dijous, 29 de maig de 2008

Lamentable

Notícia d'avui: el Vaticá amenaça amb l'excomunió aquell qui anomeni una dona com a capellana.

Per qui no ho sàpiga, l'excomunió suposa l'expulsió de l'esglèsia.

Sembla que les dones no estan capacitades per transmetre la paraula del senyor. Jo ja no sé com pretenen convencer algú que l'esglèsia catòlica no discrimina el sexe femení. Clar, poden dir que Déu va pensar molt meticulosament quines accions podien fer homes i dones, i que va reservar per les dones altres comeses no menys importants (la cuina, els fills, i aquestes coses...). Ara, a mi no em cola.

Recordo que al museu de J. S. Bach, a Eisenach, vaig llegir que la mare del recent nascut Bach no va poder asistir al bateig del seu fill, ja que les dones tenen un període de 40 dies després del part on se les considerava impures i, per tant, no les permetien entrar a la casa del senyor.

Quina barra! Sembla que oblidéssin que ells també van nèixer d'una dona! O sigui, la mare d'un sacerdot (intermediari entre l'ésser humà i la divinitat) resultava ser impura també. Com d'algú impur pot sortir un intermediari d'aquest calibre? Com pot ser que una dona, després d'un acte tant miraculós com el part, sigui un ésser impur?

Així, l'esglèsia sembla oblidar que tots sortim d'una dona, inclós els intermediaris amb sotanes de diferent color, i que tots hem mamat de la seva llet. Crec que la seva figura mereix un respecte.

Algú em pot explicar les raons que porten al Vaticà a propel·lir una amenaça d'aquest tipus? Algú que sàpiga el raonament, encara que no el comparteixi...

Potser és una estratègia global de l'esglèsia, junt amb fer les misses en llatí, per planificar el buidat massiu de les esglèsies, ja de per sí força buides.

dimarts, 27 de maig de 2008

Reflexionem?


Sequera, o no. Vet aquí la qüestió. O tampoc.

Durant aquest maig, cada dia ha aparegut un raig. I es compleix la dita del meteoròleg, que ve a dir una cosa així com que "la nostra memòria meteorològica és molt curta". Però ara l'estem perdent del tot!!

Sembla que no recordem que fa un mes estavem pensant de comprar aigua a preu de petroli perquè ens veiem passant més set que el Tintín al país de l'or negre. De fet, vam fer venir un vaixell ple d'aigua desde Tarragona, una solució que era com intentar apagar un incendi amb una pistola d'aigua...quin símil més aquós!

En aquell moment a algú se li va acudir de fer un conducte per tal de, en cas de necessitat, transvassar (sí, transvassar!) aigua de l'Ebre cap a les conques internes que abasteixen Barcelona. És una solució mentre es garanteixi un cabal suficient per al Delta. Es monta un sidral de tres parells de nassos i s'activa un decret llei per construïr-lo.

Ara ha plogut. Hi ha més aigua que fa un mes. Menys que fa un any. Fa un any estavem en situació de sequera.

Conclusió: no fa falta construir el canal.

SEMBLEM ESTÚPIDS

Què, hem d'esperar a l'abril del 2009 per veure si ha plogut i ens tornem a pensar de fer la tuberia? Clar, tenim un any per apendre el ball de la pluja.

Però perquè ningú diu que una cosa és construir el conducte i una altra és fer-lo servir?? Nois, que es triga un temps en fer aquesta obra! El podem tenir preparat en cas de necessitat futura, no creieu? D'això se'n diu prevenir a casa meva!

Però no. El desgast que provoca aquesta canonada al partit de la morsa independentista fa que la millor opció, al seu entendre, sigui derogar el decret. De fet, ho ha dit el seu company de l'americana XXL (sí, al Ridao li van grans totes les americanes), que li vol treure els peixos de sota el gel a la morsa. I al partit de les bicicletes pijes sembla que no els interessa tenir en contra tots els grups de la família "No a tot", però no entenen que tard o d'hora els hi diràn "no" a ells mateixos. El partit del comandant avorrit ara mateix no sap què fer.

I el partit del clenxinat? Sembla que coincidim, que no serveixi de precedent. O sí.

La qüestió és: PENSEM A LLARG TERMINI.

Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.

dimecres, 14 de maig de 2008

Almost heaven

Avui hi ha primàries a West Virginia, estat famós per la cançó Country Roads, pura imatge USA.

Com ve sent habitual, "salvo debacle", no es decidirà res. Barack mantindrà el seu avantatge envers Hillary. L'intel·lectual negre contra la blanca treballadora. L'innocència contra la solvència contrastada. Pin i Pon, Banner i Flappy, Epi i Blas, Tip i Coll.

Inseparables però complementaris, el Ying i en Yang. Un força les llàgrimes i exagera les seves vivències, qui no ho ha fet mai?
L'altre intenta defensar un passat curiós, barrejat entre personatges més aviat psicodèlics; qui no té res a amagar?

La pregunta és: de qui us fiarieu més? O a l'inrevés, qui no us fa bona espina?

La seva lluita (imagineu en Pin i Pon lluitant, apassionant) pot fer guanyar el guerrer de les patates fregides, altrament conegut com John McCain. A mi és aquest el que em fa mala espina. Està jegut al sofà de casa veient com en Banner i en Flappy es barallen per una castanya, podrida, i ell té crispetes cobertes de mantega i sucre.

No valdria la pena prendre una decisió i deixar de cedir terreny al marine? Penseu que aquest tio aplica "Códigos Rojos" a discreció, i no és tant tou com en Nicholson per reconeixe-ho en un tribunal, ni de guerra ni de hòsties. Al loro!

Lo bueno, si breve, dos veces bueno.

Bordeaux

Doncs sí, aquest pont de maig vam anar a Bordeaux. Una ciutat preciosa, com un París en miniatura.

A les meves esquenes 1500 km en 4 dies. Ha valgut la pena. A llocs com la Dune du Pyla no s'hi està massa cops a la vida. No poso fotos perquè no em deixa carregar-les!


I NO, NO HEM BEGUT MOLT VI!!!