dimarts, 28 de setembre de 2010

Rudy...a Europa...al Barça?

Al vídeo podreu escoltar en Rudy Fernàndez, al Media Day dels Portland Trail Blazers, declarant obertament que vol tornar a Europa i que descarta qualsevol trade dins l'NBA. Fitxarà pel Barça? Qui sap.


Sense voler ser pedant, el seu anglès deixa molt a desitjar tenint en compte que s'ha passat 2 anyets a USA. No entén bona part de les preguntes, i per tant no les contesta, limitant-se a repetir "the game here is not my style".

Per altra banda, si ve al Barça a qui farieu fora? Jo a Lakovic.

dissabte, 25 de setembre de 2010

28 de novembre

Merda. Toca anar a votar en breu. I no sé què fer...

Opcions:

PSOE (no ens enganyem, PSC=PSOE): és la opció amb la que tinc més afinitat (no crec que descobreixi res que no sabíeu), però en Montilla és possible que no tingui el carisma suficient per a ser President. Té qualitats que no es poden obviar (serietat, integritat, voluntat, etc.) però malauradament en moltes ocasions les seves mancances a nivell d'imatge l'han fet semblar i ser pitjor del que és. Internament no s'acaben de posar d'acord i això els perjudicarà, ja que serà difícil donar un missatge clar.

CiU: tot sembla indicar que guanyarà (tornarà a guanyar en nombre de vots i perdrà a l'hemicicle?). Ara mateix representa el canvi, i això és un punt a favor (em ve al cap un tal Obama). Imatge potent i bona oratòria, amb gent capacitada a les seves files. La seva filosofia demòcrata-cristiana, liberal en economia i de socialment de dretes és un pèl antiga i no massa atractiva. No tinc clar si són independentistes o no, i si ho són no em queda clar què proposen per aconseguir-ho. Si no ho són, doncs que ho diguin i en pau. Fallaràn a molta gent si pacten amb el PP (fer-ho a Catalunya seria un crim, fer-ho a Espanya requeriria de boníssimes justificacions).

ERC: fan mandra. És un partit d'egos. Jo m'havia de fer independentista a causa de la sentència de l'estatut, però m'estant fent-m'ho repensar. No em cau bé en Puigcercós. Si us plau, expliqueu quin és el procediment que proposeu per aconseguir la independència. El temps de viure de somnis s'ha acabat.

PP: mediocritat. En el discurs. En les persones. En les idees. En les intencions. Són els únics que no han d'explicar res, perquè no tenen res a explicar. Ara bé, els nassos els tocaran una bona estona.

ICV: almenys algú que parla de sostenibilitat. Si el bi-partit fos possible (PSC-ICV), seria el que jo recomanaria. Falta clarificar l'àrea econòmica. No tinc clar que puguessin mantenir els seus postulats si governessin en solitari. L'Herrera té un carisma limitat i no té fusta de líder, però se'l veu íntegre que ja és molt. Falta que la gent de darrere demostri per què estan allà. No tinc clar què fan, què diuen ni qui són o d'on surten.

Ciutadans: baix nivell. Pretensions nul·les. Missatge negatiu. Qualitat imaginària. Discurs irracional. Possibilitats evanescents.

Laporta (a qui coi li importa el nom del seu partit?): va vinga, torna cap a casa que pendras mal.

Carretero (idem): desaparegut en combat?

Partit Antitaurí: ja han fet l'agost.

Escons insubmisos: no descartable.

Vot nul: com funciona?

Vot en blanc: quin n'és l'efecte?

Abstenció: poc democràtic. És el vot de la mandra, del descontent o de la idea profunda i no representada. L'últim recurs, que dissortadament no té cap efecte però potser sí valor.

ACB

M'agrada que el Barça guanyi. Però sense emoció l'esport és avorrit. Barça, fes un favor als aficionats i no guanyis els partits fins el 4t quart...

dimecres, 15 de setembre de 2010

Facebook

Quants anys durarà Facebook?
<2
2-5
>5

Serveix d'alguna cosa el Facebook?
Sí (elabora)
No (elabora)
Per perdre el temps

M'he d'obrir un perfil al Facebook?
Sí, si no hi ets no ets ningú
Sí, si tens ganes de predre-hi el temps una estona cada dia
Sí, mola
No
Millor ves al Tuenti
Amb Tweeter ja fas

dijous, 2 de setembre de 2010

Al mar



Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.

Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.