divendres, 31 de desembre de 2010

Bon Any 2011!

Els meus millors desitjos per al 2011 per a vosaltres, estimats lectors, i per als vostres éssers estimats (entre els que espero trobar-m'hi...o sigui que també em felicito l'any a mi mateix...és igual...).

Entre abraçada i petó, tingueu un moment per tots aquells qui us estimen i, per una raó o una altra, no hi han pogut ser. També per tots aquells que ens miren des d'un lloc elevat, que sempre ens acompanyen però no ens hi esperen fins d'aquí molts anys.

Bé, després de la llagrimeta, recordar-vos que al 2011 no es podrà fumar a locals tancats. Quina gran notícia. Fumadors, no em sap gens de greu, igual que a vosaltres no us en sabia que jo acabés fent pudor de cendra.

A banda d'això, el 2011 espero que sigui un any especial per a tots. Jo faré 30 anys...espero no caure en la depressió...segur que no! No us marqueu massa propòsits, només aquells pels que valgui la pena esforçar-s'hi.

I recordeu, el pais us necessita. Tot aquell qui pugui té el deure moral de posar-hi de la seva part.

Petons,

Miquel.

diumenge, 26 de desembre de 2010

Time i els caganers

La revista TIME es pregunta: What is a caganer and why is it part of a catalan Christmas?

L'article és altament recomenable, i ben referenciat, ja que sembla que a la BBC també li interessen els caganers...

Què tindran els caganers que fascinen els nostres visitants? De fet, a mi també em fascina aquesta figura impúdica que defeca als pessebres de les nostres cases. Mostra un humor fi però directe, políticament incorrecte i a la vegada innocent que caracteritza el català. Té un punt d'humor anglès al més pur estil Benny Hill, que crec que és el que fa que als anglosaxons els hi interessi tant.

Cada pessebre necessita un caganer. Per què a tots ens passen coses fastigoses durant l'any. BECAUSE SHIT HAPPENS.

dijous, 23 de desembre de 2010

dimecres, 22 de desembre de 2010

Tribunal Suprem: ja n'hi ha prou

Pensava que la Justícia estava saturada amb els assumptes del dia a dia. Però sembla que no, ja que té temps per dedicar-se a qüestionar realitats que funcionen.

La immersió linguística funciona. La prova és que els alumnes catalans tenen el mateix nivell de castellà que a Valladolid, Cáceres o Vigo.

El futur del català és la desaparició si no es protegeix adequadament davant la llengua CLARAMENT dominant com és el castellà. Qualsevol altra situació deixa el català indefens i sense possibilitat. A més, estem davant d'un cas de terrorisme pedagògic, ja que si es cumplís la sentència la seva consequència seria la disminució de la qualitat de l'ensenyament del català.

Tribunal Suprem, dedica't a les coses que s'han d'arreglar i deixa les que ja funcionen que ho segueixin fent. Començo a fartar-me de pagar el sou a funcionaris que dediquen el seu temps a fotre patades als catalans sense dissimular. Què més hem de fer a banda de contribuir amb el 20% del PIB de tot l'estat? Potser s'haurien de preocupar que a Extremadura parlin millor el castellà, que potser els ajuda a fer quelcom de profit.

I per cert, a València que?? Allà hi ha problemes per escolaritzar-se en valencià. Que no faràs res puto Tribunal Suprem?

dissabte, 18 de desembre de 2010

Diplodocus

Sí amics, els dinosaures també agafem refredats. Només heu de veure Jurassic Park per a comprovar-ho.

Jo, com a bon animal pre-càmbric, també em poso malalt. I els virus que afecten els animals de mides considerables són directament proporcionals als seus hostes, portant efectes de dimensions extraordinàries.

Però un bon dinosaure no es queixa, sinó que jau sota un baobab veient com la seva sàvia atrapa insectes que en uns eons ajudaràn a estudiar-ne la seva vida.

Una vida lenta. Una vida simple. Una vida de diplodocus.

diumenge, 12 de desembre de 2010

The Ricky Horror Picture Show: o el show d'en Ricky pels amics

La jugada que comença al segon 49 val un imperi...

dimecres, 8 de desembre de 2010

Assignia Manresa: què ha passat?

Com vaig comentar en un post recent, el Manresa tenia una bona possibilitat de fer-se amb els serveis de Martin Rancik, que s'acabava de desvincular del Caja Laboral.

Doncs bé, avui he sapigut que Rancik ha fitxat pel Meridiano Alicante, últim classificat de l'ACB i rival directe del Manresa.

Tot i sabent que el Manresa té un pressupost limitat, crec que la seva afició hauria de saber si la directiva ha mogut fitxa per comptar amb Rancik o si han decidit no intentar la seva contractació i, en aquest cas, les raons que els han dut a no fer-ho.

Rancik milloraria clarament la plantilla i podria ser un jugador interior de referència, dels que fan falta i dels que el Manresa no en té.

Només ho entendria des d'una perspectiva pressupostària. Però llavors vull saber quant cobren Slokar, Majstorovic i Lewis.

dissabte, 4 de desembre de 2010

Wikileaks: quan la realitat supera la ficció

M'interessa molt el debat sobre els límits de la llibertat de premsa. Però d'això ja se n'ha escrit prou. Una de les qüestioms ara seria: algú es creia de debó que la diplomàcia internacional era diferent al que surt a la documentació filtrada?

Inocents aquells que esperaven bona fe de tota la flota de diplomàtics repartits pel món.

La meva admirada M...ella sí era de fiar! En Fleming era l'innocent... En Goldfinger era un aficionat al costat d'en Putin, i el Dr. No un autèntic xixarel•lo si el posem al costat d'Ahmadineyad. I en Chavez? Bé, potser aquest s'apropa més al Dr. Maligno (haureu vist Austin Powers?).

Quin perill representen unes revelacions que només aporten els detalls de quelcom que tothom sap (incloent-hi els que hi participen) que és un joc obscur? Quina diferència hi ha entre aquestes filtracions i el safreig? A algú li importa el que Aznar li diu a l'ambaixador dels USA a taula?

Ara, para l'orella i escampa, que veuràs com et persegueixen les multes d'aparcament.

Per altra banda, en cap moment es dubta de la veracitat de les informacions. S'està crucifixant al missatger.

Aquí el culpable és el subnormal que deixa a l'abast de qualsevol una informació que el seu país considera de màxim secret. Aquest no té cabuda ni al camarot dels germans Marx.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Eleccions al Parlament: CiU guanya...el PP també

Avui toca nit electoral. Escric aquest post en mode live (concretament amb un 40,3% escrutat).

Les conclusions són diverses. CiU guanyarà ampliament. S'ha castigat molt fort al tripartit. L'independentisme retrocedeix. El PP puja de manera potent (jo diria preocupant). Plataforma per Catalunya tindrà presència al Parlament???

Em sembla molt normal que es castigui el tripartit, encara que només sigui per afavorir la rotació al poder. Però em preocupen alguns punts.

Com pot ser que Catalunya voti al PP, un partit que té una actitud contrària a pràcticament qualsevol cosa que tingui a veure amb els catalans? És l'economia l'únic factor que ho explica? Jo crec que no.

Espero que no sigui veritat i PxC no entri al Parlament. Si finalment entra, jo ja no reconec el país on visc...és vergonyós.

Qui vota a C's? Algú sap què defensen?

CiU és una força catalana i, tot i que no els hagi votat, me n'alegro en part que en Mas pugui ser el nou President. Espero que no traeixi a tot aquells que l'han votat i no pactin amb el PP. Seria un error. No només perquè molts que l'han votat varen votar el PSC en el passat, sinó també perquè crec que el votant pur de CiU (algun n'hi ha) no ho vol.

Més valoracions aviat...

dijous, 25 de novembre de 2010

Debat no

T - Ei, baldots! Al final l'avi diu que res de debats, que heu fet tard.

M - Vaja, i què faig jo ara? Perdo segur...

A - Doncs sí...

dimarts, 23 de novembre de 2010

El debat ridícul

M - Ei tu, t'atreveixes a fer un debat?

A - Si, és clar, aquí i ara! O et pensaves que em cagaria a les calces?

M - Doncs sí.

A - Doncs no.

T - Aneu a dormir i no toqueu més els nassos. Heu tingut més dies que llonganisses per decidir-vos i ara voleu còrrer?

M - És que si no perdo!

A - Doncs sí...

T - Vaig a preguntar-li a l'avi si podem fer-ho...pallussos...

dijous, 11 de novembre de 2010

Assignia Manresa: ara o mai

El Manresa està fotut. Té un greu problema de joc interior, ja que el seu 5 titular (Brian Cusworth) està lesionat i no queda clar si tornarà quan es recuperi.

Les alternatives interiors passen per 3 falsos interiors: Lewis, Majstorovic i Slokar. Lewis té 41 anys i està clarament a l'ocàs de la seva carrera ACB, i tot i així encara sort que hi és... Slokar és tovíssim, no entra al rebot (ni defensiu ni ofensiu) i, tot i que no té mala mà, llença massa i evita el contacte. Jo me'n desfaria. Majstorovic sembla que tingui més energia, però no ha confirmat el que s'esperava d'ell.

No puc oblidar-me de l'únic 5 de la plantilla: Alfons Alzamora. Quan massa sovint el millor jugador de l'equip és ell, és indicatiu que quelcom no acaba de funcionar. L'Alfons és un bon batallador, sempre disposat, però no té la capacitat tècnica ni anotadora per posar-se un equip a les seves esquenes.

Capítol a part pel segon base: Dani López. És simple: no té nivell ACB.

Equip directiu de l'Assigina, entenc que esteu amb un ull al mercat i que no us descubriré res però: en Martin Rancik es queda sense equip, ja que Marcus Haislip ja s'ha recuperat i tornarà a les files del Caja Laboral. És una oportunitat única. Crec que en Rancik tindrà moltes pretendents, així que us haureu de moure ràpid. És el jugador interior que necessiteu.

Ara, o mai.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Twitter: Nietz6

M'he fet un compte al Twitter. A veure com se'm dóna i si li trec partit al tema...

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Benoit Mandelbrot: RIP

La setmana passada va morir Benoit Mandelbrot, pare de la geometria fractal. Si teniu curiositat i/o sou molt frikis, us pot interessar descarregar-vos l'article pioner "How long is the coast of Britain?" (més curiositats a la seva plana web de Yale).

Sense tenir massa idea dels detalls de la teoria, sí puc dir que en el seu moment va ser font d'inspiració i de discussions acalorades al bar de física. Quelcom tant senzill com la Corba de Koch et transporta a l'infinit tant ràpidament...

Us deixo una cita seva i vàries imatges de fractals perquè les gaudiu.

Order doesn't come by itself.



diumenge, 17 d’octubre de 2010

Money Quotes

If you lend someone $20, and never see that person again; it was probably worth it.

Every day I get up and look through the Forbes list of the richest people in America. If I'm not there, I go to work.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

No es salven ni els Simpsons...

Doncs sí, sembla que The Simpsons són en part fets a Korea del Sud...això ho han autoparodiat a la introducció d'un capítol, cosa que té un cert mèrit, atés que la crítica és realment dura.

Jo no segueixo aquesta sèrie, però sé que es caracteritza per ser crítica amb la societat, especialment l'americana. No deixa de ser curiós doncs, que ells mateixos aprofitin la mà d'obra barata (i potser menor) de Korea del Sud per a rendibilitzar la seva sèrie, cosa que segurament ha estat criticada en algun capítol anterior...

Bé, mireu el vídeo i ja em direu què us sembla:

dijous, 7 d’octubre de 2010

Paciència

Beware the fury of a patient man.

John Dryden

The Quote Garden

dimarts, 28 de setembre de 2010

Rudy...a Europa...al Barça?

Al vídeo podreu escoltar en Rudy Fernàndez, al Media Day dels Portland Trail Blazers, declarant obertament que vol tornar a Europa i que descarta qualsevol trade dins l'NBA. Fitxarà pel Barça? Qui sap.


Sense voler ser pedant, el seu anglès deixa molt a desitjar tenint en compte que s'ha passat 2 anyets a USA. No entén bona part de les preguntes, i per tant no les contesta, limitant-se a repetir "the game here is not my style".

Per altra banda, si ve al Barça a qui farieu fora? Jo a Lakovic.

dissabte, 25 de setembre de 2010

28 de novembre

Merda. Toca anar a votar en breu. I no sé què fer...

Opcions:

PSOE (no ens enganyem, PSC=PSOE): és la opció amb la que tinc més afinitat (no crec que descobreixi res que no sabíeu), però en Montilla és possible que no tingui el carisma suficient per a ser President. Té qualitats que no es poden obviar (serietat, integritat, voluntat, etc.) però malauradament en moltes ocasions les seves mancances a nivell d'imatge l'han fet semblar i ser pitjor del que és. Internament no s'acaben de posar d'acord i això els perjudicarà, ja que serà difícil donar un missatge clar.

CiU: tot sembla indicar que guanyarà (tornarà a guanyar en nombre de vots i perdrà a l'hemicicle?). Ara mateix representa el canvi, i això és un punt a favor (em ve al cap un tal Obama). Imatge potent i bona oratòria, amb gent capacitada a les seves files. La seva filosofia demòcrata-cristiana, liberal en economia i de socialment de dretes és un pèl antiga i no massa atractiva. No tinc clar si són independentistes o no, i si ho són no em queda clar què proposen per aconseguir-ho. Si no ho són, doncs que ho diguin i en pau. Fallaràn a molta gent si pacten amb el PP (fer-ho a Catalunya seria un crim, fer-ho a Espanya requeriria de boníssimes justificacions).

ERC: fan mandra. És un partit d'egos. Jo m'havia de fer independentista a causa de la sentència de l'estatut, però m'estant fent-m'ho repensar. No em cau bé en Puigcercós. Si us plau, expliqueu quin és el procediment que proposeu per aconseguir la independència. El temps de viure de somnis s'ha acabat.

PP: mediocritat. En el discurs. En les persones. En les idees. En les intencions. Són els únics que no han d'explicar res, perquè no tenen res a explicar. Ara bé, els nassos els tocaran una bona estona.

ICV: almenys algú que parla de sostenibilitat. Si el bi-partit fos possible (PSC-ICV), seria el que jo recomanaria. Falta clarificar l'àrea econòmica. No tinc clar que puguessin mantenir els seus postulats si governessin en solitari. L'Herrera té un carisma limitat i no té fusta de líder, però se'l veu íntegre que ja és molt. Falta que la gent de darrere demostri per què estan allà. No tinc clar què fan, què diuen ni qui són o d'on surten.

Ciutadans: baix nivell. Pretensions nul·les. Missatge negatiu. Qualitat imaginària. Discurs irracional. Possibilitats evanescents.

Laporta (a qui coi li importa el nom del seu partit?): va vinga, torna cap a casa que pendras mal.

Carretero (idem): desaparegut en combat?

Partit Antitaurí: ja han fet l'agost.

Escons insubmisos: no descartable.

Vot nul: com funciona?

Vot en blanc: quin n'és l'efecte?

Abstenció: poc democràtic. És el vot de la mandra, del descontent o de la idea profunda i no representada. L'últim recurs, que dissortadament no té cap efecte però potser sí valor.

ACB

M'agrada que el Barça guanyi. Però sense emoció l'esport és avorrit. Barça, fes un favor als aficionats i no guanyis els partits fins el 4t quart...

dimecres, 15 de setembre de 2010

Facebook

Quants anys durarà Facebook?
<2
2-5
>5

Serveix d'alguna cosa el Facebook?
Sí (elabora)
No (elabora)
Per perdre el temps

M'he d'obrir un perfil al Facebook?
Sí, si no hi ets no ets ningú
Sí, si tens ganes de predre-hi el temps una estona cada dia
Sí, mola
No
Millor ves al Tuenti
Amb Tweeter ja fas

dijous, 2 de setembre de 2010

Al mar



Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.

Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

dimecres, 18 d’agost de 2010

La frase del dia

Nothing undermines change more than behavior by important
individuals that is inconsistent with their words.


John Kotter

diumenge, 15 d’agost de 2010

Ara seriosament...

...val la pena que m'ocupi d'aquest bolg?

...algú se'l mira de tant en tant?

dilluns, 26 de juliol de 2010

divendres, 9 de juliol de 2010

LeBron a Miami!

Notición!! En LeBron fa les maletes i se'n va amb els seu coleguilles Wade i Bosh a Miami Heat! Obviament, el tema no ha sentat massa bé a Cleveland...

Suposo que no seré el primer en esperar una final Lakers-Heat per l'any que ve! Això sí, s'haurien de dónar almenys dues condicions:

1 - Els Lakers s'han de reforçar.
2 - A partir de demà al basket es juga amb dues pilotes, i amb tres si jugues contra Miami.

Anem a veure com es conjunten 3 dels chupons més malalts de la NBA. A part de ser amics, haurien de guanyar partits.

Sigui com sigui, interessantíssima temporada 2011 de la NBA, on tindrem una nova oportunitat de comprovar que allò al que juguen a l'altra banda de l'Atlàntic, en realitat, no és basket.

divendres, 2 de juliol de 2010

Benvinguts a la vila de l'Estatut (on també hi trobarem pingüins)

Ja és aquí, ja ha arribat l'estatut...dindirindindindindindiridiririndende, dindirindindindindin, oh què bé!

Podré dir-me nació (sense validesa legal), això és un amor. I sentir l'Aznar grunyir fort...això ja no, quin horror!

A la ciutat de la justícia anirem contents, aplegats a jutjar sense parlar català. Ens divertirem tots més si és junt a Espanya.

Al gran pais català hi ha molt per fer, si vols més finançament ja pots 'nar esperant. Preguntant tot el que vulguis a l'amic ZP.

dissabte, 12 de juny de 2010

Ricky, el Pau Ribas ja no juga amb tu!

Mentre hi ha vida hi ha esperança?

dijous, 3 de juny de 2010

Israel

Poc més es pot afegir al que ja s'ha dit sobre Israel. O potser sí.

És difícil trobar un estat que es declari demòcrata i visqui més al marge de qualsevol tipus de dret, ja sigui internacional o elemental.

És difícil trobar un estat que se suposa avançat que tingui uns raonaments tant prehistòrics. És evident que el seu estatus d'avançat rau en la prosperitat econòmica, ja que la prosperitat moral és inexistent.

És difícil trobar un estat que faci servir el seu patiment passat per provocar-ne un d'equivalent sobre qui decideix unilateralment que se'l mereix.

Quan ens deixaran de fer llàstima els jueus? Ja sé que l'holocaust va ser quelcom realment greu i abominable però, servirà de justificació de forma infinita?

"Ara està de moda ser anti-Israel", diuen uns. "Ets un antisemita", diuen altres.

Als primers dir-los que prefereixo estar a la moda que intentar entendre i/o defensar un poble que es considera l'escollit en base a un llibrot més vell que l'anar a peu i que no diu més que bajenades (en conjunt). Als segons dir-los que a mi si són jueus o marcians tant se me'n fot, però de sobrats i pujadets el món n'és prou ple com per haver-ne d'aguantar uns (altres) que a sobre no tenen cap problema en matar qui se'ls posi per davant.

diumenge, 30 de maig de 2010

dilluns, 24 de maig de 2010

LOST: The End

Una mica de frikisme és bo. D'aquí uns 15 minuts s'emet quasi-simultàniament a tot el món l'últim capítol de LOST. Es podria dir que és una ocasió única de connexió mundial, però deixo aquestes frases pels periodistes que han d'omplir pàgines.

Per mi és la culminació d'una de les sèries més interessants del segle XXI. Interessant per la seva complexitat argumental, que ha fet que a vegades penséssis que els guionistes ens volien pendre el pèl o bé havien fumat en excès alguna substància psicotròpica. Segurament les dues són certes a la vegada.

Amb tots els pros i els contres, LOST mola. Anem a veure què coi passa i deixem-nos sorpendre.

diumenge, 23 de maig de 2010

13 polsades d'absoluta bellesa



Si la perfecció existeix, no deu estar massa lluny del meu Mac.

dijous, 13 de maig de 2010

Reformes

- Ai, és que només guanyo 1.020€ com a funcionari amb 10 anys d'antiguitat, i si ara em baixen el sou un 5% no podré pagar els meus comptes! - diu en Manel.

- Doncs mira nanu, plantejat perquè 10 anys vares entrar a una posició on estar-hi tota la vida guanyant una merda de sou. El que està clar és que amb 4,5 milions d'aturats i la resta "al borde del abismo", tu segueixes sent un privilegiat - dic jo.

- Però és que sempre acabem pagant els mateixos, les classes mitges i les baixes! - diu en Manel.

- Estic d'acord. Aquest món fa un pèl de fàstic, però són dos temes diferents. A veure si et penses que jo sóc de la jet-set - dic jo.

dilluns, 10 de maig de 2010

CAMPIONS!

L'any que ve no puc faltar a la Final Four...què gran!

dimecres, 5 de maig de 2010

Optimisme

El Barça juga una nova Final Four a París. Només de pensar-ho se'm posa la gallina de piel...

L'any passat varem estar a Berlín. Aquest any ens haurem de conformar amb la tele.

L'any passat varem perdre contra el CSKA. Aquest any no.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Aquella noche...

Aquella noche, por orden de la alcaldesa, se cerraron los cines, los teatros, las discotecas, los bares...

A las 10 de la noche toda la ciudad quedó solitaria, entonces ... empezó a sonar una extraña melodía...

dijous, 8 d’abril de 2010

dijous, 18 de març de 2010

dimarts, 16 de març de 2010

MacBook o MacBook Pro?

S'accepten tot tipus d'opinions.

diumenge, 7 de març de 2010

dimecres, 3 de març de 2010

Manel Fuentes: t'equivoques amb l'incendi d'Horta

Manel Fuentes, director i presentador d'El Matí de Catalunya Ràdio, sembla estar fent una croada per tal de convèncer als espectadors que hi va haver mala praxis operacional a l'incendi d'Horta de Sant Joan. Pel meu gust, està fent servir un estil excessivament semblant al de l'Albert Castillón, per posar un exemple.

Crec que no som conscients del que és un desastre natural. El que en Manel Fuentes demana als responsables del cos de bombers (ara tothom és un expert en Deltes0, BRIF, GRAF, etc. més o menys com el cas des explosius i el dinitrotoluè) és que sota cap conepte podia actuar com una persona, sinó com una màquina que pren decisions en funció de probabilitats de supervivència.

Recordeu l'escena de I Robot d'en Will Smith on ell explica per què odia els robots? Resulta que va haver-hi un accident on dos cotxes anaven a parar al riu. En un hi era en Will i a l'altre una nena petita de 6 o 7 anys. Quan els cotxes s'están enfonsant apareix un robot. Aquest decideix salvar en Will ja que els seus càculs diuen que tindrà un 40 i pico% de probabilitats de sobreviure, mentre la nena només un 11%. En Will diu una cosa així com: "Un 11% era suficiente para haberla salvado a ella".

Encara que el relat de I Robot pugui semblar una digressió, no ho és. Els bombers prenen decisions de les que depèn la seva vida i la d'altres. Aquestes decisions en molts casos s'han de pendre en qüestió de segons. Davant d'una situació com la d'Horta, qui digui que s'hauria d'haver actuat més fredament és un absolut fatxenda. M'agradaria veure'l a ell en una situació semblant. I no em val la frase de: "per això no em dedico a ser bomber". El mínim que es pot demanar és admiració cap a aquest cos de súper-homes. Jo també podria dir que fer el que fa cada matí en Manel Fuentes és fàcil. Es limita a apendre's uns temes de memòria i a preguntar el que li indiquen els guionistes (aquests sí tenen mèrit). Però no, admiro la capacitat de comunicació i d'improvització que requereix la ràdio.

Manel, si us plau, que et senti al menys una vegada (reconec que només t'escolto de 8:30 a 9) dir que admires la feina dels bombers. Com diu en Monegal: "s'ha d'apuntar cap amunt". Dedicat a perseguir en Baltasar per assegurar categòricament que la causa de l'incendi va ser un llamp, i deixa estar els bombers que estaven salvant avis, companys, cases, prats i boscos.

Manel, no t'equivoquis amb l'objectiu de les teves investigacions periodístiques. Tens una posició de molt poder. Aprofita-la per un bé més gran que perseguir bombers desesperats.

dilluns, 1 de març de 2010

Dinitrotolueno i altres estupideses siderals

Hi ha bars on només tenen El Mundo. Segurament seria una raó per no tornar-hi, però no és d'això que volia parlar...

El dia 21 de febrer el diari del Pedro J. va publicar una "reveladora notícia" sobre l'aparició de Dinitrotoluè a les restes d'explosius del trens de l'11-M.

Apareixen aquí i allà experts en explosius i en cromatografia de gasos. Molts d'ells no tenen la secundària, però s'han llegit de "cabo a rabo" els articles d'El Mundo o Libertad Digital i es veuen amb cor de discutir si el Titadyn té un o altre component, o d'argumentar les diferències entre la Goma 2 EC i la Goma 2 ECO. Jo no les sé, però tampoc volia parlar d'això...

El Mundo no s'atreveix a insinuar les implicacions de la seva aportació. Perquè sap que són nul·les. Un vídeo tallat aquí i alla no pot tirar enrere la sentencia d'un tribunal. I ho saben. Però no perden la oportunitat d'atiar les flames i generar una confusió dantesca. Sense dir-ho (tonto, el que se'n diu tonto no és en Pedro J.) volen donar a entrendre que darrere dels atemptats estava ETA. Només faltava que diguessin: "creemos que presuntamente fue ETA". Si són tant llestos i demòcrates: que ho declarin clarament i sense subterfugis.

S'atreveixen a dir però, que aquest vídeo refuta la sentencia, cosa extremadament greu que algú s'hauria d'encarregar de perseguir.

I és que elements com en Pedro J., en Losantos, Luis Pino i gentussa similar, apreten els collons de la llibretat d'expressió fins castrar-la completament.

La meva llibertat d'expressió em porta a ENGEGAR-LOS A LA MERDA.

diumenge, 31 de gener de 2010

España y Davos: no me pises que llevo chanclas

Leo en El País: "España cotiza a la baja en Davos".

Su suma la opinión de los "economistas de prestigio" a la visión pseudo-apocalíptica de The Economist: "Old Spanish practices", entre muchas otras, claro.

Sin negar que un 18,8% de paro (4.326.500 problemas sin resolver), una competitividad a-la-tailandesa, un déficit a la alza y más de un año en recesión (junto con otros datos cuyo nombre no quiero acordarme) no són en absoluto buenas notícias; me niego a que los mismos "economistas de prestigio" que, aún teniendo en sus vitrinas Nobels a punta pala y medallas al mérito de nosequé, no son capaces más que de describir lo bien o mal que lo hace éste o aquél.

Hacen buena la frase de: "el trabajo del economista consiste en predecir lo que va a pasar, para más tarde explicar por qué no ha pasado su previsión".

Para qué sirve la cumbre de Davos? Para que sirvió el encuentro en Pittsburgh que pretendía controlar el sistema financiero?

Por qué los beneficios son privados y las pérdidas compartidas? Los bancos vuelven a los beneficios estratosféricos...la crisis debería haber sido más larga y profunda? Podrá Obama "dar guerra a quien la pida"?

Y sí, Zapatero hace cosas mal, pero no es el "Dimoni escuat". Si la alternativa es Rajoy, me quedo con Mr. Bean...perdón, con Zapatero.

Ya me he desahogado...

dissabte, 23 de gener de 2010

El triple d'en Rafa Martínez és fora de temps

A l'NBA hi ha una norma NBA que no permet llançaments quan el cronòmetre marqui 0,3 segons o menys: la norma Trent Tucker.

Avui al València li quedaven 0,7 segons, amb el que semblaria possible fer el llançament dins la normativa NBA (jo no en conec cap d'equivalent per la ACB). Tot i així, 0,7 segons és un temps ridículament curt, amb el que el gest s'ha d'executar extremadament ràpid.

Si us plau, mireu detingudament el vídeo de l'última jugada del partit:


Deixem de banda per un moment l'errada monumental que comet en Xavi Pascual demanant un temps mort (quan el València no en tenia) per dir que els pívots no canviïn en els blocs i els exteriors sí: el València no tenia la més mínima idea de què fer i el temps mort els hi ha donat aire.

Fixeu-vos que en Rafa rep, baixa la pilota i comença el gest des d'abaix. Tot seguit puja la pilota i llança en suspensió. Jo, simplement, no em crec que es pugui fer aquest moviment en 0,7 segons. En Rafa no té cap intenció de llançar ràpid, fa exactament el mateix gest que faria en un tir en qualsevol altre moment de partit. Fins i tot dóna cop de canell!

En el pla obert es veu clarament que el temps no comença a comptar fins que la pilota SURT de la seva mà. Pels no entesos, la norma diu que el temps compta des que el jugador REP la pilota. Òbviament és una errada de la taula, que reacciona tard.

La meva conclusió és: la jugada és fora de temps (per impossibilitat física) i, per tant, la victòria és pel Barça. Jo no dic que no es pugui llançar en 0,7 segons, el que dic és que el gest del Rafa no es pot fer en 0,7 segons (recordeu la increíble jugada del Joventut amb l'alley-oop d'en Rudy contra l'Unicaja? Ho va fer en 0,1 segons! Apustuflant!).

Per altra banda, en jugades decisives com aquesta seria important tenir un marcador amb centèsimes. No és el mateix tenir 0,79 segons que 0,71. No costa tant. El meu rellotge del Decathlon de 10€ ho podria fer.

Pels curiosos i/o amants/frikis del bàsket: mireu el vídeo del Jason Kapono tractant de superar la norma Tucker. Observeu quin gest ha de fer per aconseguir un llançament en 0,38 segons. Tira des de l'alçada de l'espatlla (no es pot permetre baixar la pilota) i no fa una suspensió completa, sinó un recolzament a un sol peu. Finalment ho aconsegueix en 0,22 segons, però el que fa s'assembla més a un palmeig que a un tir.

dilluns, 18 de gener de 2010

dimecres, 6 de gener de 2010

RAC1 SÍ; Catalunya Radio NO

Final del partit Barça-Sevilla de la Copa del Rei a dues emissores catalanes: RAC1 i Catalunya Radio.

Lamentable la (suposada) justificació del mestre Puyal de la derrota del partit: "No suporten que ho guanyem tot", "No vull dir res, però ja veig el que passarà d'ara endavant". En resum, que en Puyal veu una confabulació dels Déus (representats en forma d'àrbitres i de la RFEF) per tal que el Barça no guanyi tants títols com l'any passat.

És trist que això aparegui quan tot just el Barça ha empatat un partit i n'ha perdut un altre. És la demostració de que una part de l'afició barcelonista i, per extensió, de part del catalanisme, és simplement una ploramiques. Amb majúscules: PLORAMIQUES.

Mentrestant, a RAC1, evidentment que van repassar el gol mal anulat i van comentar l'actuació de l'àrbitre (fins i tot el Marca d'avui el critica), però sempre tenint clar que "no es poden buscar excuses al mal partit del Barça".

He de dir que jo no vaig veure el partit. Però només sentint els comentaris finals n'hi ha prou per diferenciar entre els que veuen un partit com el que és: un "simple" partit de futbol (i mira que són fanàtics els de RAC1), i els que barrejen conceptes, temors, vegueries i estatuts, tot en un prat de gespa verda de 100 x 70 m2. En Laporta ja fa temps que s'ha apuntat a aquest últim club de perdedors (llegiu l'entrevista que li fan a El Mundo, esperpèntica).

Puyal, no vulguis ser-ne soci tu també.