Un més a la família

En Max-Jordi té 2 dies.
Ell és el fill de la Mireia (la germana de l'Alba que viu a Alemanya) i l'Alexander (el seu marit). El tiu mesura 55cm i ha pesat al nèixer 4.5 kg!! És el futur Nowitzki...

Tenir fills a Alemanya mola. Fins a 25.000 euros per fill, llargues baixes també per paternitat, guarderia assegurada i més coses que no recordo...
És clar que ho fan perquè la població s'està envellint més ràpid que el dolent d'Indiana Jones y la Última Cruzada (el paio que beu el Grial equivocat), així que temen que el sistema de pensions acabi petant tard o d'hora i no saben què empescar-se per a solucionar-ho.
A Espanya està passant tres quarts del mateix, i si no fos per la immigració, ja hauria petat...

Sigui com sigui, Max, et destigo el millor dels futurs, ens coneixerem en breu!

Malalts

Però heu vist quins malalts? Què guanyen aquests cremant fotos gegants?
Jo no és que estigui massa a favor de la monarquia però, aquest xaval encaputxat a lo ninja-català no seria millor que agafés un llibre?
Em pregunto si em sabria justificar (en un to de veu relaxat) la seva actitud. O si només diria:
-VISCA CATALUNYA!
-LLIURE! - crida el seu company de rastes.

A més, això ha passat a la Facultat de Física, la meva facultat! Quina vergonya...crema les fotos al pati de casa teva, ruc! Pots entendre que no tots pensem com tu, tros de ninja estelat consumit pel ressentiment i la més gran de les ignoràncies?

I com em digui que jo no sóc un bon català - i tota la basura que segueix habitualment a aquests raonaments - l'agafo i el tiro del pont de Besalú (màxima expressió del catalanisme)! Com a mínim així tindrà una mort quadri-barrada tot pensant amb el Guifré el Pilós tacant el seu escut daurat...a cagar, home!

I res, acabo el meu irat escrit convidant al Jackie Chan català a una marató de comprensió lectora i lectura en veu alta, per comprovar com li han afectat les xibeques i la maria recent collida al seu cervell pseudo-comunista i inert.

R-E-S-P-E-C-T

La vida es de lo bueno, lo mejor, de lo mejor, lo superior. - Ali G

Endavant i endarrere

Què m'he de mirar? Una feina que m'ompli, o una de ben pagada? Són incompatibles els dos aspectes? Què és una feina ben pagada? Quines condicions es requereixen per a considerar que reps un bon sou? Com no, la resposta tant sols la sap el vent.
Porto temps pensant si vaig fer malament de refusar una feina perquè no m'agradava el que hi havia de fer...què difícil és pendre decisions i què fàcil és mirar enrere i creure que et vas equivocar...però ni tant sols sé on em portarà la direcció que he agafat ara.
Ric no em faré, si tot va bé obtindré una beca aquest divendres per uns 1100 eurakas al mes. Si em retenen un 15% em suicidaré. Però sembla que la retenció en període de beca és d'un 2% (uns 20 euros mensuals). Algú ho sap del cert?
Hauria de deixar de mirar enrere - "agua pasada no mueve molino", diuen. Miraré ENDAVANT.

Inici o destrucció

Benvolguts companys i/o lectors,

Aquestes són les primeres línies que escric al blog. Tant de bo això tingui continuïtat.

Ja fa un temps que en goodalien (Olek) i en kuka (karrakuka) tenen el seu, i he estat a prop diverses vegades de començar-ne un. Quan sàpiga com, us posaré els links.

Però és avui, oh gran dia!, el primer...per què?

Serà que he començat una nova feina (de becari) i tinc més temps del que m'esperava? Segurament.

Sense més, us deixo. Vaig a investigar com fer que aquest blog tingui bona pinta!