divendres, 31 de desembre de 2010

Bon Any 2011!

Els meus millors desitjos per al 2011 per a vosaltres, estimats lectors, i per als vostres éssers estimats (entre els que espero trobar-m'hi...o sigui que també em felicito l'any a mi mateix...és igual...).

Entre abraçada i petó, tingueu un moment per tots aquells qui us estimen i, per una raó o una altra, no hi han pogut ser. També per tots aquells que ens miren des d'un lloc elevat, que sempre ens acompanyen però no ens hi esperen fins d'aquí molts anys.

Bé, després de la llagrimeta, recordar-vos que al 2011 no es podrà fumar a locals tancats. Quina gran notícia. Fumadors, no em sap gens de greu, igual que a vosaltres no us en sabia que jo acabés fent pudor de cendra.

A banda d'això, el 2011 espero que sigui un any especial per a tots. Jo faré 30 anys...espero no caure en la depressió...segur que no! No us marqueu massa propòsits, només aquells pels que valgui la pena esforçar-s'hi.

I recordeu, el pais us necessita. Tot aquell qui pugui té el deure moral de posar-hi de la seva part.

Petons,

Miquel.

diumenge, 26 de desembre de 2010

Time i els caganers

La revista TIME es pregunta: What is a caganer and why is it part of a catalan Christmas?

L'article és altament recomenable, i ben referenciat, ja que sembla que a la BBC també li interessen els caganers...

Què tindran els caganers que fascinen els nostres visitants? De fet, a mi també em fascina aquesta figura impúdica que defeca als pessebres de les nostres cases. Mostra un humor fi però directe, políticament incorrecte i a la vegada innocent que caracteritza el català. Té un punt d'humor anglès al més pur estil Benny Hill, que crec que és el que fa que als anglosaxons els hi interessi tant.

Cada pessebre necessita un caganer. Per què a tots ens passen coses fastigoses durant l'any. BECAUSE SHIT HAPPENS.

dijous, 23 de desembre de 2010

dimecres, 22 de desembre de 2010

Tribunal Suprem: ja n'hi ha prou

Pensava que la Justícia estava saturada amb els assumptes del dia a dia. Però sembla que no, ja que té temps per dedicar-se a qüestionar realitats que funcionen.

La immersió linguística funciona. La prova és que els alumnes catalans tenen el mateix nivell de castellà que a Valladolid, Cáceres o Vigo.

El futur del català és la desaparició si no es protegeix adequadament davant la llengua CLARAMENT dominant com és el castellà. Qualsevol altra situació deixa el català indefens i sense possibilitat. A més, estem davant d'un cas de terrorisme pedagògic, ja que si es cumplís la sentència la seva consequència seria la disminució de la qualitat de l'ensenyament del català.

Tribunal Suprem, dedica't a les coses que s'han d'arreglar i deixa les que ja funcionen que ho segueixin fent. Començo a fartar-me de pagar el sou a funcionaris que dediquen el seu temps a fotre patades als catalans sense dissimular. Què més hem de fer a banda de contribuir amb el 20% del PIB de tot l'estat? Potser s'haurien de preocupar que a Extremadura parlin millor el castellà, que potser els ajuda a fer quelcom de profit.

I per cert, a València que?? Allà hi ha problemes per escolaritzar-se en valencià. Que no faràs res puto Tribunal Suprem?

dissabte, 18 de desembre de 2010

Diplodocus

Sí amics, els dinosaures també agafem refredats. Només heu de veure Jurassic Park per a comprovar-ho.

Jo, com a bon animal pre-càmbric, també em poso malalt. I els virus que afecten els animals de mides considerables són directament proporcionals als seus hostes, portant efectes de dimensions extraordinàries.

Però un bon dinosaure no es queixa, sinó que jau sota un baobab veient com la seva sàvia atrapa insectes que en uns eons ajudaràn a estudiar-ne la seva vida.

Una vida lenta. Una vida simple. Una vida de diplodocus.

diumenge, 12 de desembre de 2010

The Ricky Horror Picture Show: o el show d'en Ricky pels amics

La jugada que comença al segon 49 val un imperi...

dimecres, 8 de desembre de 2010

Assignia Manresa: què ha passat?

Com vaig comentar en un post recent, el Manresa tenia una bona possibilitat de fer-se amb els serveis de Martin Rancik, que s'acabava de desvincular del Caja Laboral.

Doncs bé, avui he sapigut que Rancik ha fitxat pel Meridiano Alicante, últim classificat de l'ACB i rival directe del Manresa.

Tot i sabent que el Manresa té un pressupost limitat, crec que la seva afició hauria de saber si la directiva ha mogut fitxa per comptar amb Rancik o si han decidit no intentar la seva contractació i, en aquest cas, les raons que els han dut a no fer-ho.

Rancik milloraria clarament la plantilla i podria ser un jugador interior de referència, dels que fan falta i dels que el Manresa no en té.

Només ho entendria des d'una perspectiva pressupostària. Però llavors vull saber quant cobren Slokar, Majstorovic i Lewis.

dissabte, 4 de desembre de 2010

Wikileaks: quan la realitat supera la ficció

M'interessa molt el debat sobre els límits de la llibertat de premsa. Però d'això ja se n'ha escrit prou. Una de les qüestioms ara seria: algú es creia de debó que la diplomàcia internacional era diferent al que surt a la documentació filtrada?

Inocents aquells que esperaven bona fe de tota la flota de diplomàtics repartits pel món.

La meva admirada M...ella sí era de fiar! En Fleming era l'innocent... En Goldfinger era un aficionat al costat d'en Putin, i el Dr. No un autèntic xixarel•lo si el posem al costat d'Ahmadineyad. I en Chavez? Bé, potser aquest s'apropa més al Dr. Maligno (haureu vist Austin Powers?).

Quin perill representen unes revelacions que només aporten els detalls de quelcom que tothom sap (incloent-hi els que hi participen) que és un joc obscur? Quina diferència hi ha entre aquestes filtracions i el safreig? A algú li importa el que Aznar li diu a l'ambaixador dels USA a taula?

Ara, para l'orella i escampa, que veuràs com et persegueixen les multes d'aparcament.

Per altra banda, en cap moment es dubta de la veracitat de les informacions. S'està crucifixant al missatger.

Aquí el culpable és el subnormal que deixa a l'abast de qualsevol una informació que el seu país considera de màxim secret. Aquest no té cabuda ni al camarot dels germans Marx.