long hard fight
But I'll always live for tomorrow
I'll look back on myself and say I did it for love
Yes I did it for love - for love - oh I did it for love

diumenge, 1 de juny de 2008

Parlem de bàsquet


La final de la Lliga ACB ja va 0-2, el Barça està contra les cordes. Però el que passa és que el TAU és millor equip.

1r partit: Splitter ens va fulminar. Va desplegar una infinitat de solucions al pal baix. Va treure avantatges de tots els 1x1 que es va jugar. O bé llançava a cistella (amb porcentatges boníssims), o bé treia la pilota a l'exterior, on esperaven els companys per a llençar o penetrar sense massa oposició. Cap pívot del Barça va ser capaç d'aturar-lo, o de presentar-li algun problema defensiu almenys. Marconato està fent un final de lliga bastant dolent, i Kasun segueix a la seva línia...lamentable. Fran "mononeuronna" -5 de valoració. No tenim pívots i el TAU ho sap, el segon partit no va ser massa diferent.

2n partit: el Barça no va poder mai avançar-se al marcador. El TAU va controlar perfectament el partit. La defensa sobre Splitter va millorar lleugerament, però a l'exterior estaven Teletovic i Rakocevic amb la canya preparada. Teletovic posseeix una técnica de llançament que ratlla la perfecció. En aquest segon partit va aparèixer Pete Mickeal, una bèstia de la natura que pot jugar de cara i d'esquena. El Barça no té cap jugador exterior capaç de parar-lo. El TAU va demostrar tenir un quintet (per no dir un octet) superior jugador per jugador al Barça, però és que a més saben perfectament al que juguen. Prigioni va controlar el joc a plaer. Rakocevic ansiós (com sempre) però efectiu. Mickeal sensacional. Teletovic ficant-la quan feia falta. Splitter no va anotar tant, però va copsar l'atenció de la defensa i va jugar de manera molt intel·ligent. El control del rebot va ser vasc. Fins i tot el McDonald ens va fer mal.

Res més a dir. Quan un equip juga tant bé, i el teu fa el que pot i perd, no s'han de buscar raonaments rars. De moment, guanya el millor.

Comentari a banda es mereixen els playoffs a 3 partits. La decisió va ser presa pels mateixos equips ACB, amb el que ni Madrid ni Penya tenen dret a queixar-se massa.

És lamentable que el mateix món del bàsquet no cregi que el seu esport és suficientment potent com per enganxar a l'audiènica en una sèrie llarga. És per això que a les notícies parlen abans de tennis, golf, hockey patins i handbol. Qui mana creu que el bàsquet és un esport de segona, i això és el que s'acaba transmetent a l'exterior.

Jo no conec cap esport on a cada acció hi hagi gestos tècnics per analitzar, on la tècnica i el conexiement del joc siguin tant importants, on s'aplaudeixin fets que passen unes 80 vegades per partit (cada cistella). Un esport plàstic, físic, tàctic, psicològic. Potser el tennis s'acosta, però entenc que a molts se'ls faci llarg. El problema del golf és que el juga gent amb panxa i fumant puros, com el mus.

Si ni la gent que decideix creu que el bàsquet és el millor esport del planeta, no hi ha res a fer.