dimecres, 31 de desembre del 2008
NBA: Where amazing happens!
Abans o després de celebrar o haver celebrat el cap d'any, no us perdeu aquests vídeos promocionals de la NBA. Aquests sí que ho fan bé, i no el Robirosa!
dimecres, 24 de desembre del 2008
divendres, 19 de desembre del 2008
Joc nadalenc
Quin mal fan els emails d'empresa. Avui, com molts de vosaltres, he rebut aquest. No us el perdeu!
El joc de la sabata
El joc de la sabata
dimecres, 17 de desembre del 2008
dijous, 11 de desembre del 2008
Això sí que és gros!
Han descobert que al centre de la Via Làctea hi ha un forat negre. S'acosta la fi.
EL VEIEU O NO??!! COLLONS, ÉS EL PUNT NEGRE!!!
EL VEIEU O NO??!! COLLONS, ÉS EL PUNT NEGRE!!!
dimecres, 10 de desembre del 2008
LOS AMOS DEL MUNDO
(Article d'Arturo Pérez-Reverte, publicat a 'El Semanal' el 15 de novembre de 1998)
Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla antro del computador, su futuro y el de sus hijos.
Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.
Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street , y dicen en inglés cosas como long-term capital management , y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.
Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.
No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.
Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia. Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.
Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.
Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad. Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh, prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no. Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros. Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda.
Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.
Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.
Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.
Los Amos del Mundo / Arturo Pérez-Reverte
Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla antro del computador, su futuro y el de sus hijos.
Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.
Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street , y dicen en inglés cosas como long-term capital management , y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.
Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.
No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.
Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia. Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.
Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.
Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad. Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh, prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no. Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros. Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda.
Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.
Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.
Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.
Los Amos del Mundo / Arturo Pérez-Reverte
dimarts, 2 de desembre del 2008
Nocilla Madness
Ahir vaig acabar Nocilla Experience, un llibre d'Agustín Fernández Mallo.
És la segona part d'una trilogia (Nocilla Project) que va començar amb Nocilla Dream, i que acabarà amb Nocilla Lab.
L'autor és un físic de La Coruña que treballa "professionalment" en el camp de les radiacions nuclears per aplicacions mèdiques, i que està com una autèntica cabra.
Havent llegit els dos primers llibres, no puc fer més que recomenar-los. Trobareu històries en ordre caòtic, una narrativa a primer cop d'ull inconnexe que a vegades cristal·litza en quelcom comprensible, però no sempre...són uns llibres que et donen sensacions extranyes, sovint divertides, quasi sempre sorprenents i de lectura fàcil. Això sí, si us esteu dos dies sense llegir-lo us pot costar retrobar el fil.
Llegiu el Nocilla Project.
És la segona part d'una trilogia (Nocilla Project) que va començar amb Nocilla Dream, i que acabarà amb Nocilla Lab.
L'autor és un físic de La Coruña que treballa "professionalment" en el camp de les radiacions nuclears per aplicacions mèdiques, i que està com una autèntica cabra.
Havent llegit els dos primers llibres, no puc fer més que recomenar-los. Trobareu històries en ordre caòtic, una narrativa a primer cop d'ull inconnexe que a vegades cristal·litza en quelcom comprensible, però no sempre...són uns llibres que et donen sensacions extranyes, sovint divertides, quasi sempre sorprenents i de lectura fàcil. Això sí, si us esteu dos dies sense llegir-lo us pot costar retrobar el fil.
Llegiu el Nocilla Project.
dijous, 20 de novembre del 2008
Out Of Bounds At All Times And No Exceptions
Llegiu "The Boy in the Striped Pyjamas", de John Boyne.
Jo també miraré la peli, però ja sé que em decepcionarà.
Jo també miraré la peli, però ja sé que em decepcionarà.
dimecres, 19 de novembre del 2008
La parella
Què busquem a la parella? La mitja taronja? Un bon amic/ga? O un bon pare/mare?
Fent un símil tenístic, la parella ha de ser un "all-around player". No em val que sigui el primer de la seva promoció si no sap valorar les petites coses de la vida. Ja em direu, creieu que val la pena conversar amb la parella de si en Feyerabend exagerava o no en el seu "Contra el mètode" si després ell/a no té capacitat de ser un/a pare/mare responsable. Però tampoc us ajuntareu amb una persona sense cap educació ni ambicio, no?
Existeix aquella persona que cumpleix amb tots els requisits que vosaltres creieu necessaris? I dic "creieu" perquè no crec que ningú hagi de nosaltres sigui capaç d'haver pensat en el caràcter més idoni per cada una de les facetes de la vida en parella. Encara que fos així, jo us dic que no existeix. Però, és evident, tu (ni jo) tampoc els cumpleixes, oi que no?
Així, seguint amb el símil tenístic, la vostra parella ha de ser el "Rafa Nadal". No, no el Rafa en persona, recordeu que és un símil.
En Rafa no té el millor servei del circuit. No té ni el millor drive ni el millor revés. En Rafa és un volejador regular, ni molt menys és bo, i la pista ràpida se li resisteix. El tio està fort, és cert, però no és especialment agraciat. Sigui com sigui, és un crack (i no dic número 1 perquè li queden 4 dies abans en Federer ho torni a ser).
És un crack perquè sap el que sap fer i el que no sap fer, i intenta portar el joc cap al que sap fer, sense deixar de millorar allò que no sap fer tant bé. És un crack perquè lluita totes i cada una de les pilotes, amb el que aconsegueix guanyar punts que el millor tenista de la història (en Federer) creia guanyats. És un crack perquè sap on vol arribar i ho dòna tot per aquest objectiu. I sap que hi ha un tio millor que ell, però això no l'atura.
L'equilibri és el que porta a l'èxit a les parelles. Equilibri dins de la casa, però també fora de casa, on cadascún ha de poder tenir temps per fer altres coses més enllà d'estar junts tot el dia. Però tenir clar l'objectiu comú, i fer el que sigui per aquest objectiu, sacrificant coses i moments que mai pensaves que hauries de sacrificar. Intentant millorar les coses millorables de nosaltres (no tot és millorable, jo sóc un tossut i ho seré sempre). Acceptant de l'altre les coses que sabem que no podrà millorar, i intentar no demanar-li insistentment que, si us plau, les canvii.
Ajunteu-vos amb la persona que us pugui donar aquest equilibri, i alhora vosaltres li oferiu equilibri. No busqueu en "Federer", busqueu en "Rafa".
I no us deixeu enganyar. S'us presentaràn molts "Ivo Karlovic" que semblaràn "Federers" en un partit concret, però és només quan els hi entren tots els primers serveis. No els hi feu cas, i si us voleu assegurar feu-los treure un segon.
I seguiu amb en "Rafa". O busqueu-lo.
Fent un símil tenístic, la parella ha de ser un "all-around player". No em val que sigui el primer de la seva promoció si no sap valorar les petites coses de la vida. Ja em direu, creieu que val la pena conversar amb la parella de si en Feyerabend exagerava o no en el seu "Contra el mètode" si després ell/a no té capacitat de ser un/a pare/mare responsable. Però tampoc us ajuntareu amb una persona sense cap educació ni ambicio, no?
Existeix aquella persona que cumpleix amb tots els requisits que vosaltres creieu necessaris? I dic "creieu" perquè no crec que ningú hagi de nosaltres sigui capaç d'haver pensat en el caràcter més idoni per cada una de les facetes de la vida en parella. Encara que fos així, jo us dic que no existeix. Però, és evident, tu (ni jo) tampoc els cumpleixes, oi que no?
Així, seguint amb el símil tenístic, la vostra parella ha de ser el "Rafa Nadal". No, no el Rafa en persona, recordeu que és un símil.
En Rafa no té el millor servei del circuit. No té ni el millor drive ni el millor revés. En Rafa és un volejador regular, ni molt menys és bo, i la pista ràpida se li resisteix. El tio està fort, és cert, però no és especialment agraciat. Sigui com sigui, és un crack (i no dic número 1 perquè li queden 4 dies abans en Federer ho torni a ser).
És un crack perquè sap el que sap fer i el que no sap fer, i intenta portar el joc cap al que sap fer, sense deixar de millorar allò que no sap fer tant bé. És un crack perquè lluita totes i cada una de les pilotes, amb el que aconsegueix guanyar punts que el millor tenista de la història (en Federer) creia guanyats. És un crack perquè sap on vol arribar i ho dòna tot per aquest objectiu. I sap que hi ha un tio millor que ell, però això no l'atura.
L'equilibri és el que porta a l'èxit a les parelles. Equilibri dins de la casa, però també fora de casa, on cadascún ha de poder tenir temps per fer altres coses més enllà d'estar junts tot el dia. Però tenir clar l'objectiu comú, i fer el que sigui per aquest objectiu, sacrificant coses i moments que mai pensaves que hauries de sacrificar. Intentant millorar les coses millorables de nosaltres (no tot és millorable, jo sóc un tossut i ho seré sempre). Acceptant de l'altre les coses que sabem que no podrà millorar, i intentar no demanar-li insistentment que, si us plau, les canvii.
Ajunteu-vos amb la persona que us pugui donar aquest equilibri, i alhora vosaltres li oferiu equilibri. No busqueu en "Federer", busqueu en "Rafa".
I no us deixeu enganyar. S'us presentaràn molts "Ivo Karlovic" que semblaràn "Federers" en un partit concret, però és només quan els hi entren tots els primers serveis. No els hi feu cas, i si us voleu assegurar feu-los treure un segon.
I seguiu amb en "Rafa". O busqueu-lo.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Bajón
Ho he de reconèixer. Estic patint un bajón creatiu. No és que ja no reflexioni sobre l'actualitat, però em costa plasmar-ho en aquest blog.
No se m'acut res a dir sobre la cimera de Washington. No sé ben bé què dir sobre l'Obama. No m'interessa gens que ja es pugui anar a esquiar. La política catalana és monòtona (decreixent).
La segona derivada (instantània) de les meves capacitats d'escriptura s'ha anul·lat. Sí, estic en un punt d'inflexió.
El meu interés pel que em rodeja és inversament proporcional a la meva capacitat d'escriure sobre el meu interés.
Estic cansat, però viu.
No se m'acut res a dir sobre la cimera de Washington. No sé ben bé què dir sobre l'Obama. No m'interessa gens que ja es pugui anar a esquiar. La política catalana és monòtona (decreixent).
La segona derivada (instantània) de les meves capacitats d'escriptura s'ha anul·lat. Sí, estic en un punt d'inflexió.
El meu interés pel que em rodeja és inversament proporcional a la meva capacitat d'escriure sobre el meu interés.
Estic cansat, però viu.
dijous, 6 de novembre del 2008
divendres, 31 d’octubre del 2008
Tot cau
La borsa cau. L'€ cau. Els sous cauen. El petroli cau (li feia falta). La venta de cotxes cau (quina pena em fan els concessionaris...).
L'atur puja. Volkswagen puja (i molt). La morositat puja.
I els pisos no baixen, com es preveia. I els bancs no donen crèdits. I jo estic a casa els pares.
L'atur puja. Volkswagen puja (i molt). La morositat puja.
I els pisos no baixen, com es preveia. I els bancs no donen crèdits. I jo estic a casa els pares.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
ENLLAÇ JOSEP I LAURA
Laura,
Avui és un dia net i clar,
net perquè no trobarem res que torbi la intensitat d’aquests moments,
i clar perquè tu il·lumines els ulls de tot aquell qui et gosi mirar.
M’omple de felicitat ser el teu padrí
i entregar-te aquest preciós ram,
que simbolitza la continuació d’un camí
que temps enllà tu i el Josep vàreu començar.
On molts van veure incertesa
vosaltres hi vèieu passió,
heu anat avançant tot afegint capítols a les vostres vides,
tallant junts les espines de la tija del vostre amor,
tot guardant les millors paraules
per recordar-les demà.
Recollint els fruits de l’amor que amb el Josep heu sembrat,
ara és l’hora d’abraçar junts un futur ple de sorpreses i felicitat,
i malgrat la boira que us pugueu trobar,
sabeu que ens tindreu sempre al vostre costat
per escriure plegats el camí del demà.
Miquel
Barcelona, 18 d’octubre de 2008.
Avui és un dia net i clar,
net perquè no trobarem res que torbi la intensitat d’aquests moments,
i clar perquè tu il·lumines els ulls de tot aquell qui et gosi mirar.
M’omple de felicitat ser el teu padrí
i entregar-te aquest preciós ram,
que simbolitza la continuació d’un camí
que temps enllà tu i el Josep vàreu començar.
On molts van veure incertesa
vosaltres hi vèieu passió,
heu anat avançant tot afegint capítols a les vostres vides,
tallant junts les espines de la tija del vostre amor,
tot guardant les millors paraules
per recordar-les demà.
Recollint els fruits de l’amor que amb el Josep heu sembrat,
ara és l’hora d’abraçar junts un futur ple de sorpreses i felicitat,
i malgrat la boira que us pugueu trobar,
sabeu que ens tindreu sempre al vostre costat
per escriure plegats el camí del demà.
Miquel
Barcelona, 18 d’octubre de 2008.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Enquesta popular
Us agradaria que posés el poema que vaig escriure a la núvia?
Si em contesten positivament 5 o més persones el poso!
PD: D'aquesta manera també sabré si hi ha 5 o més persones que llegeixen habitualment el meu blog!!
Si em contesten positivament 5 o més persones el poso!
PD: D'aquesta manera també sabré si hi ha 5 o més persones que llegeixen habitualment el meu blog!!
divendres, 17 d’octubre del 2008
Bodorrio
Demà, primer bodorrio d'un amic! I fent de padrí!!
Segur que serà genial, esperem que no plogui!
A més, aquesta boda dóna el tret de sortida a una època on, poc a poc, tots aniràn(em) passant per l'altar. Fa molta il·lusió, encara que vulgui dir que ens fem grans...
És un pas més a la vida, i res millor que compartir-lo amb la gent amb qui has compartit els moments, bons i dolents, divertits i no tant, que tots hem passat, passem i passarem.
Gaudim, que tot això no sabem quan s'acaba!
Segur que serà genial, esperem que no plogui!
A més, aquesta boda dóna el tret de sortida a una època on, poc a poc, tots aniràn(em) passant per l'altar. Fa molta il·lusió, encara que vulgui dir que ens fem grans...
És un pas més a la vida, i res millor que compartir-lo amb la gent amb qui has compartit els moments, bons i dolents, divertits i no tant, que tots hem passat, passem i passarem.
Gaudim, que tot això no sabem quan s'acaba!
diumenge, 12 d’octubre del 2008
La eztraña pareja: Shaq & Kobe
Fa un temps va aparèixer una notícia dient que en Shaq havia fet un rap "dedicat" a en Kobe. Avui he trobat la lletra d'aquest rap al Youtube. No està malament. Gaudiu-la.
Qui no sàpiga qui és en Biggie: era un rapper americà que van matar en un tiroteig relacionat d'alguna manera amb un altre rapper anomenat 2Pac (que en realitat es deia Tupac Shakur, nom molt semblant al nou jugador del TAU Mustafa Shakur, cap relació espero!) . Guerra entre bandes de rappers de la bona...
Check it, You know how I be
Last week Kobe couldn't do without me
Ya know how I be
Last Week Kobe couldn't do without me
I call myself big but I'm not as good as Biggie
I call myself big cuz I live next to Diddy
Excuse me, Diddy live next to me, so in the hood dawg I feel like B-I-G
Cuz if Biggie was still here, he would be right there, on star island in a mansion somewhere chillin
sitting on about half a billion, cuz me and gunz can buy sh** that's half a billion
Forreal dawg now that's B-I-G, there aint nobody in the world do it bigger than me
That's like a white boy trying to be more nigger than me
That's like a homeless cat having more figures than me
That's like Patrick Ewing having more rings than me
That's like rappers having..cars (inaudible) things than me
That's ... like you saying to yourself you better than me
That's like Kareem saying to himself he better than me
Now stop, think about that, it aint about that, its about B-I-G AKA big Shaq
Now that's the difference between first and last place,
Chorus:
Kobe, Nigger, Tell me how my azz taste
Okay, Kobe, Tell me how my azz taste
Okay, Everybody, Kobe Tell me how my azz taste
I'm a horse, Kobe rat-ed me out, that's why I'm getting divorced
He said Shaq gave a bitch a Mil, I don't do that cause my name Shaquille
I love em, I don't leave em' I got a vasectomy, now I can't breed them
Chorus:
Kobe How my azz taste
Everybody, Kobe how my azz taste
Yeah, you can't do without me
Kobe, You can't do without me (repeat 2 times)
Everybody, Kobe, Tell how my azz taste (Collective)
Yeah...
Qui no sàpiga qui és en Biggie: era un rapper americà que van matar en un tiroteig relacionat d'alguna manera amb un altre rapper anomenat 2Pac (que en realitat es deia Tupac Shakur, nom molt semblant al nou jugador del TAU Mustafa Shakur, cap relació espero!) . Guerra entre bandes de rappers de la bona...
Check it, You know how I be
Last week Kobe couldn't do without me
Ya know how I be
Last Week Kobe couldn't do without me
I call myself big but I'm not as good as Biggie
I call myself big cuz I live next to Diddy
Excuse me, Diddy live next to me, so in the hood dawg I feel like B-I-G
Cuz if Biggie was still here, he would be right there, on star island in a mansion somewhere chillin
sitting on about half a billion, cuz me and gunz can buy sh** that's half a billion
Forreal dawg now that's B-I-G, there aint nobody in the world do it bigger than me
That's like a white boy trying to be more nigger than me
That's like a homeless cat having more figures than me
That's like Patrick Ewing having more rings than me
That's like rappers having..cars (inaudible) things than me
That's ... like you saying to yourself you better than me
That's like Kareem saying to himself he better than me
Now stop, think about that, it aint about that, its about B-I-G AKA big Shaq
Now that's the difference between first and last place,
Chorus:
Kobe, Nigger, Tell me how my azz taste
Okay, Kobe, Tell me how my azz taste
Okay, Everybody, Kobe Tell me how my azz taste
I'm a horse, Kobe rat-ed me out, that's why I'm getting divorced
He said Shaq gave a bitch a Mil, I don't do that cause my name Shaquille
I love em, I don't leave em' I got a vasectomy, now I can't breed them
Chorus:
Kobe How my azz taste
Everybody, Kobe how my azz taste
Yeah, you can't do without me
Kobe, You can't do without me (repeat 2 times)
Everybody, Kobe, Tell how my azz taste (Collective)
Yeah...
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Reflexió...
El que he fet i faig em fa qui sóc.
Per tant, si m'avergonyeixo del que he fet, m'avergonyeixo de mi mateix.
És això un problema?
Per tant, si m'avergonyeixo del que he fet, m'avergonyeixo de mi mateix.
És això un problema?
dijous, 2 d’octubre del 2008
The show must go on...
La vida és viva, canviant. El que és avui pot no ser-ho demà, i l'endemà pot ser com l'ahir més llunyà que recordis.
Si no fos perquè sempre tenim un calendari a prop, hi hauria vegades que no sabriem ben bé en quin dia, mes i any vivim.
I tot i això, cada dia vas a dormir esperant alguna cosa del demà. Potser vols estabilitat, o potser aventura, qui sap... El que sí saps és que demà serà un dia diferent, i que si no ho és, serà una merda de dia.
Si no fos perquè sempre tenim un calendari a prop, hi hauria vegades que no sabriem ben bé en quin dia, mes i any vivim.
I tot i això, cada dia vas a dormir esperant alguna cosa del demà. Potser vols estabilitat, o potser aventura, qui sap... El que sí saps és que demà serà un dia diferent, i que si no ho és, serà una merda de dia.
dijous, 25 de setembre del 2008
A Call for More Scientific Truth in Product Warning Labels
Copio literalment d'aquí. A mi m'ha fet gràcia, espero que a vosaltres també! Si vec quòrum en els comentaris, em comprometo a traduir-ho!
As scientists and concerned citizens, we applaud the recent trend towards legislation that requires the prominent placing of warnings on products that present hazards to the general public. Yet we must also offer the cautionary thought that such warnings, however well-intentioned, merely scratch the surface of what is really necessary in this important area. This is especially true in light of the findings of 20th century physics.
We are therefore proposing that, as responsible scientists, we join together in an intensive push for new laws that will mandate the conspicuous placement of suitably informative warnings on the packaging of every product offered for sale in the United States of America. Our Suggested list of required warnings appears below.
Warning: This Product Warps Space and Time in Its Vicinity.
Warning: This Product Attracts Every Other Piece of Matter in the Universe, Including the Products of Other Manufacturers, with a Force Proportional to the Product of the Masses and Inversely Proportional to the Distance Between Them.
Caution: The Mass of This Product Contains the Energy Equivalent of 85 Million Tons of TNT per Net Ounce of Weight.
Handle with Extreme Care: This Product Contains Minute Electrically Charged Particles Moving at Velocities in Excess of Five Hundred Million Miles per Hour.
Consumer Notice: Because of the 'Uncertainty Principle,' It Is Impossible for the Consumer to Find Out at the Same Time Both Precisely Where This Product Is and How Fast It Is Moving.
Advisory: There is an Extremely Small but Nonzero Chance That, Through a Process Known as 'Tunneling,' This Product May Spontaneously Disappear from Its Present Location and Reappear at Any Random Place in the Universe, Including Your neighbor's Domicile. The Manufacturer Will Not Be Responsible for Any Damages or Inconvenience That May Result.
Read This Before Opening Package: According to Certain Suggested Versions of a Grand Unified Theory, the Primary Particles Constituting This Product May Decay to Nothingness Within the Next Four Hundred Million Years.
This is a 100% Matter product: In the Unlikely Event That This Merchandise Should Contact Antimatter in Any Form, a Catastrophic Explosion Will Result.
Public Notice as Required by Law: Any Use of This Product, in Any Manner Whatsoever, Will Increase the Amount of Disorder in the Universe. Although No Liability Is Implied Herein, the Consumer Is Warned That This Process Will Ultimately Lead to the Heat Death of the Universe.
Note: The Most Fundamental Particles in This Product Are Held Together by a 'Gluing' Force About Which Little Is Currently Known and Whose Adhesive Power Can Therefore Not Be Permanently Guaranteed.
Attention: Despite Any Other Listing of Product Contents Found Hereon, the Consumer Is Advised That, in Actuality, This Product Consists Of 99.9999999999% Empty Space.
New Grand Unified Theory Disclaimer: The Manufacturer May Technically Be Entitled to Claim That This Product Is Ten-Dimensional. However, the Consumer Is Reminded That This Confers No Legal Rights Above and Beyond Those Applicable to Three-Dimensional Objects, Since the Seven New Dimensions Are 'Rolled Up' into Such a Small 'Area' That They Cannot Be Detected.
Please Note: Some Quantum Physics Theories Suggest That When the Consumer Is Not Directly Observing This Product, It May Cease to Exist or Will Exist Only in a Vague and Undetermined State.
Component equivalency notice: The Subatomic Particles (Electrons, Protons, etc.) Comprising This Product Are Exactly the Same in Every Measurable Respect as Those Used in the Products of Other Manufacturers, and No Claim to the Contrary May Legitimately Be Expressed or Implied.
Health Warning: Care Should Be Taken When Lifting This Product, Since Its Mass, and Thus Its Weight, Is Dependent on Its Velocity Relative to the User.
Important Notice to Purchasers: The Entire Physical Universe, Including This Product, May One Day Collapse Back into an Infinitesimally Small Space. Should Another Universe Subsequently Reemerge, the Existence of This Product in That Universe Cannot be Guaranteed.
As scientists and concerned citizens, we applaud the recent trend towards legislation that requires the prominent placing of warnings on products that present hazards to the general public. Yet we must also offer the cautionary thought that such warnings, however well-intentioned, merely scratch the surface of what is really necessary in this important area. This is especially true in light of the findings of 20th century physics.
We are therefore proposing that, as responsible scientists, we join together in an intensive push for new laws that will mandate the conspicuous placement of suitably informative warnings on the packaging of every product offered for sale in the United States of America. Our Suggested list of required warnings appears below.
Warning: This Product Warps Space and Time in Its Vicinity.
Warning: This Product Attracts Every Other Piece of Matter in the Universe, Including the Products of Other Manufacturers, with a Force Proportional to the Product of the Masses and Inversely Proportional to the Distance Between Them.
Caution: The Mass of This Product Contains the Energy Equivalent of 85 Million Tons of TNT per Net Ounce of Weight.
Handle with Extreme Care: This Product Contains Minute Electrically Charged Particles Moving at Velocities in Excess of Five Hundred Million Miles per Hour.
Consumer Notice: Because of the 'Uncertainty Principle,' It Is Impossible for the Consumer to Find Out at the Same Time Both Precisely Where This Product Is and How Fast It Is Moving.
Advisory: There is an Extremely Small but Nonzero Chance That, Through a Process Known as 'Tunneling,' This Product May Spontaneously Disappear from Its Present Location and Reappear at Any Random Place in the Universe, Including Your neighbor's Domicile. The Manufacturer Will Not Be Responsible for Any Damages or Inconvenience That May Result.
Read This Before Opening Package: According to Certain Suggested Versions of a Grand Unified Theory, the Primary Particles Constituting This Product May Decay to Nothingness Within the Next Four Hundred Million Years.
This is a 100% Matter product: In the Unlikely Event That This Merchandise Should Contact Antimatter in Any Form, a Catastrophic Explosion Will Result.
Public Notice as Required by Law: Any Use of This Product, in Any Manner Whatsoever, Will Increase the Amount of Disorder in the Universe. Although No Liability Is Implied Herein, the Consumer Is Warned That This Process Will Ultimately Lead to the Heat Death of the Universe.
Note: The Most Fundamental Particles in This Product Are Held Together by a 'Gluing' Force About Which Little Is Currently Known and Whose Adhesive Power Can Therefore Not Be Permanently Guaranteed.
Attention: Despite Any Other Listing of Product Contents Found Hereon, the Consumer Is Advised That, in Actuality, This Product Consists Of 99.9999999999% Empty Space.
New Grand Unified Theory Disclaimer: The Manufacturer May Technically Be Entitled to Claim That This Product Is Ten-Dimensional. However, the Consumer Is Reminded That This Confers No Legal Rights Above and Beyond Those Applicable to Three-Dimensional Objects, Since the Seven New Dimensions Are 'Rolled Up' into Such a Small 'Area' That They Cannot Be Detected.
Please Note: Some Quantum Physics Theories Suggest That When the Consumer Is Not Directly Observing This Product, It May Cease to Exist or Will Exist Only in a Vague and Undetermined State.
Component equivalency notice: The Subatomic Particles (Electrons, Protons, etc.) Comprising This Product Are Exactly the Same in Every Measurable Respect as Those Used in the Products of Other Manufacturers, and No Claim to the Contrary May Legitimately Be Expressed or Implied.
Health Warning: Care Should Be Taken When Lifting This Product, Since Its Mass, and Thus Its Weight, Is Dependent on Its Velocity Relative to the User.
Important Notice to Purchasers: The Entire Physical Universe, Including This Product, May One Day Collapse Back into an Infinitesimally Small Space. Should Another Universe Subsequently Reemerge, the Existence of This Product in That Universe Cannot be Guaranteed.
dijous, 18 de setembre del 2008
Nacionalització-ció-ció...
Agafo els diners que un tercer hauria de pagar. El tercer no garanteix massa liquiditat, però me la pela. Venc els crèdits a una entitat que els "transforma" en atractives inversions per a altres persones, i em guanyo uns bonus de la hòstia.
Com que segueixo donant hipoteques fins al més mangui del barri (per tal de mantenir els meus bonus) passa que:
- El preu de la vivenda puja. Més demanda (tothom veu que el veí compra i acaba comprant), més preu.
Com a corol·lari immediat tenim que:
- El mangui i els veins començen a no poder pagar.
Això fa que les "atractives inversions" perdin seguretat, cosa que crea incertesa. La incertesa és el pitjor per al sistema econòmic que tants bonus ens ha donat.
Com que del primer a l'últim banquer/assessor/desgraciat han buscat els seus bonus fins la mort, la quantitat de diners "incerts" augmenta i les inversions perden més i més valor. Els bancs desconfien els uns dels altres i es posen pegues per tot. Caca de vaca.
Resum; uns desgraciats s'han fet d'or jugant amb els diners dels demés i les empreses des d'on mangaven suporten els deutes (asseguradores, bancs, hipotecàries, etc.) començen a perdre valor. L'estat que ha permés l'esperpent ha de sortir a salvar-les per tal de no enfonsar tot el sistema.
És a dir, la aplicació del lliberalisme extrem a portat a la necessitat de l'intervencionisme extrem. Pel que sembla, no deixaràn que els curs "natural" de l'economia de mercat actúi. En principi, una de les coses bones del capitalisme és que si t'arrisques massa et pots quedar en pilotes, i ningú t'hauria de comprar un pijama...
Què és pitjor: comprar un pijama o comprar-ne diversos milions (i.e., haver d'enfrontar una situació de profunda recessió)??
Algún dia sabrem quants pijames es van comprar els putos brokers a costa de deixar en calçotets al veïns del mangui?
Era il·legal el que feien? Si ho era, no haurien de tornar algún que altre calçotet?
Perdré la meva feina...?
Com que segueixo donant hipoteques fins al més mangui del barri (per tal de mantenir els meus bonus) passa que:
- El preu de la vivenda puja. Més demanda (tothom veu que el veí compra i acaba comprant), més preu.
Com a corol·lari immediat tenim que:
- El mangui i els veins començen a no poder pagar.
Això fa que les "atractives inversions" perdin seguretat, cosa que crea incertesa. La incertesa és el pitjor per al sistema econòmic que tants bonus ens ha donat.
Com que del primer a l'últim banquer/assessor/desgraciat han buscat els seus bonus fins la mort, la quantitat de diners "incerts" augmenta i les inversions perden més i més valor. Els bancs desconfien els uns dels altres i es posen pegues per tot. Caca de vaca.
Resum; uns desgraciats s'han fet d'or jugant amb els diners dels demés i les empreses des d'on mangaven suporten els deutes (asseguradores, bancs, hipotecàries, etc.) començen a perdre valor. L'estat que ha permés l'esperpent ha de sortir a salvar-les per tal de no enfonsar tot el sistema.
És a dir, la aplicació del lliberalisme extrem a portat a la necessitat de l'intervencionisme extrem. Pel que sembla, no deixaràn que els curs "natural" de l'economia de mercat actúi. En principi, una de les coses bones del capitalisme és que si t'arrisques massa et pots quedar en pilotes, i ningú t'hauria de comprar un pijama...
Què és pitjor: comprar un pijama o comprar-ne diversos milions (i.e., haver d'enfrontar una situació de profunda recessió)??
Algún dia sabrem quants pijames es van comprar els putos brokers a costa de deixar en calçotets al veïns del mangui?
Era il·legal el que feien? Si ho era, no haurien de tornar algún que altre calçotet?
Perdré la meva feina...?
dimarts, 9 de setembre del 2008
Qui no es consola, és perquè no vol!
Com us vaig dir, poso alguna foto més del viatget a Croàcia d'aquest estiu.
Quin art, quina sensibilitat...
Quin art, quina sensibilitat...
dijous, 4 de setembre del 2008
diumenge, 31 d’agost del 2008
Pastafarisme
L'any 2005 es va discutir a Kansas sobre si els escolars d'aquest bonic estat havien d'estudiar la Teoria de la Evolució de Darwin a la vegada que la teoria de de la Creació (o Disseny Intel·ligent).
Finalment es va concloure que sí, que s'havien d'ensenyar ambdues "teories", ja que tenien la mateixa categoria de "Teoria Científica" i no es podia impulsar una sobre l'altre "arbitràriament". És cert que al 2007 va tindre lloc una comissió que va tirar enrere les decisions preses el 2005, però el meu post no va per aquí...
Davant les conclusions a les que es va arribar a Kansas, un tal Bobby Henderson (físic per la Universitat d'Oregon), va crear una nova teoria "creacionista": el Pastafarisme o la Teoria del Monstre Espaguetti Volador (Flying Spaghetti Monster en anglès).
Henderson va plantejar la teoria al grup de discussió i va dir que portaria a judici a tot aquell qui defensés que el Creacionisme havia de ser ensenyat a les escoles però no la seva teoria de l'Espaguetti.
Fins i tot existeix un concurs on s'ofereix 1 M$ a aquell qui demostri que Jesús no és fill del Monstre Espaguetti Volador. Fascinant.
Jo arribo uns anys tard a la polèmica i a la teoria de Henderson, però no vull deixar passar l'oportunitat que en llegiu algunes de les seves doctrines i idees principals:
Creences (en castellà):
* El universo fue creado por un Monstruo de Espagueti Volador invisible e indetectable. Todas las evidencias que «erróneamente» apoyan la evolución han sido «plantadas» intencionadamente por este ser, con el objeto de poner a prueba la fe de sus fieles.
* El MEV hace que todo parezca más viejo de lo que es en realidad. Por ejemplo, cuando un científico realiza un proceso de fechado por carbono en un objeto arqueológico, podría ver que aproximadamente 75% del carbono-14 se ha desintegrado, por emisión de neutrones, a nitrógeno-14, e inferir que este artefacto es de aproximadamente 10.000 años de antigüedad, ya que la vida media del carbono-14 parece ser de 5.730 años. Pero de lo que el científico no se da cuenta, es que cada vez que realiza la medición, el MEV está ahí, cambiando los resultados con Su apéndice tallarinesco.
* Aunque el MEV posee un nombre, éste es tan hermoso y difícil de pronunciar que no sólo mata a quienquiera que lo intente, sino también a todo ser dentro de un radio de 6,0534 kilómetros. Este radio se duplica cuando uno trata de escribir o mecanografiar su nombre. Esto fue hecho a propósito por el MEV sólo para entretenerse.
* El calentamiento global, los terremotos, los huracanes y otros desastres naturales son consecuencia directa de que desde los años 1800 ha disminuido el número de piratas. En el sitio de Henderson se presenta un gráfico que demuestra la correlación inversa entre la cantidad de piratas y las temperaturas mundiales. Este componente de la teoría acentúa la falacia lógica esgrimida por los creacionistas de que la correlación implica causa.
* Bobby Henderson es el profeta de esta Primera Iglesia Unida del Monstruo de Espagueti Volador (First United Church of the Flying Spaghetti Monster).
* El símbolo principal es una cruz, que en vez de tener un Jesús crucificado, tiene un tenedor para comer espaguetis.
* Las oraciones a «Él» deben terminar siempre con la palabra «RAmén» en vez de «Amén». Ramen es un tipo de fideo japonés.
Ejemplo:
Oh Tallarines que están en los cielos gourmets
Santificada sea tu harina
Venga a nosotros tus nutrientes
Hágase su voluntad en la Tierra como en los platos
Danos hoy nuestras albóndigas de cada día
y perdona nuestras gulas así como nosotros perdonamos a los que no te comen.
No nos dejes caer en la tentación (de no alimentarnos de vos)
y líbranos del hambre...
RAmén.
* La creencia Pastafari del cielo hace hincapié en estos dos puntos:
1. Tiene volcanes de cerveza hasta donde alcanza la vista
2. Tiene una fábrica de bailarines/as de striptease.
* En cambio, en el infierno:
1. Hay también volcanes de cerveza, pero está rancia
2. Los bailarines/as de striptease tienen enfermedades venéreas.
Manaments:
De la doctirna n'haurien d'apendre alguna cosa les religions conegudes... Mireu, alguns dels manaments de la Teoria de l'Espaguetti són:
- Preferiría que no construíssiu temples/esglèsies/mesquites de valor multimillonari en nom de la meva tallarinesca santitat quan aquests diners poden ser gastats en:
1. Acabar amb la pobresa
2. Curar enfermetats
3. Viure en pau, estimar amb passió i baixar el preu de la televisió per satèl·lit.
-Preferiría que no féssis als demés el que no vols que et facin a tu si el que t'agraden són les coses amb molt cuir/lubricant/Las Vegas. Si a l'altre persona li interessa, llavors gaudiu-ho, treieu fotos i, si us plau, useu el preservatiu! Penseu que si hagués volgut que no gaudíssiu fent-ho li hauria posat uns pinxos.
Representació del Monstre:
Demostració de la religió:
Els pirates juguen un paper central a la nova religió. Henderson, el profeta, va tenir la fantàstica revelació i va trobar la demostració última de les seves idees tot observant la relació inversa que hi ha entre la disminució de la quantitat de pirates a la Terra des de 1800 i l'augment de temperatura al planeta. Per tant, la causa de l'augment de temperatura (o Calentament Global) és la desaparició dels pirates. Increíble però cert! Vegeu el gràfic:
A mi em convenç. Vosaltres què en penseu?
Se m'acudeix alguna reflexió:
1- Què és la religió? Un conjunt de creences arbitràries que un seguit de generacions d'éssers humans han convingut, per benefici propi, plantjar i imposar com a certes evitant-ne qualsevol discussió sobre la seva veracitat.
2- Que no és una teoria científica? Qualsevol seguit de idees que refusin qualsevol sistema de rebatiment. Qualsevol plantejament que per tota prova contrària a la seva veracitat tingui la resposta de "les teves proves són perverses" o "el Creador ens posa dificultats per compendre la vida". Tot aquell ideari que es defensi dient "fins que no demostris que el que dic no és cert, seguiré creient en lo meu".
Per sort o per desgràcia, cadascuna de les religions que existeixen no són teories científiques ni s'hi poden comparar. La única qüestió que pot dur a una discussió vertaderament profunda és:
- Per què jo crec que la ciència (i tot el que es derivi del mètode científic) té una validesa i un alt grau de saviesa més enllà de qualsevol discussió? No és aquest un comportament similar al del punt 1?
La resposta és: PERQUÈ SÍ.
dijous, 28 d’agost del 2008
dimarts, 26 d’agost del 2008
The Scientist
Mataré dos ocellots (que siguin coloms o gavines) d'un tret.
D'una banda us posaré la cançó a la que estem viciats l'Alba i jo. És The Scientist, de Coldplay. Simplement és boníssima.
D'altra banda provaré a veure si puc afegir vídeos amb imatge, i no tan sols el link com fins ara. No us perdeu el vídeoclip, està molt ben fet i la historia és maca (per no dir trista).
Come up to meet you, tell you I'm sorry
You don't know how lovely you are.
I had to find you, tell you I need you,
Tell you I set you apart.
Tell me your secrets and ask me your questions,
Oh lets go back to the start.
Running in circles, Comin' up Tails
Heads on a science apart.
Nobody said it was easy,
It's such a shame for us to part.
Nobody said it was easy,
No one ever said it would be this hard.
Oh take me back to the start.
I was just guessin' at numbers and figures,
Pulling the puzzles apart.
Questions of science, science and progress
Do not speak as loud as my heart.
And tell me you love me, come back and haunt me
Oh and I rush to the start.
Runnin' in circles, Chasin' our Tails
Comin' back as we are
Nobody said it was easy,
Oh it's such a shame for us to part.
Nobody said it was easy,
No one ever said it would be so hard.
I'm goin' back to the start.
D'una banda us posaré la cançó a la que estem viciats l'Alba i jo. És The Scientist, de Coldplay. Simplement és boníssima.
D'altra banda provaré a veure si puc afegir vídeos amb imatge, i no tan sols el link com fins ara. No us perdeu el vídeoclip, està molt ben fet i la historia és maca (per no dir trista).
Come up to meet you, tell you I'm sorry
You don't know how lovely you are.
I had to find you, tell you I need you,
Tell you I set you apart.
Tell me your secrets and ask me your questions,
Oh lets go back to the start.
Running in circles, Comin' up Tails
Heads on a science apart.
Nobody said it was easy,
It's such a shame for us to part.
Nobody said it was easy,
No one ever said it would be this hard.
Oh take me back to the start.
I was just guessin' at numbers and figures,
Pulling the puzzles apart.
Questions of science, science and progress
Do not speak as loud as my heart.
And tell me you love me, come back and haunt me
Oh and I rush to the start.
Runnin' in circles, Chasin' our Tails
Comin' back as we are
Nobody said it was easy,
Oh it's such a shame for us to part.
Nobody said it was easy,
No one ever said it would be so hard.
I'm goin' back to the start.
dilluns, 25 d’agost del 2008
Nietz is back
Fent honor a la paraula, escric unes línies el dia 25 d'agost.
No us avorriré amb el típic discurs de "quin pal tornar a currar" i aquestes coses, a canvi us ofereixo l'oportunitat de fer una ullada a alguna platja croata.
Tranquils, tampoc us agobiaré explicant com de maques són les (platges) croates i com de bé ens ho hem passat allà. Ja tindrem temps de parlar-ho en persona, espero! Les fotos més gamberres les deixo per quan vingueu a casa, que no són públiques!
Crec que resumeixen força bé el que va ser. En posaré més al llarg de la setmana!!
No us avorriré amb el típic discurs de "quin pal tornar a currar" i aquestes coses, a canvi us ofereixo l'oportunitat de fer una ullada a alguna platja croata.
Tranquils, tampoc us agobiaré explicant com de maques són les (platges) croates i com de bé ens ho hem passat allà. Ja tindrem temps de parlar-ho en persona, espero! Les fotos més gamberres les deixo per quan vingueu a casa, que no són públiques!
Crec que resumeixen força bé el que va ser. En posaré més al llarg de la setmana!!
dijous, 31 de juliol del 2008
Tancat per vacances
Amics, tinc 3 setmanes de vacances. 11 dies a les costes adriàtiques. 3 dies a la Daurada. Alguns a la Brava. Uns més amb la guitarra.
Em comprometo a escriure el 25 d'agost. Espero tenir alguna cosa que explicar.
Gaudiu, la vida són 4 dies i 2 ens els passem cagant!
dimecres, 23 de juliol del 2008
Pero esto qué es??!!
No, no em refereixo al famós "pero esto qué es??!!" de Matías Prats, sinó a l'escàndol que s'està muntant al bàsket europeu, grec i rus concretament.
Atenció:
Olympiakos acaba de fitxar Josh Childress, un 6 del draft amb bons números. Això no seria notícia per si mateix, si no fos que Olympiakos també ha fitxat Theo Papaloukas (3.5 M€), Yotam Halperin i Nicola Vujcic (2.25 M€)! Però això què és??!! A les seves files també tenen Macijauskas a raó de 3.2 M€/any.
Tot sembla indicar que el Khimki rus fitxarà multiusos Garbajosa a raó de 3 M€ nets anuals durant 2 anys. Això sí és notícia, però li hem de sumar que acaben de signar Carlos Delfino per 3 anys per un total d'uns 20 M$ llargs (el valor exacte depén de la font)! Li han ofert més del que li donava Detroit Pistons!! Atenció, el Khimki està dirigit per un freak que ha fet una rèplica del gimnàs dels Chicago Bulls!
Panathinaikos ha aconseguit que Nikola Pekovic es quedés a Europa (1.33 M€/any) i no anés a la NBA on, com ha passat amb Splitter, li donaven menys per ser un puto-rookie. No sent res especial, també ha fitxat Fotsis, Kecman, Drew i un tal Verginis.
El Dynamo de Moscú s'ha endut cap Europa a Bostjan Nachbar per 3.1 M€/any, un tio d'uns 10 punts de mitjana d'un equip dels bonets (New Jersey). Per altra banda també han adquirit a Hollis Price, Arriel McDonald i Darjus Lavrinovic.
Conclusió, QUIEN HA DICHO CRISIS?? Jo no sé d'on treuen els calés els grecs (els russos sí, de l'acer, el petroli i el contraband), que s'estàn venent l'Acròpolis a peçes?
Pàgina interessant amb els 30 millors sous de jugadors de bàsquet europeus. Mola perquè t'enteres que Fran Mononeurona Vázquez cobra 2 M€/any i Kasun Mehagountatuytengounataque 1.7 M€/any!!
Top 30 (Sous anuals)
1. Carlos Delfino (Kimkhi): ~ 5.0 € (depén de la font)
2. Sarunas Jasikevicius (Panathinaikos): 4.2 €
3. Theo Papaloukas (Olympiacos): 3.5 €
4. Arvydas Macijauskas (Olympiacos): 3.2 €
5. Bostjan Nachbar (Dynamo de Moscou): 3.1 €
6. Ramunas Siskauskas (CSKA Moscou): 2.5 €
7. Matjaz Smodis (CSKA Moscou): 2.5 €
8. Juan Carlos Navarro (Barcelona): 2.4 €
9. Nikola Vujcic (Olympiacos): 2.25 €
10. Fran Vázquez (Barcelona): 2.0 €
11. Ersan Ilyasova (Barcelona): 2.0 €
12. David Andersen (Barcelona): 2.0 €
13. Alexei Savrasenko (CSKA Moscú. 2.0 €
14. Dimitris Diamantidis (Panathinaikos): 1.9 €
15. Vasilis Spanoulis (Panathinaikos): 1.9 €
16. John Robert Holden (CSKA Moscou): 1.85 €
17. Felipe Reyes (Real Madrid): 1.8 €
18. Lazaros Papadopoulos (Real Madrid): 1.8 €
19. Mike Batiste (Panathinaikos): 1.8 €
20. Mario Kasun (Barcelona): 1.7 €
21. Trajan Langdon (CSKA Moscou): 1.5 €
22. Nikola Pekovic (Panathinaikos): 1.33 €
23. Zoran Planinic (CSKA Moscou): 1.3 €
24. Jaka Lakovic (Barcelona): 1.3 €
25. Jiri Welch (Unicaja): 1.2 €
26. Raúl López (Real Madrid): 1.1 €
27. Marcus Haislip (Unicaja): 1.0 €
28. Louis Bullock (Real Madrid): 1.0 €
29. Jerome Massey (Real Madrid): 1.0 €
30. Igor Rakocevic (Tau Vitoria): 1.0 €
Possible 5 inicial del Barça:
1 - Lakovic: 1.3 M€
2 - Navarro: 2.4 M€
3 - Ilyasova: 2.0 M€
4 - Mononeurona: 2.0 M€
5 - Andersen: 2.0 M€
Quant deu guanyar en Barton??
Atenció:
Olympiakos acaba de fitxar Josh Childress, un 6 del draft amb bons números. Això no seria notícia per si mateix, si no fos que Olympiakos també ha fitxat Theo Papaloukas (3.5 M€), Yotam Halperin i Nicola Vujcic (2.25 M€)! Però això què és??!! A les seves files també tenen Macijauskas a raó de 3.2 M€/any.
Tot sembla indicar que el Khimki rus fitxarà multiusos Garbajosa a raó de 3 M€ nets anuals durant 2 anys. Això sí és notícia, però li hem de sumar que acaben de signar Carlos Delfino per 3 anys per un total d'uns 20 M$ llargs (el valor exacte depén de la font)! Li han ofert més del que li donava Detroit Pistons!! Atenció, el Khimki està dirigit per un freak que ha fet una rèplica del gimnàs dels Chicago Bulls!
Panathinaikos ha aconseguit que Nikola Pekovic es quedés a Europa (1.33 M€/any) i no anés a la NBA on, com ha passat amb Splitter, li donaven menys per ser un puto-rookie. No sent res especial, també ha fitxat Fotsis, Kecman, Drew i un tal Verginis.
El Dynamo de Moscú s'ha endut cap Europa a Bostjan Nachbar per 3.1 M€/any, un tio d'uns 10 punts de mitjana d'un equip dels bonets (New Jersey). Per altra banda també han adquirit a Hollis Price, Arriel McDonald i Darjus Lavrinovic.
Conclusió, QUIEN HA DICHO CRISIS?? Jo no sé d'on treuen els calés els grecs (els russos sí, de l'acer, el petroli i el contraband), que s'estàn venent l'Acròpolis a peçes?
Pàgina interessant amb els 30 millors sous de jugadors de bàsquet europeus. Mola perquè t'enteres que Fran Mononeurona Vázquez cobra 2 M€/any i Kasun Mehagountatuytengounataque 1.7 M€/any!!
Top 30 (Sous anuals)
1. Carlos Delfino (Kimkhi): ~ 5.0 € (depén de la font)
2. Sarunas Jasikevicius (Panathinaikos): 4.2 €
3. Theo Papaloukas (Olympiacos): 3.5 €
4. Arvydas Macijauskas (Olympiacos): 3.2 €
5. Bostjan Nachbar (Dynamo de Moscou): 3.1 €
6. Ramunas Siskauskas (CSKA Moscou): 2.5 €
7. Matjaz Smodis (CSKA Moscou): 2.5 €
8. Juan Carlos Navarro (Barcelona): 2.4 €
9. Nikola Vujcic (Olympiacos): 2.25 €
10. Fran Vázquez (Barcelona): 2.0 €
11. Ersan Ilyasova (Barcelona): 2.0 €
12. David Andersen (Barcelona): 2.0 €
13. Alexei Savrasenko (CSKA Moscú. 2.0 €
14. Dimitris Diamantidis (Panathinaikos): 1.9 €
15. Vasilis Spanoulis (Panathinaikos): 1.9 €
16. John Robert Holden (CSKA Moscou): 1.85 €
17. Felipe Reyes (Real Madrid): 1.8 €
18. Lazaros Papadopoulos (Real Madrid): 1.8 €
19. Mike Batiste (Panathinaikos): 1.8 €
20. Mario Kasun (Barcelona): 1.7 €
21. Trajan Langdon (CSKA Moscou): 1.5 €
22. Nikola Pekovic (Panathinaikos): 1.33 €
23. Zoran Planinic (CSKA Moscou): 1.3 €
24. Jaka Lakovic (Barcelona): 1.3 €
25. Jiri Welch (Unicaja): 1.2 €
26. Raúl López (Real Madrid): 1.1 €
27. Marcus Haislip (Unicaja): 1.0 €
28. Louis Bullock (Real Madrid): 1.0 €
29. Jerome Massey (Real Madrid): 1.0 €
30. Igor Rakocevic (Tau Vitoria): 1.0 €
Possible 5 inicial del Barça:
1 - Lakovic: 1.3 M€
2 - Navarro: 2.4 M€
3 - Ilyasova: 2.0 M€
4 - Mononeurona: 2.0 M€
5 - Andersen: 2.0 M€
Quant deu guanyar en Barton??
dimarts, 22 de juliol del 2008
Anyone?
Ningú s'ha fixat que el vídeo que vaig posar de link per la cançó Wouldn't it be nice és, en realitat, el vídeoclip de Sloop John B?
O és que no sou prou freaks?
O és que ni heu mirat el vídeo?
Què gran és Sloop John B!
O és que no sou prou freaks?
O és que ni heu mirat el vídeo?
Què gran és Sloop John B!
diumenge, 20 de juliol del 2008
Com els crancs, Felip
Comentaris d'en Felip Puig de CiU al Parlament, sobre el català d'en Montilla.
Vídeo Parlament
El comentari mostra com de malament porta CiU que un castellano-parlant sigui President de la Generalitat. Però no només això, sinó que el comentari transpira xenofòbia. Tal qual.
No era CiU que defensava allò de "l'ascensor català"? Era una mica com "el sueño americano" de casa nostra. No és el fet que Monti sigui President una demostració que la gent catalana és oberta, respectuosa i acollidora? No és català "qui viu i treballa a Catalunya"?
Ah, clar...els acollim i els hi donem feina, però això que un immigrant sigui President és un gra massa, no?
És la idea extesa entre molts nacionalistes catalans que "si no guanya CiU és perquè Catalunya és ple de gent que no és catalana". M'equivoco?
No puc estar més d'acord amb el comentari que fa en Carod-Rovira (àlies La Morsa). Quin error per part d'en Puig de permetre que des d'ERC li donin consells pro-català!
El comentari reflexa el pensament de CiU? Respón a una estratègia de definitiva autodestrucció? Poden entendre que sense el vot immigrat no tornaràn a guanyar mai més unes eleccions?
Mireu, Montilla no és un gran orador (i menys en català) i tampoc té una personalitat atractiva, ni tant sols és atractiu. Però és un treballador estil "formigueta" que connecta amb bona part de la població.
El seu posat no és de prepotència. És aquest fet el que ha portat al PSC a governar Catalunya i al PSOE Espanya.
Vídeo Parlament
El comentari mostra com de malament porta CiU que un castellano-parlant sigui President de la Generalitat. Però no només això, sinó que el comentari transpira xenofòbia. Tal qual.
No era CiU que defensava allò de "l'ascensor català"? Era una mica com "el sueño americano" de casa nostra. No és el fet que Monti sigui President una demostració que la gent catalana és oberta, respectuosa i acollidora? No és català "qui viu i treballa a Catalunya"?
Ah, clar...els acollim i els hi donem feina, però això que un immigrant sigui President és un gra massa, no?
És la idea extesa entre molts nacionalistes catalans que "si no guanya CiU és perquè Catalunya és ple de gent que no és catalana". M'equivoco?
No puc estar més d'acord amb el comentari que fa en Carod-Rovira (àlies La Morsa). Quin error per part d'en Puig de permetre que des d'ERC li donin consells pro-català!
El comentari reflexa el pensament de CiU? Respón a una estratègia de definitiva autodestrucció? Poden entendre que sense el vot immigrat no tornaràn a guanyar mai més unes eleccions?
Mireu, Montilla no és un gran orador (i menys en català) i tampoc té una personalitat atractiva, ni tant sols és atractiu. Però és un treballador estil "formigueta" que connecta amb bona part de la població.
El seu posat no és de prepotència. És aquest fet el que ha portat al PSC a governar Catalunya i al PSOE Espanya.
dilluns, 14 de juliol del 2008
Digues-li-ho amb una cançó
Una flor...potser una rosa
Un viatge...potser al Japó
Un vestit...qui mai fa nosa
Digues-li-ho amb una cançó
Wouldn't it be nice if we were older?
Then we wouldn't have to wait so long
And wouldn't it be nice to live together
In the kind of world where we belong
You know its gonna make it that much better
When we can say goodnight and stay together
Wouldn't it be nice if we could wake up
In the morning when the day is new
And after having spent the day together
Hold each other close the whole night through
The happy times together we've been spending
I wish that every kiss was never ending...
Wouldn't it be nice?
Maybe if we think and wish and hope and pray... it might come true
Baby, then there wouldn't be a single thing we couldn't do...
We could be married and then we'd be happy,
Wouldn't it be nice?
You know it seems the more we talk about it
It only makes it worse to live without it
But let's talk about it...
Wouldn't it be nice?
Un viatge...potser al Japó
Un vestit...qui mai fa nosa
Digues-li-ho amb una cançó
Wouldn't it be nice if we were older?
Then we wouldn't have to wait so long
And wouldn't it be nice to live together
In the kind of world where we belong
You know its gonna make it that much better
When we can say goodnight and stay together
Wouldn't it be nice if we could wake up
In the morning when the day is new
And after having spent the day together
Hold each other close the whole night through
The happy times together we've been spending
I wish that every kiss was never ending...
Wouldn't it be nice?
Maybe if we think and wish and hope and pray... it might come true
Baby, then there wouldn't be a single thing we couldn't do...
We could be married and then we'd be happy,
Wouldn't it be nice?
You know it seems the more we talk about it
It only makes it worse to live without it
But let's talk about it...
Wouldn't it be nice?
dilluns, 30 de juny del 2008
Doncs sí, ha guanyat "la roja"...
Ho sento, no me'n puc estar de fer algún comentari...
A tots aquells a qui no agrada que guanyi la selecció espanyola.
A tots aquells a qui no agrada que guanyi el Madrid.
A tots aquells que no volen que guanyi cap altra cosa que no sigui la seva.
Fins que no entengueu que és tant sols un esport, sou i sereu part del problema.
A tots aquells a qui no agrada que guanyi la selecció espanyola.
A tots aquells a qui no agrada que guanyi el Madrid.
A tots aquells que no volen que guanyi cap altra cosa que no sigui la seva.
Fins que no entengueu que és tant sols un esport, sou i sereu part del problema.
dimarts, 24 de juny del 2008
Green Day mud fight
Mireu el vídeo de Green Day. Jo encara estic rient!!
Vàries coses:
1- Aquest és el Green Day que mola
2- A Woodstock la penya va fatal
3- You Tube té "joies" com aquesta, d'això em queixava!
Vàries coses:
1- Aquest és el Green Day que mola
2- A Woodstock la penya va fatal
3- You Tube té "joies" com aquesta, d'això em queixava!
dilluns, 23 de juny del 2008
We're sorry, this video is no longer available
Aquesta és la frase que més trobo al YouTube.
Vull veure videos (p. ex. aquest Coldplay live) i em surt la merda de frase aquesta! Què passa amb youtube?? Des que l'ha comprat Google ja no hi ha tant material disponible. Suposo que tindrà a veure amb drets d'imatge o alguna cosa així...
Ni registrant-me he aconseguit veure'ls. Algú sap quin és el problema?
Els treballadors de Google tenen un 20% del seu temps per a dedicar-lo al que ells vulguin...no serà que un d'aquests ha decidit emprenyar els usuaris del youtube?
Vull veure videos (p. ex. aquest Coldplay live) i em surt la merda de frase aquesta! Què passa amb youtube?? Des que l'ha comprat Google ja no hi ha tant material disponible. Suposo que tindrà a veure amb drets d'imatge o alguna cosa així...
Ni registrant-me he aconseguit veure'ls. Algú sap quin és el problema?
Els treballadors de Google tenen un 20% del seu temps per a dedicar-lo al que ells vulguin...no serà que un d'aquests ha decidit emprenyar els usuaris del youtube?
dilluns, 16 de juny del 2008
La recerca
La recerca a Espanya està xunga. Mal pagada i amb unes perspectives futures com a mínim obscures. És per això que me n'he separat.
Tot i així segueixo estant interessat en fomentar-la, potser més des d'un punt de vista del negoci.
Sigui com sigui la notícia d'avui de El País deixa clar que hi ha un problema. En realitat la notícia no diu més que s'està estudiant el problema, que ja és algo. Ara bé, en aquest país es perden moltes energies (i diners) estudiant problemes i se n'inverteixen poques en trobar solucions i posar-les en pràctica.
Proposaré algunes mesures per fomentar la recerca que si s'apliquéssin milloraria substancialment la I+D+i del país:
1- Investigar és treballar. Contracte laboral des del primer dia.
2- 1r any de beca (després del Master) 20.000€ bruts. Pujada progressiva fins el 3r any a 26.000€.
3- Beques de l'estat només pels que se les guanyin estudiant. La recerca d'excel·lència només ho serà amb estudiants excel·lents (això m'exclou a mi).
4- Compromís per escrit a estar un any a l'estranger. En el món global no hi ha localismes que valguin.
5- Formació empresarial per als investigadors. La ciència també és un negoci!
Això se m'acut a mi en 5 minuts. Si em paguéssin com a un ministre i tingués tot el dia per pensar-hi, potser em sortirien coses més interessants...
Tot i així segueixo estant interessat en fomentar-la, potser més des d'un punt de vista del negoci.
Sigui com sigui la notícia d'avui de El País deixa clar que hi ha un problema. En realitat la notícia no diu més que s'està estudiant el problema, que ja és algo. Ara bé, en aquest país es perden moltes energies (i diners) estudiant problemes i se n'inverteixen poques en trobar solucions i posar-les en pràctica.
Proposaré algunes mesures per fomentar la recerca que si s'apliquéssin milloraria substancialment la I+D+i del país:
1- Investigar és treballar. Contracte laboral des del primer dia.
2- 1r any de beca (després del Master) 20.000€ bruts. Pujada progressiva fins el 3r any a 26.000€.
3- Beques de l'estat només pels que se les guanyin estudiant. La recerca d'excel·lència només ho serà amb estudiants excel·lents (això m'exclou a mi).
4- Compromís per escrit a estar un any a l'estranger. En el món global no hi ha localismes que valguin.
5- Formació empresarial per als investigadors. La ciència també és un negoci!
Això se m'acut a mi en 5 minuts. Si em paguéssin com a un ministre i tingués tot el dia per pensar-hi, potser em sortirien coses més interessants...
dimarts, 3 de juny del 2008
Petita obessió
Sabeu quan s'us fica una cançó al cap i la canteu pel carrer, a l'ascensor, a la feina, i no pareu de posar-la tant bon punt us aixequeu o arribeu a casa?
A mi em passa sovint.
Doncs ara tinc al cap la increíble cançó de Queen It's a hard life. La cançó és simplement una meravella.
No és que sigui un d'aquells fans de Queen que tenen tots els discs (de fet no en conec gaires), però sí tinc la mítica compilació Greatest Hits I & II. En ella apareixen cançons com, Under pressure, Bohemian rhapsody, Somebody to love i The miracle, que han marcat la meva juventut i que, de tant en tant, torno a escoltar. Recordo viatges sencers Barcelona-Sa Tuna amb cotxe escoltant els walkmans tot cantant (en catalanglish) les cançons de Queen que reproduïa una cinta cassette que encara conservo...
Sigui com sigui, volia compartir aquesta cançó. Us poso el videoclip i la lletra.
Videoclip I'ts a hard life
I don't want my freedom
There's no reason for living with a broken heart
This is a tricky situation
I've only got myself to blame
It's just a simple fact of life
It can happen to anyone
You win - you lose
It's a chance you have to take with love
Oh yeah - I fell in love
And now you say it's over and I'm falling apart
It's a hard life
To be true lovers together
To love and live forever in each others hearts
It's a long hard fight
To learn to care for each other
To trust in one another right from the start
When you're in love
I try and mend the broken pieces
I try to fight back the tears
They say it's just a state of mind
But it happens to everyone
How it hurts - deep inside
When your love has cut you down to size
Life is tough - on your own
Now I'm waiting for something to fall from the skies
And I'm waiting for love
Yes it's a hard life
Two lovers together
To love and live forever in each others hearts
It's a long hard fight
To learn to care for each other
To trust in one another - right from the start
When you're in love
Yes it's a hard life
In a world that's filled with sorrow
There are people searching for love in ev'ry way
It's a long hard fight
But I'll always live for tomorrow
I'll look back on myself and say I did it for love
Yes I did it for love - for love - oh I did it for love
A mi em passa sovint.
Doncs ara tinc al cap la increíble cançó de Queen It's a hard life. La cançó és simplement una meravella.
No és que sigui un d'aquells fans de Queen que tenen tots els discs (de fet no en conec gaires), però sí tinc la mítica compilació Greatest Hits I & II. En ella apareixen cançons com, Under pressure, Bohemian rhapsody, Somebody to love i The miracle, que han marcat la meva juventut i que, de tant en tant, torno a escoltar. Recordo viatges sencers Barcelona-Sa Tuna amb cotxe escoltant els walkmans tot cantant (en catalanglish) les cançons de Queen que reproduïa una cinta cassette que encara conservo...
Sigui com sigui, volia compartir aquesta cançó. Us poso el videoclip i la lletra.
Videoclip I'ts a hard life
I don't want my freedom
There's no reason for living with a broken heart
This is a tricky situation
I've only got myself to blame
It's just a simple fact of life
It can happen to anyone
You win - you lose
It's a chance you have to take with love
Oh yeah - I fell in love
And now you say it's over and I'm falling apart
It's a hard life
To be true lovers together
To love and live forever in each others hearts
It's a long hard fight
To learn to care for each other
To trust in one another right from the start
When you're in love
I try and mend the broken pieces
I try to fight back the tears
They say it's just a state of mind
But it happens to everyone
How it hurts - deep inside
When your love has cut you down to size
Life is tough - on your own
Now I'm waiting for something to fall from the skies
And I'm waiting for love
Yes it's a hard life
Two lovers together
To love and live forever in each others hearts
It's a long hard fight
To learn to care for each other
To trust in one another - right from the start
When you're in love
Yes it's a hard life
In a world that's filled with sorrow
There are people searching for love in ev'ry way
It's a long hard fight
But I'll always live for tomorrow
I'll look back on myself and say I did it for love
Yes I did it for love - for love - oh I did it for love
diumenge, 1 de juny del 2008
Parlem de bàsquet
La final de la Lliga ACB ja va 0-2, el Barça està contra les cordes. Però el que passa és que el TAU és millor equip.
1r partit: Splitter ens va fulminar. Va desplegar una infinitat de solucions al pal baix. Va treure avantatges de tots els 1x1 que es va jugar. O bé llançava a cistella (amb porcentatges boníssims), o bé treia la pilota a l'exterior, on esperaven els companys per a llençar o penetrar sense massa oposició. Cap pívot del Barça va ser capaç d'aturar-lo, o de presentar-li algun problema defensiu almenys. Marconato està fent un final de lliga bastant dolent, i Kasun segueix a la seva línia...lamentable. Fran "mononeuronna" -5 de valoració. No tenim pívots i el TAU ho sap, el segon partit no va ser massa diferent.
2n partit: el Barça no va poder mai avançar-se al marcador. El TAU va controlar perfectament el partit. La defensa sobre Splitter va millorar lleugerament, però a l'exterior estaven Teletovic i Rakocevic amb la canya preparada. Teletovic posseeix una técnica de llançament que ratlla la perfecció. En aquest segon partit va aparèixer Pete Mickeal, una bèstia de la natura que pot jugar de cara i d'esquena. El Barça no té cap jugador exterior capaç de parar-lo. El TAU va demostrar tenir un quintet (per no dir un octet) superior jugador per jugador al Barça, però és que a més saben perfectament al que juguen. Prigioni va controlar el joc a plaer. Rakocevic ansiós (com sempre) però efectiu. Mickeal sensacional. Teletovic ficant-la quan feia falta. Splitter no va anotar tant, però va copsar l'atenció de la defensa i va jugar de manera molt intel·ligent. El control del rebot va ser vasc. Fins i tot el McDonald ens va fer mal.
Res més a dir. Quan un equip juga tant bé, i el teu fa el que pot i perd, no s'han de buscar raonaments rars. De moment, guanya el millor.
Comentari a banda es mereixen els playoffs a 3 partits. La decisió va ser presa pels mateixos equips ACB, amb el que ni Madrid ni Penya tenen dret a queixar-se massa.
És lamentable que el mateix món del bàsquet no cregi que el seu esport és suficientment potent com per enganxar a l'audiènica en una sèrie llarga. És per això que a les notícies parlen abans de tennis, golf, hockey patins i handbol. Qui mana creu que el bàsquet és un esport de segona, i això és el que s'acaba transmetent a l'exterior.
Jo no conec cap esport on a cada acció hi hagi gestos tècnics per analitzar, on la tècnica i el conexiement del joc siguin tant importants, on s'aplaudeixin fets que passen unes 80 vegades per partit (cada cistella). Un esport plàstic, físic, tàctic, psicològic. Potser el tennis s'acosta, però entenc que a molts se'ls faci llarg. El problema del golf és que el juga gent amb panxa i fumant puros, com el mus.
Si ni la gent que decideix creu que el bàsquet és el millor esport del planeta, no hi ha res a fer.
dijous, 29 de maig del 2008
Lamentable
Notícia d'avui: el Vaticá amenaça amb l'excomunió aquell qui anomeni una dona com a capellana.
Per qui no ho sàpiga, l'excomunió suposa l'expulsió de l'esglèsia.
Sembla que les dones no estan capacitades per transmetre la paraula del senyor. Jo ja no sé com pretenen convencer algú que l'esglèsia catòlica no discrimina el sexe femení. Clar, poden dir que Déu va pensar molt meticulosament quines accions podien fer homes i dones, i que va reservar per les dones altres comeses no menys importants (la cuina, els fills, i aquestes coses...). Ara, a mi no em cola.
Recordo que al museu de J. S. Bach, a Eisenach, vaig llegir que la mare del recent nascut Bach no va poder asistir al bateig del seu fill, ja que les dones tenen un període de 40 dies després del part on se les considerava impures i, per tant, no les permetien entrar a la casa del senyor.
Quina barra! Sembla que oblidéssin que ells també van nèixer d'una dona! O sigui, la mare d'un sacerdot (intermediari entre l'ésser humà i la divinitat) resultava ser impura també. Com d'algú impur pot sortir un intermediari d'aquest calibre? Com pot ser que una dona, després d'un acte tant miraculós com el part, sigui un ésser impur?
Així, l'esglèsia sembla oblidar que tots sortim d'una dona, inclós els intermediaris amb sotanes de diferent color, i que tots hem mamat de la seva llet. Crec que la seva figura mereix un respecte.
Algú em pot explicar les raons que porten al Vaticà a propel·lir una amenaça d'aquest tipus? Algú que sàpiga el raonament, encara que no el comparteixi...
Potser és una estratègia global de l'esglèsia, junt amb fer les misses en llatí, per planificar el buidat massiu de les esglèsies, ja de per sí força buides.
Per qui no ho sàpiga, l'excomunió suposa l'expulsió de l'esglèsia.
Sembla que les dones no estan capacitades per transmetre la paraula del senyor. Jo ja no sé com pretenen convencer algú que l'esglèsia catòlica no discrimina el sexe femení. Clar, poden dir que Déu va pensar molt meticulosament quines accions podien fer homes i dones, i que va reservar per les dones altres comeses no menys importants (la cuina, els fills, i aquestes coses...). Ara, a mi no em cola.
Recordo que al museu de J. S. Bach, a Eisenach, vaig llegir que la mare del recent nascut Bach no va poder asistir al bateig del seu fill, ja que les dones tenen un període de 40 dies després del part on se les considerava impures i, per tant, no les permetien entrar a la casa del senyor.
Quina barra! Sembla que oblidéssin que ells també van nèixer d'una dona! O sigui, la mare d'un sacerdot (intermediari entre l'ésser humà i la divinitat) resultava ser impura també. Com d'algú impur pot sortir un intermediari d'aquest calibre? Com pot ser que una dona, després d'un acte tant miraculós com el part, sigui un ésser impur?
Així, l'esglèsia sembla oblidar que tots sortim d'una dona, inclós els intermediaris amb sotanes de diferent color, i que tots hem mamat de la seva llet. Crec que la seva figura mereix un respecte.
Algú em pot explicar les raons que porten al Vaticà a propel·lir una amenaça d'aquest tipus? Algú que sàpiga el raonament, encara que no el comparteixi...
Potser és una estratègia global de l'esglèsia, junt amb fer les misses en llatí, per planificar el buidat massiu de les esglèsies, ja de per sí força buides.
dimarts, 27 de maig del 2008
Reflexionem?
Sequera, o no. Vet aquí la qüestió. O tampoc.
Durant aquest maig, cada dia ha aparegut un raig. I es compleix la dita del meteoròleg, que ve a dir una cosa així com que "la nostra memòria meteorològica és molt curta". Però ara l'estem perdent del tot!!
Sembla que no recordem que fa un mes estavem pensant de comprar aigua a preu de petroli perquè ens veiem passant més set que el Tintín al país de l'or negre. De fet, vam fer venir un vaixell ple d'aigua desde Tarragona, una solució que era com intentar apagar un incendi amb una pistola d'aigua...quin símil més aquós!
En aquell moment a algú se li va acudir de fer un conducte per tal de, en cas de necessitat, transvassar (sí, transvassar!) aigua de l'Ebre cap a les conques internes que abasteixen Barcelona. És una solució mentre es garanteixi un cabal suficient per al Delta. Es monta un sidral de tres parells de nassos i s'activa un decret llei per construïr-lo.
Ara ha plogut. Hi ha més aigua que fa un mes. Menys que fa un any. Fa un any estavem en situació de sequera.
Conclusió: no fa falta construir el canal.
SEMBLEM ESTÚPIDS
Què, hem d'esperar a l'abril del 2009 per veure si ha plogut i ens tornem a pensar de fer la tuberia? Clar, tenim un any per apendre el ball de la pluja.
Però perquè ningú diu que una cosa és construir el conducte i una altra és fer-lo servir?? Nois, que es triga un temps en fer aquesta obra! El podem tenir preparat en cas de necessitat futura, no creieu? D'això se'n diu prevenir a casa meva!
Però no. El desgast que provoca aquesta canonada al partit de la morsa independentista fa que la millor opció, al seu entendre, sigui derogar el decret. De fet, ho ha dit el seu company de l'americana XXL (sí, al Ridao li van grans totes les americanes), que li vol treure els peixos de sota el gel a la morsa. I al partit de les bicicletes pijes sembla que no els interessa tenir en contra tots els grups de la família "No a tot", però no entenen que tard o d'hora els hi diràn "no" a ells mateixos. El partit del comandant avorrit ara mateix no sap què fer.
I el partit del clenxinat? Sembla que coincidim, que no serveixi de precedent. O sí.
La qüestió és: PENSEM A LLARG TERMINI.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
dimecres, 14 de maig del 2008
Almost heaven
Avui hi ha primàries a West Virginia, estat famós per la cançó Country Roads, pura imatge USA.
Com ve sent habitual, "salvo debacle", no es decidirà res. Barack mantindrà el seu avantatge envers Hillary. L'intel·lectual negre contra la blanca treballadora. L'innocència contra la solvència contrastada. Pin i Pon, Banner i Flappy, Epi i Blas, Tip i Coll.
Inseparables però complementaris, el Ying i en Yang. Un força les llàgrimes i exagera les seves vivències, qui no ho ha fet mai?
L'altre intenta defensar un passat curiós, barrejat entre personatges més aviat psicodèlics; qui no té res a amagar?
La pregunta és: de qui us fiarieu més? O a l'inrevés, qui no us fa bona espina?
La seva lluita (imagineu en Pin i Pon lluitant, apassionant) pot fer guanyar el guerrer de les patates fregides, altrament conegut com John McCain. A mi és aquest el que em fa mala espina. Està jegut al sofà de casa veient com en Banner i en Flappy es barallen per una castanya, podrida, i ell té crispetes cobertes de mantega i sucre.
No valdria la pena prendre una decisió i deixar de cedir terreny al marine? Penseu que aquest tio aplica "Códigos Rojos" a discreció, i no és tant tou com en Nicholson per reconeixe-ho en un tribunal, ni de guerra ni de hòsties. Al loro!
Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Com ve sent habitual, "salvo debacle", no es decidirà res. Barack mantindrà el seu avantatge envers Hillary. L'intel·lectual negre contra la blanca treballadora. L'innocència contra la solvència contrastada. Pin i Pon, Banner i Flappy, Epi i Blas, Tip i Coll.
Inseparables però complementaris, el Ying i en Yang. Un força les llàgrimes i exagera les seves vivències, qui no ho ha fet mai?
L'altre intenta defensar un passat curiós, barrejat entre personatges més aviat psicodèlics; qui no té res a amagar?
La pregunta és: de qui us fiarieu més? O a l'inrevés, qui no us fa bona espina?
La seva lluita (imagineu en Pin i Pon lluitant, apassionant) pot fer guanyar el guerrer de les patates fregides, altrament conegut com John McCain. A mi és aquest el que em fa mala espina. Està jegut al sofà de casa veient com en Banner i en Flappy es barallen per una castanya, podrida, i ell té crispetes cobertes de mantega i sucre.
No valdria la pena prendre una decisió i deixar de cedir terreny al marine? Penseu que aquest tio aplica "Códigos Rojos" a discreció, i no és tant tou com en Nicholson per reconeixe-ho en un tribunal, ni de guerra ni de hòsties. Al loro!
Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Bordeaux
Doncs sí, aquest pont de maig vam anar a Bordeaux. Una ciutat preciosa, com un París en miniatura.
A les meves esquenes 1500 km en 4 dies. Ha valgut la pena. A llocs com la Dune du Pyla no s'hi està massa cops a la vida. No poso fotos perquè no em deixa carregar-les!
I NO, NO HEM BEGUT MOLT VI!!!
A les meves esquenes 1500 km en 4 dies. Ha valgut la pena. A llocs com la Dune du Pyla no s'hi està massa cops a la vida. No poso fotos perquè no em deixa carregar-les!
I NO, NO HEM BEGUT MOLT VI!!!
dimarts, 29 d’abril del 2008
Wazzup my main man?? Check it!
Atlanta va guanyar el tercer partit de la sèrie Boston Celtics-Atlanta Hawks (ara ja van 2-2). Al final del partit, podríem fins i tot dir que van torejar els Celtics, cosa que no va sentar gens bé a Paul Pierce.
Aquest, va acabar fent un gest al més pur estil gangsta Ali G "Keep it real" al rookie Al Horford. Amb tot, multa de 25.000$ per en Pierce, per fer gestos més propis d'una banda urbana que d'un jugador de bàsquet.
Jutjeu vosaltres mateixos:
Pierce throws sign to Horford
Tots sabem que molts dels jugadors de color (i alguns blancs també) de la NBA venen de barris súper-deprimits de les grans i petites ciutats dels EEUU, així que potser és normal que, a vegades, els hi surti la vena gangsta.
El que és segur, és que al Paul Pierce li rellisca força una sanció de 25.000$. Només es preocuparia si aquesta fos de 25.000.000$, o bé de 250 partits sense jugar. Serà, presuntament, un gangsta, però de pobre no en té res el tio!
És cert que el David Stern ha fet esfroços per esborrar l'estètica barriobajera dels estadis de la NBA: prohibit escoltar música amb auriculars, tothom amb traje, res de piercings, vaja, un complert codi de conducta i vestimenta.
Però ... aunque la mona se vista de seda, mona se queda!
Per finalitzar, no us perdeu l'entrevista de l'Ali G al matrimoni Beckham, us dic que potser canvieu la opinió de la Posh!
Ali G interviews Posh Spice and Beckham
Aquest, va acabar fent un gest al més pur estil gangsta Ali G "Keep it real" al rookie Al Horford. Amb tot, multa de 25.000$ per en Pierce, per fer gestos més propis d'una banda urbana que d'un jugador de bàsquet.
Jutjeu vosaltres mateixos:
Pierce throws sign to Horford
Tots sabem que molts dels jugadors de color (i alguns blancs també) de la NBA venen de barris súper-deprimits de les grans i petites ciutats dels EEUU, així que potser és normal que, a vegades, els hi surti la vena gangsta.
El que és segur, és que al Paul Pierce li rellisca força una sanció de 25.000$. Només es preocuparia si aquesta fos de 25.000.000$, o bé de 250 partits sense jugar. Serà, presuntament, un gangsta, però de pobre no en té res el tio!
És cert que el David Stern ha fet esfroços per esborrar l'estètica barriobajera dels estadis de la NBA: prohibit escoltar música amb auriculars, tothom amb traje, res de piercings, vaja, un complert codi de conducta i vestimenta.
Però ... aunque la mona se vista de seda, mona se queda!
Per finalitzar, no us perdeu l'entrevista de l'Ali G al matrimoni Beckham, us dic que potser canvieu la opinió de la Posh!
Ali G interviews Posh Spice and Beckham
dimecres, 16 d’abril del 2008
Viatges
Avui volo a Brusel·les, on estaré fins divendres a la nit. M'allotjaré a l'Hotel Montgomery.
Divendres pujo a Llafranc fins diumenge.
Dilluns vaig cap a Santander. Dormiré una nit a l'Hotel Santemar.
Divendres pujo a Llafranc fins diumenge.
Dilluns vaig cap a Santander. Dormiré una nit a l'Hotel Santemar.
dimarts, 15 d’abril del 2008
Impressionant
Això és una afició, el demés són tonteries!
You'll never walk alone
L'"estribillo" diu:
Walk on, walk on with hope in your heart
And you'll never walk alone,
You'll never, ever walk alone.
You'll never walk alone
L'"estribillo" diu:
Walk on, walk on with hope in your heart
And you'll never walk alone,
You'll never, ever walk alone.
divendres, 11 d’abril del 2008
Les perles de Berlusconi
El diari El País publica una notícia sobre Silvio Berlusconi i afegeix algunes de les perles que ha deixat anar "Il Cavaliere" al llarg de la seva carrera. No tenen desperdici. I segur que no són les úniques.
- Votantes de izquierdas. "¿Puede ganar la izquierda? Tengo en demasiado aprecio la inteligencia de los italianos para pensar que haya tantos gilipollas por ahí que voten contra sus propios intereses".
- Secretarias. "Italia es un gran país para las inversiones... hoy día tenemos menos comunistas y los que quedan niegan haberlo sido. Otra razón de peso para invertir en Italia es que tenemos bellísimas secretarias... chicas soberbias".
- El 'Duce'. "Mussolini nunca mató a nadie. Enviaba la gente de vacaciones al exilio interior...".
- Conflicto de intereses. "Si yo, velando por los intereses de todos, también cuido los míos, entonces no se puede hablar de conflicto de intereses".
- Sede de la Agencia UE para los alimentos. "Parma es sinónimo de buena cocina. Los finlandeses [que competían para la asignación de la sede de la Agencia] no tienen ni idea de lo que es el prosciutto. No puedo aceptar eso".
- A Martin Schulz, eurodiputado alemán. "Conozco en Italia un hombre que está produciendo una peli sobre los campos nazis... Le propondré para el papel de kapo; usted sería perfecto".
Amb personatges com aquest, no m'estranya que fins i tot Espanya hagi superat Itàlia en renta per càpita...
- Votantes de izquierdas. "¿Puede ganar la izquierda? Tengo en demasiado aprecio la inteligencia de los italianos para pensar que haya tantos gilipollas por ahí que voten contra sus propios intereses".
- Secretarias. "Italia es un gran país para las inversiones... hoy día tenemos menos comunistas y los que quedan niegan haberlo sido. Otra razón de peso para invertir en Italia es que tenemos bellísimas secretarias... chicas soberbias".
- El 'Duce'. "Mussolini nunca mató a nadie. Enviaba la gente de vacaciones al exilio interior...".
- Conflicto de intereses. "Si yo, velando por los intereses de todos, también cuido los míos, entonces no se puede hablar de conflicto de intereses".
- Sede de la Agencia UE para los alimentos. "Parma es sinónimo de buena cocina. Los finlandeses [que competían para la asignación de la sede de la Agencia] no tienen ni idea de lo que es el prosciutto. No puedo aceptar eso".
- A Martin Schulz, eurodiputado alemán. "Conozco en Italia un hombre que está produciendo una peli sobre los campos nazis... Le propondré para el papel de kapo; usted sería perfecto".
Amb personatges com aquest, no m'estranya que fins i tot Espanya hagi superat Itàlia en renta per càpita...
dimarts, 8 d’abril del 2008
Va de Bobs
Cada lletra va al seu vídeo. Valen la pena!
Let's get together to fight this Holy Armageddon,
So when the Man comes there will be no, no doom.
Have pity on those whose chances grow thinner.
There ain't no hidding place from the Father of Creation.
How many years can a mountain exist,
Before it is washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist,
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
Emancipate yourselves from mental slavery,
None but ourselves can free our minds.
Have no fear for atomic energy,
'Cause none of them can stop the time.
How long shall they kill our prophets,
While we stand aside and look?
Yes, some say it's just a part of it.
We've got to fulfill the book.
Hey! Mr. Tambourine Man, play a song for me,
I'm not sleepy and there is no place I'm going to.
Hey! Mr. Tambourine Man, play a song for me,
In the jingle jangle morning I'll come followin' you.
Let's get together to fight this Holy Armageddon,
So when the Man comes there will be no, no doom.
Have pity on those whose chances grow thinner.
There ain't no hidding place from the Father of Creation.
How many years can a mountain exist,
Before it is washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist,
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
Emancipate yourselves from mental slavery,
None but ourselves can free our minds.
Have no fear for atomic energy,
'Cause none of them can stop the time.
How long shall they kill our prophets,
While we stand aside and look?
Yes, some say it's just a part of it.
We've got to fulfill the book.
Hey! Mr. Tambourine Man, play a song for me,
I'm not sleepy and there is no place I'm going to.
Hey! Mr. Tambourine Man, play a song for me,
In the jingle jangle morning I'll come followin' you.
dimecres, 2 d’abril del 2008
I tu jugues a bàsket?
Als qui jugueu o heu jugat a bàsket, quants cops us ha passat que heu tirat un paper a la paperera des de lluny que no ha entrat, i algún mandril que estava per allà us ha dit: "I tu jugues a bàsket?".
A mi molts cops. Us asseguro que a la gent del vídeo no els ha passat mai.
TKC TEAM
A mi molts cops. Us asseguro que a la gent del vídeo no els ha passat mai.
TKC TEAM
dilluns, 31 de març del 2008
Tetu is on fire!
He trobat al youtube uns vídeos del bon amic Tetu!
T'ho tenies callat, eh??!!
Videobook Tetu
Teatro de lo infame
Humôrtal
4 L-Ments
I, per què no, una mica de Carlo-Mô:
Mal parto me raya
T'ho tenies callat, eh??!!
Videobook Tetu
Teatro de lo infame
Humôrtal
4 L-Ments
I, per què no, una mica de Carlo-Mô:
Mal parto me raya
dissabte, 29 de març del 2008
dijous, 27 de març del 2008
Vivito y coleando
Segueixo viu!!!!!
Reflexió:
Segons el l'Enciclopèdia Catalana un transvasament és el pas artificial d'aigües entre dos cursos naturals d'aigua.
Així, treure aigua del Segre mitjançant una canalització fins a les conques internes és o no un TRANSVASAMENT?
Sembla que etimològicament, efectivament ho és.
Ara bé, segons al mateixa Enciclopèdia un matrimoni és la
unió d'un home i una dona, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social. I segons la RAE és la unión de hombre y mujer concertada mediante determinados ritos o formalidades legales.
Sembla doncs, que, etimológicament, la unió d'una parella del mateix sexe NO seria matrimoni...
Fins a quin punt ens la pela l'ETIMOLOGIA?
Reflexió:
Segons el l'Enciclopèdia Catalana un transvasament és el pas artificial d'aigües entre dos cursos naturals d'aigua.
Així, treure aigua del Segre mitjançant una canalització fins a les conques internes és o no un TRANSVASAMENT?
Sembla que etimològicament, efectivament ho és.
Ara bé, segons al mateixa Enciclopèdia un matrimoni és la
unió d'un home i una dona, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social. I segons la RAE és la unión de hombre y mujer concertada mediante determinados ritos o formalidades legales.
Sembla doncs, que, etimológicament, la unió d'una parella del mateix sexe NO seria matrimoni...
Fins a quin punt ens la pela l'ETIMOLOGIA?
dilluns, 10 de març del 2008
A qui interessi
A les 11h del divendres 14 de març del 2008, a la Sala de Graus (antiga) de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, llegeixo la Tesina final del Màster en Nanociència i Nanotecnologia.
Hi esteu tots convidats!
Hi esteu tots convidats!
Democracia...
ZP guanya. Rajoy perd. Duràn empata. L'amic de la morsa perd, molt. El ciclista perd, però no se n'adona. Llamazares marxa, no té més opció. El DNI ve, i els ciutadans no surten.
La Llei D'Hont no s'acaba d'entendre, algú me la explica?
La Llei D'Hont no s'acaba d'entendre, algú me la explica?
dilluns, 3 de març del 2008
Només per a valents
Avui a la feina m'han recordat un curt gamberro de fa ja un temps. Dura 2 minuts i és genial. Ara bé, aquell que tingui la sensibilitat massa a flor de pell o les paraulotes li afectin gaire, més val que s'abstingui de visionar-lo.
Quien avisa no es cabrón.
Mi señora
Quien avisa no es cabrón.
Mi señora
Mañana más, señores
Demà és la segona tungada (i última) dels debats ZP-Rajoy, Rajoy-ZP. Jo me'l miraré interessat.
M'agradi o no, m'afecta. És cert, hi ha moltes coses que m'afecten a la vida i no les puc seguir totes, però una que donen a la tele la veuré!!
Per aquell que pensi coses com "no m'interessa perquè Catalunya no hi està representada", o bé "a mi la política no m'importa", li diria: al primer que el món no s'acaba a Catalunya, i al segon que faria bé de preocupar-se'n.
D'altra banda, cap dels dos va tenir una gran actuació dilluns passat. ZP va deixar escapar alguna oportunitat de deixar en Rajoy sense raonaments, i mira que ja en té poquets normalment...
Sincerament, d'en Rajoy no n'esperava massa. És un home de discurs pobre i sense ritme, només a vegades té alguna sortida divertida que sorprén gratament.
Dels catalans se'n salven poquets també. La morsa republicana parla molt bé, però a vegades (massa sovint) si li en va la castanya i en deixa anar alguna de preocupant. El clenxinat Mas té un català perfecte i un posat excel·lent; el problema és que es preocupa massa de coses que a la gent no li preocupen el més mínim: començant per la casa gran del catalanisme. El Montilla no és un gran orador, és ben clar, però el poc que diu s'entén, com passa amb l'Herrera, tot i que l'últim a vegades sembla que vingui dels Telettubies.
Em podré comprar un pis en un futur? Notarem els ciutadans les dificultats econòmiques mundials? Trobarem feines de qualitat? L'estat del benestar fins quan durarà?
Deixem-nos de si país, estat federal, comunitat foral o independència. Les meves necessitats bàsiques no quedarien cobertes en el cas de solucionar aquests problemes. Solucionem el que va primer, i després ja tindrem temps de posar "la guinda" al pastís, si la gent ho vol.
Perquè d'aquí surt una nova qüestió: deixarien de tocar la pera els independentistes si es fes un referèndum a Catalunya i sortís NO??
Em temo que no. Argüirien que hi ha molts immigrants que han desvirtuat el resultat o alguna cosa així. O potser que la ciutadania encara no es troba prou preparada i no té prou cultura democràtica...
Perquè, teniu clar que sortiria que no, veritat?
M'agradi o no, m'afecta. És cert, hi ha moltes coses que m'afecten a la vida i no les puc seguir totes, però una que donen a la tele la veuré!!
Per aquell que pensi coses com "no m'interessa perquè Catalunya no hi està representada", o bé "a mi la política no m'importa", li diria: al primer que el món no s'acaba a Catalunya, i al segon que faria bé de preocupar-se'n.
D'altra banda, cap dels dos va tenir una gran actuació dilluns passat. ZP va deixar escapar alguna oportunitat de deixar en Rajoy sense raonaments, i mira que ja en té poquets normalment...
Sincerament, d'en Rajoy no n'esperava massa. És un home de discurs pobre i sense ritme, només a vegades té alguna sortida divertida que sorprén gratament.
Dels catalans se'n salven poquets també. La morsa republicana parla molt bé, però a vegades (massa sovint) si li en va la castanya i en deixa anar alguna de preocupant. El clenxinat Mas té un català perfecte i un posat excel·lent; el problema és que es preocupa massa de coses que a la gent no li preocupen el més mínim: començant per la casa gran del catalanisme. El Montilla no és un gran orador, és ben clar, però el poc que diu s'entén, com passa amb l'Herrera, tot i que l'últim a vegades sembla que vingui dels Telettubies.
Em podré comprar un pis en un futur? Notarem els ciutadans les dificultats econòmiques mundials? Trobarem feines de qualitat? L'estat del benestar fins quan durarà?
Deixem-nos de si país, estat federal, comunitat foral o independència. Les meves necessitats bàsiques no quedarien cobertes en el cas de solucionar aquests problemes. Solucionem el que va primer, i després ja tindrem temps de posar "la guinda" al pastís, si la gent ho vol.
Perquè d'aquí surt una nova qüestió: deixarien de tocar la pera els independentistes si es fes un referèndum a Catalunya i sortís NO??
Em temo que no. Argüirien que hi ha molts immigrants que han desvirtuat el resultat o alguna cosa així. O potser que la ciutadania encara no es troba prou preparada i no té prou cultura democràtica...
Perquè, teniu clar que sortiria que no, veritat?
dilluns, 25 de febrer del 2008
Lectura
Acabo d'adquirir a Amazon:
"The World Without Us"
Alan Weisman; Hardcover; $16.47
"The Assault on Reason"
Al Gore; Hardcover; $15.57
Preu total: 22.45 (llibres) + 12.6 (shipping) = 35.05 euros
El preu és absolutament ridícul!
Us diré què tal d'aquí un temps...
"The World Without Us"
Alan Weisman; Hardcover; $16.47
"The Assault on Reason"
Al Gore; Hardcover; $15.57
Preu total: 22.45 (llibres) + 12.6 (shipping) = 35.05 euros
El preu és absolutament ridícul!
Us diré què tal d'aquí un temps...
dissabte, 23 de febrer del 2008
I'll be missing you
Every step I take, every move I make
Every single day, every time I pray
I'll be missing you
Thinkin' of the day, when you went away
What a life to take, what a bond to break
I'll be missing you
Every single day, every time I pray
I'll be missing you
Thinkin' of the day, when you went away
What a life to take, what a bond to break
I'll be missing you
dilluns, 18 de febrer del 2008
Albeta & Toulouse
L'Alba ja és a Toulouse. Demà comença el seu Projecte de Final de Carrera a Petris. Hi estarà 6 mesos. Tot i que és dur separar-se de qui tant t'estimes, no s'ha de dramatitzar:
1- És pel seu bé i, per tant, també pel meu.
2- Toulouse està a 400 quilòmetres, vaja, que no és com si anés a Sydney.
3- 6 mesos passaran tant ràpid...
Si voleu veure fotos de Toulouse (ciutat que us recomano), només heu de clickar el link de les meves fotos que trobareu a mà dreta!!
dilluns, 11 de febrer del 2008
A dormir!
Encara he d'apendre que no puc anar a dormir tard cada dia. No és que jugui a la Play o a l'ordinador, sinó tinc el defecte de poder navegar per internet sense rumb durant massa temps i la necessitat de llegir alguna cosa estirat al llit (per cert, busco llibre per llegir, alguna recomanació?).
Demà serà durillo. A les 7 a la dutxa. Als Ferrocatas a les 7:56 o les 8:08. Això si no em llevo tard i he d'agafar el cotxe, cosa que hauria d'evitar de totes totes!
M'esperen setmanes carregades de coses a fer. El Màster s'acaba. L'Alba puja a Toulouse aquest divendres i jo també vull anar-hi. Demà els Old Blues juguen el partit de l'any. I alguna cosa més que passarà...
Per cert, FELICITATS PENYA!
Bona nit.
Demà serà durillo. A les 7 a la dutxa. Als Ferrocatas a les 7:56 o les 8:08. Això si no em llevo tard i he d'agafar el cotxe, cosa que hauria d'evitar de totes totes!
M'esperen setmanes carregades de coses a fer. El Màster s'acaba. L'Alba puja a Toulouse aquest divendres i jo també vull anar-hi. Demà els Old Blues juguen el partit de l'any. I alguna cosa més que passarà...
Per cert, FELICITATS PENYA!
Bona nit.
diumenge, 3 de febrer del 2008
Pau Gasol
En Pau Gasol acaba de firmar pels L.A. Lakers!
És una notícia increíble! Espero que en Kobe (el tiu que més tira de l'NBA, amb 21 llençaments per partit) li passi alguna pilota sota l'anella...
En aquesta posició en Pau pot ajudar força a uns Lakers que poden fer un pas endavant i, tot i que no lluitaran per l'anell, sí arribaran lluny a la seva conferència.
Penso que tothom sap que en Pau no és un jugador franquícia. Sí de Memphis, un equip de tercera línia on cap súper-estrella vol anar, però no d'un dels grans. Ell no resol partits. Els seus números són de molt bon jugador, però no és el típic que pot absorbir tot el joc d'un equip i decidir per ell mateix un partit. No és el Nowitzki, vaja.
Ell necessita un equip, és per això que els Lakers són una molt bona opció.
Som-hi Pau!
dimecres, 30 de gener del 2008
Detecta-bulos on the fly
El meu pare em va comentar ahir que uns científics russos preveuen una era glacial a meitats del segle 21 per culpa d'una baixada en l'activitat solar. Això va en contra del mainstream que ens parla de l'escalfament global, canvi climàtic i tot això.
El bon escèptic s'ha de posar en alerta immediata.
No per confirmar o descartar res, això queda molt lluny de les possibilitats reals d'un ciutadà qualsevol, però sí per trobar uns indicis que ens permetin reflexionar:
1- La notícia apareix al diari Expansión (entre altres de caire similar), dedicat a la informació econòmica i proper a les idees neocon de l'estil Libertad Digital. Aquests neguen el canvi climàtic i el consideren una veritat políticament correcte on els dissidents són menyspreats i defenestrats. No diuen que aquests dissidents compten amb una credibilitat pràcticament nul·la entre la comunitat científica.
2- Es basa en una veritat científica que es perverteix, tot aprofitant-se del desconeixement general de la qüestió (no tothom és un expert en activitat solar!).
És cert, l'activitat solar és cíclica (recordeu els famosos cicles d'aproximadament 11 anys), i la NASA preveu un mínim històric d'activitat cap al 2022. Vol dir això que morirem congelats a l'estil El dia de mañana? NO!!!
Mirem el gràfic. Sembla que el cicle 25 es preveu el més feble de l'últim segle, però veiem també que el 24 va ser força alt. No sembla que el clima estigui totalment determinat per aquestes variacions, la feina dels climatòlegs seria massa senzilla!
El sembla que podem assegurar és que el calentament global no està causat per l'activitat solar (els neocon n'estarien encantats!).
3- The Maunder minimum or the "Little Ace Age".
Sembla que entre el 1645-1715 els rius de altituds baixes varen estar congelats tot l'any, període que va coincidir amb una època de baixa activitat (es veu que les taques solars ja es controlaven llavors!).
O sigui que potser sí és possible que un període de molt baixa activitat (de diversos cicles de duració) pugui portar un descens de les temperatures...
Segons l'IPPC aquest canvi va ser modest i va comportar un descens d'aproximadament 1ºC. Aquests del mainstream...
4- En qualsevol cas, en cas de tenir uns anys menys calents, els termòmetres tornarien al seu estat actual ràpidament i tornariem a tenir el mateix problema.
OPINIÓ PERSONAL:
Hi ha tanta informació que, al final, t'has de guiar més per les teves intuïcions, que no pas per una ponderació de dades suposadament objectives.
Penso que massa gent viu molt bé (entre ells el europeus, nosaltres) a costa d'actuar sense escrúpols. Aquest em sembla un altre intent neocon de sembrar dubtes sobre el calentament global. Els guia la cobdicia i la por al desconegut. Volen mantenir posicions de poder i no saben si amb un canvi de paradigma energètic mantindrien les seves cadiretes. S'ha d'apuntar alt (com diu en Monegal), i no culpar al ciutadà mitjà de gairebé cap de les desgràcies del planeta.
Per què aquests russos no fan conferències a nivell mundial? Per què la notícia la dóna un diari d'economia? Sembla com els d'Steorn (veure post anterior), que no s'anuncien en revistes científiques, sinó que ho fan al The Economist.
Aquests detalls fan que s'activi el meu detector de bulos, i connecti la meva actitud escèptica envers aseveracions disfressades de científiques i que semblen del tot interessades.
Em molesta que els neocons usin la ciència (malament) quan pretenen demostrar alguna cosa que els va bé, i que després apel·lin a un déu amagadís per a justificar les seves absurditats.
El bon escèptic s'ha de posar en alerta immediata.
No per confirmar o descartar res, això queda molt lluny de les possibilitats reals d'un ciutadà qualsevol, però sí per trobar uns indicis que ens permetin reflexionar:
1- La notícia apareix al diari Expansión (entre altres de caire similar), dedicat a la informació econòmica i proper a les idees neocon de l'estil Libertad Digital. Aquests neguen el canvi climàtic i el consideren una veritat políticament correcte on els dissidents són menyspreats i defenestrats. No diuen que aquests dissidents compten amb una credibilitat pràcticament nul·la entre la comunitat científica.
2- Es basa en una veritat científica que es perverteix, tot aprofitant-se del desconeixement general de la qüestió (no tothom és un expert en activitat solar!).
És cert, l'activitat solar és cíclica (recordeu els famosos cicles d'aproximadament 11 anys), i la NASA preveu un mínim històric d'activitat cap al 2022. Vol dir això que morirem congelats a l'estil El dia de mañana? NO!!!
Mirem el gràfic. Sembla que el cicle 25 es preveu el més feble de l'últim segle, però veiem també que el 24 va ser força alt. No sembla que el clima estigui totalment determinat per aquestes variacions, la feina dels climatòlegs seria massa senzilla!
El sembla que podem assegurar és que el calentament global no està causat per l'activitat solar (els neocon n'estarien encantats!).
3- The Maunder minimum or the "Little Ace Age".
Sembla que entre el 1645-1715 els rius de altituds baixes varen estar congelats tot l'any, període que va coincidir amb una època de baixa activitat (es veu que les taques solars ja es controlaven llavors!).
O sigui que potser sí és possible que un període de molt baixa activitat (de diversos cicles de duració) pugui portar un descens de les temperatures...
Segons l'IPPC aquest canvi va ser modest i va comportar un descens d'aproximadament 1ºC. Aquests del mainstream...
4- En qualsevol cas, en cas de tenir uns anys menys calents, els termòmetres tornarien al seu estat actual ràpidament i tornariem a tenir el mateix problema.
OPINIÓ PERSONAL:
Hi ha tanta informació que, al final, t'has de guiar més per les teves intuïcions, que no pas per una ponderació de dades suposadament objectives.
Penso que massa gent viu molt bé (entre ells el europeus, nosaltres) a costa d'actuar sense escrúpols. Aquest em sembla un altre intent neocon de sembrar dubtes sobre el calentament global. Els guia la cobdicia i la por al desconegut. Volen mantenir posicions de poder i no saben si amb un canvi de paradigma energètic mantindrien les seves cadiretes. S'ha d'apuntar alt (com diu en Monegal), i no culpar al ciutadà mitjà de gairebé cap de les desgràcies del planeta.
Per què aquests russos no fan conferències a nivell mundial? Per què la notícia la dóna un diari d'economia? Sembla com els d'Steorn (veure post anterior), que no s'anuncien en revistes científiques, sinó que ho fan al The Economist.
Aquests detalls fan que s'activi el meu detector de bulos, i connecti la meva actitud escèptica envers aseveracions disfressades de científiques i que semblen del tot interessades.
Em molesta que els neocons usin la ciència (malament) quan pretenen demostrar alguna cosa que els va bé, i que després apel·lin a un déu amagadís per a justificar les seves absurditats.
dilluns, 28 de gener del 2008
Steorn
Steorn és una companyia irlandesa que vaig descobrir estant a Belfast. Els tios asseguren que han descobert una font d'energia provinent d'un sistema que té una eficiència més gran del 100%. O sigui, que poden generar energia "sense gastar-ne". O sigui, que es passen pel forro els principis de la Termodinàmica.
En una entrevista al director d'Steorn, Sean McCarthy, el tiu assegura que han aconseguit eficiències del 485%!!
Ells diuen que todas las grandes verdades inician como blasfemias, i que els hem de donar l'oportunitat de demostrar les seves aseveracions.
Per a validar la seva tecnologia (anomenada Orbo) diuen haver reunit 22 savis independents i reputats, els quals acabaran donant un resultat a principis del 2008. Bé, en realitat la demostració pública es va retrassant, algunes vegades per raons tant peregrines com que: “technical problems arose during the installation of the demonstration unit in the display case on Wednesday evening. These problems were primarily due to excessive heat from the lighting in the main display area. Attempts to replace those parts affected by the heat led to further failures and as a result we have to postpone the public demonstration until a future date.”
Vaja, que els molestava un focus que tenien per allà com a il·luminació, es devien oblidar que les llums es poden apagar...
Atenció al video amb les excuses de primera mà per part d'en McCarthy!
Sigui com sigui, estaria molt bé que el que diuen fos veritat, tot i que tot plegat és força estrany i, sobretot, viola uns dels principis més ben establerts i contínuament corroborats de la Física.
Arthur Eddington deia:
"Si alguien señala que tu teoría favorita del Universo entra en conflicto con las ecuaciones de Maxwell, tanto peor para las ecuaciones de Maxwell. Si entra en contradicción con las observaciones, bueno, todos sabemos que hay experimentadores chapuceros por ahí. Pero si se demuestra que tu teoría entra en conflicto con las leyes de la termodinámica, no puedo darte esperanza; no le queda nada más que hundirse en la más profunda de las humillaciones."
Què fem, els hi donem un vot de confiança?
En una entrevista al director d'Steorn, Sean McCarthy, el tiu assegura que han aconseguit eficiències del 485%!!
Ells diuen que todas las grandes verdades inician como blasfemias, i que els hem de donar l'oportunitat de demostrar les seves aseveracions.
Per a validar la seva tecnologia (anomenada Orbo) diuen haver reunit 22 savis independents i reputats, els quals acabaran donant un resultat a principis del 2008. Bé, en realitat la demostració pública es va retrassant, algunes vegades per raons tant peregrines com que: “technical problems arose during the installation of the demonstration unit in the display case on Wednesday evening. These problems were primarily due to excessive heat from the lighting in the main display area. Attempts to replace those parts affected by the heat led to further failures and as a result we have to postpone the public demonstration until a future date.”
Vaja, que els molestava un focus que tenien per allà com a il·luminació, es devien oblidar que les llums es poden apagar...
Atenció al video amb les excuses de primera mà per part d'en McCarthy!
Sigui com sigui, estaria molt bé que el que diuen fos veritat, tot i que tot plegat és força estrany i, sobretot, viola uns dels principis més ben establerts i contínuament corroborats de la Física.
Arthur Eddington deia:
"Si alguien señala que tu teoría favorita del Universo entra en conflicto con las ecuaciones de Maxwell, tanto peor para las ecuaciones de Maxwell. Si entra en contradicción con las observaciones, bueno, todos sabemos que hay experimentadores chapuceros por ahí. Pero si se demuestra que tu teoría entra en conflicto con las leyes de la termodinámica, no puedo darte esperanza; no le queda nada más que hundirse en la más profunda de las humillaciones."
Què fem, els hi donem un vot de confiança?
Tesi de Màster
El Màster ja s'acaba. Seré MSc en Nanociència i Nanotecnologia. Ves a saber si em servirà d'alguna cosa...
Al final fan escriure una modesta tesina (unes 10 pàgines), que ja tinc pràcticament redactada...en anglès!! Sort que el Dr. Quidant (ICFO) m'ajuda, sinó en sortiria un document pseudocientífic en catalanglish!
A mi m'agradaria posar algun sentiment, no m'agrada escriure documents freds i suposadament objectius. Ell insisteix (i no és el primer que m'ho diu) en que la Ciència és seriosa, i de la seva redacció en resulten documents que així ho reflexen.
Doncs no! La Ciència és (hauria de ser) divertida! Només fa falta passejar-se pels passadissos de l'ICFO per adonar-te que la gent allà s'ho passa bé; llavors, per què no reflexar aquesta passió en els documents??
És clar que tot i que Feynman era un autèntic golfo, els seus articles són absolutament estàndard...
Crec que em saltaré la norma i, com a mínim a les conclusions, hi posaré una mica de sentiment.
Ja m'estic pensant quin Màster puc fer l'any que ve, però això ho posaré més endavant!
Al final fan escriure una modesta tesina (unes 10 pàgines), que ja tinc pràcticament redactada...en anglès!! Sort que el Dr. Quidant (ICFO) m'ajuda, sinó en sortiria un document pseudocientífic en catalanglish!
A mi m'agradaria posar algun sentiment, no m'agrada escriure documents freds i suposadament objectius. Ell insisteix (i no és el primer que m'ho diu) en que la Ciència és seriosa, i de la seva redacció en resulten documents que així ho reflexen.
Doncs no! La Ciència és (hauria de ser) divertida! Només fa falta passejar-se pels passadissos de l'ICFO per adonar-te que la gent allà s'ho passa bé; llavors, per què no reflexar aquesta passió en els documents??
És clar que tot i que Feynman era un autèntic golfo, els seus articles són absolutament estàndard...
Crec que em saltaré la norma i, com a mínim a les conclusions, hi posaré una mica de sentiment.
Ja m'estic pensant quin Màster puc fer l'any que ve, però això ho posaré més endavant!
dijous, 24 de gener del 2008
Ja és oficial
Sí amics, ja està decidit i comunicat. Canvio de feina. Entro de ple al mercat laboral: horari de 9 a 18, contracte, IRPF i aquestes coses.
És curiós, però seguiré treballant a Terrassa, aproximadament a 1.5 km d'on sóc ara. Ni fet expressament, tu!
Tot i que em sap greu deixar els companys ara que començava a estar adaptat, tinc moltes ganes de començar la nova feina. Té molt bona pinta i crec que puc apendre moltíssim en un camp que m'interessa: la gestió de projectes d'innovació.
La Física i la recerca quedaran en un segon pla, almenys jo no en seré l'executor, tot i que les tindré a prop. Però aquest era un punt necessari, crec que jo no estic fet per feines de laboratori...
Quien la sigue, la consigue!
És curiós, però seguiré treballant a Terrassa, aproximadament a 1.5 km d'on sóc ara. Ni fet expressament, tu!
Tot i que em sap greu deixar els companys ara que començava a estar adaptat, tinc moltes ganes de començar la nova feina. Té molt bona pinta i crec que puc apendre moltíssim en un camp que m'interessa: la gestió de projectes d'innovació.
La Física i la recerca quedaran en un segon pla, almenys jo no en seré l'executor, tot i que les tindré a prop. Però aquest era un punt necessari, crec que jo no estic fet per feines de laboratori...
Quien la sigue, la consigue!
dilluns, 21 de gener del 2008
Any nou, vida nova
Us prometo que al llarg d'aquesta setmana aclariré què vull dir amb aquest títol.
Primer ho ha de saber l'interessat número 1, després serà oficial.
Però no us preocupeu.
Primer ho ha de saber l'interessat número 1, després serà oficial.
Però no us preocupeu.
dimecres, 16 de gener del 2008
divendres, 11 de gener del 2008
Falta d'inspiració
Benvolguts lectors,
La meva inspiració toca fons, ni les Marianes estàn tant profundes.
Tothom sap que els petits canvis són poderosos, ens agradi o no l'enciam. Petit o no, un canvi s'ha de fer, encara que només sigui d'actitud.
Sí, el Brain Training em diu que el meu cervell té 20 anys, he començat a fer Sudokus (amb la Nintendo DS) i ja resolc els difícils, faig 100 operacions en menys de 2 minuts però el meu cap pesa i només treballa de tant en tant. Necessito acció, potser un transplantament de neurones m'aniria bé. Però seria per treure-me'n, no és que vagi sobrat tampoc, però si donés menys voltes a les coses seria més feliç!
Però ara em contradré: SÓC FELIÇ.
La meva inspiració toca fons, ni les Marianes estàn tant profundes.
Tothom sap que els petits canvis són poderosos, ens agradi o no l'enciam. Petit o no, un canvi s'ha de fer, encara que només sigui d'actitud.
Sí, el Brain Training em diu que el meu cervell té 20 anys, he començat a fer Sudokus (amb la Nintendo DS) i ja resolc els difícils, faig 100 operacions en menys de 2 minuts però el meu cap pesa i només treballa de tant en tant. Necessito acció, potser un transplantament de neurones m'aniria bé. Però seria per treure-me'n, no és que vagi sobrat tampoc, però si donés menys voltes a les coses seria més feliç!
Però ara em contradré: SÓC FELIÇ.
diumenge, 6 de gener del 2008
Facto Delafé y Las Flores Azules
Dale gas,
es natural, es bueno,
y si es bueno
es natural que sí,
es natural y es bueno,
y si es bueno yo juego.
Dale gas,
es natural, es bueno,
y si es bueno
es natural que sí,
es natural y es bueno,
y si es bueno yo juego.
Mireu el video a Youtube!
es natural, es bueno,
y si es bueno
es natural que sí,
es natural y es bueno,
y si es bueno yo juego.
Dale gas,
es natural, es bueno,
y si es bueno
es natural que sí,
es natural y es bueno,
y si es bueno yo juego.
Mireu el video a Youtube!
dijous, 3 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)