Lectura pausada contra rapidesa. Elaboració contra espontaneïtat. Reflexió contra víscera. Concentració contra frivolitat. Portàtil (ordenador) contra mòvil (telèfon). Puto Blogger.
M'ho hauré de pensar millor, però no veig futur, ja no en aquest blog, sinó al blog com a mitjà de comunicació. Per a lectura pausada tenim els diaris digitals, per a comunicació ràpida tenim Twitter. No trobo el forat que se suposa omplen els blogs.
Algú té alguna idea al respecte?
dilluns, 4 de juliol del 2011
dilluns, 9 de maig del 2011
Devotion
En Diamantidis és un digníssim hereu de Papaloukas. Està al podi dels 3 millors bases de la primera dècada del segle XXI, juntament amb Sarunas Jasickevicius i el mateix Theodoros.
La final més justa hagués estat Panathinaikos-Barça, perquè sens dubte Madrid i Montepaschi no han demostrat nivell per a disputar la Final Four. Una llàstima, sobretot perquè tenia entrades que vaig haver de malvendre...
Avui mateix, s'ha confirmat la desfeta de LA, per quasi 40 punts i amb la sèrie 4-0. Sincerament, difícilment es veuen a la NBA partits de la intensitat del Maccabi-Panathinaikos d'avui, però sobretot amb propostes de basket diferents i interessants a la vegada.
El pick&roll central de Diamantidis no el sap defensar el 99% dels jugadors NBA (recordeu com USA va perdre una semifinal del mundial contra Grècia, oi?). Cap equip NBA té la riquesa tàctica que vèiem a cada sacada de fons de la final (i de bona part del Top 16).
L'NBA és espectacle, físic i una mica de tècnica; però de fonaments, intel·ligència i control se'n veu poc. Vosaltres escolliu. Jo em quedo amb l'Euroleague.
La final més justa hagués estat Panathinaikos-Barça, perquè sens dubte Madrid i Montepaschi no han demostrat nivell per a disputar la Final Four. Una llàstima, sobretot perquè tenia entrades que vaig haver de malvendre...
Avui mateix, s'ha confirmat la desfeta de LA, per quasi 40 punts i amb la sèrie 4-0. Sincerament, difícilment es veuen a la NBA partits de la intensitat del Maccabi-Panathinaikos d'avui, però sobretot amb propostes de basket diferents i interessants a la vegada.
El pick&roll central de Diamantidis no el sap defensar el 99% dels jugadors NBA (recordeu com USA va perdre una semifinal del mundial contra Grècia, oi?). Cap equip NBA té la riquesa tàctica que vèiem a cada sacada de fons de la final (i de bona part del Top 16).
L'NBA és espectacle, físic i una mica de tècnica; però de fonaments, intel·ligència i control se'n veu poc. Vosaltres escolliu. Jo em quedo amb l'Euroleague.
dissabte, 16 d’abril del 2011
Engegar un negoci
Mai havia estat tant difícil engegar un negoci. I us dic que el principal problema NO és la paperassa legal. Quasi diria que aquesta és la part senzilla.
Tu tens una idea. Clara i diàfana. Però necessites d'experts que t'ajudin a preparar un bon envoltori. I aquí és on t'estrelles. Una vegada i una altra.
Gent que diu que es guanya la vida fent la feina que fa. I de fet sembla que se la guanya bastant bé. Però no pot respondre dues preguntes seguides amb una mica de contingut. I et fa l'efecte que t'estampes contra una paret. Perquè necessites ajuda. I pagues per ella.
Així que la conclusió és la que ja sabíem: si necessites alguna cosa, si necessites fer res, FES-T'HO TU!
Tu tens una idea. Clara i diàfana. Però necessites d'experts que t'ajudin a preparar un bon envoltori. I aquí és on t'estrelles. Una vegada i una altra.
Gent que diu que es guanya la vida fent la feina que fa. I de fet sembla que se la guanya bastant bé. Però no pot respondre dues preguntes seguides amb una mica de contingut. I et fa l'efecte que t'estampes contra una paret. Perquè necessites ajuda. I pagues per ella.
Així que la conclusió és la que ja sabíem: si necessites alguna cosa, si necessites fer res, FES-T'HO TU!
dijous, 31 de març del 2011
A tope
El blog el tinc una mica descuidat aquests dies. Ja em disculpareu però s'estan ajuntant "el hambre con las ganas de comer", i un no pot arribar a tot...
Prometo que a partir del 29/04 això canviarà. Espero que a més pugui actualitzar-lo amb novetats realment interessants.
Això sí, no descarto penjar-vos algun video que pugui trobar, però comentaris extensos sobre política i basket no crec que en faci!
Què cardats estem amb el Barça...demà partit a Grècia...caixa o faixa...i jo amb entrades pagades per la Final 4...
Salut!
Prometo que a partir del 29/04 això canviarà. Espero que a més pugui actualitzar-lo amb novetats realment interessants.
Això sí, no descarto penjar-vos algun video que pugui trobar, però comentaris extensos sobre política i basket no crec que en faci!
Què cardats estem amb el Barça...demà partit a Grècia...caixa o faixa...i jo amb entrades pagades per la Final 4...
Salut!
diumenge, 20 de març del 2011
dilluns, 7 de març del 2011
Un gran anunci: The Independent
Segurament la gent del mundillo ja el conegui (eh, Surroca?), però jo he de dir que gràcies al Risto Mejide he descobert aquesta obra d'art en forma d'anunci:
Una delícia que ens fa pensar en que si fem tot el que s'espera de nosaltres, només aconseguirem ser un més de tants. Pensament crític, iniciativa i a vegades una mica de falta de cura ens poden portar problemes; però a la llarga ens faran destacar.
Algú deia que: si quan parles ningú es molesta, és que no has dit res.
Una delícia que ens fa pensar en que si fem tot el que s'espera de nosaltres, només aconseguirem ser un més de tants. Pensament crític, iniciativa i a vegades una mica de falta de cura ens poden portar problemes; però a la llarga ens faran destacar.
Algú deia que: si quan parles ningú es molesta, és que no has dit res.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Emilio Duró: bé i malament
No fa massa em van recomenar que mirés una xerrada d'Emilio Duró, i així ho vaig fer. Era una xerrada de quasi una hora i mitja a una trobada de comerciants a Galícia. Voldria fer-ne alguns comentaris al respecte.
La primera sensació és que assisteixes a un monòleg del Club de la Comedia. Unes bromes per aquí, uns tòpics per allà. La suma de Pocholo i Núñez en acció. Fan falta uns minutets per veure que hi ha quelcom més.
Entre frases que ens demanen que ens prenguem la vida amb optimisme i alguna recomanació de com fer-ho, s'amaguen barbaritats de l'alçada d'un pi.
1a: la vida va començar en una bactèria fa 120.000 milions d'anys. Poc més a dir tinc que la Terra té entre 4.500 i 5.000 milions d'anys, i l'Univers s'estima que en té uns 15.000 milions. No anem bé. Ni comentar les tonteries que diu al respecte de l'evolució del gènere humà.
2a: la física quàntica diu que no existeix una realitat (amb un interessant incís on comenta que necessitaria més temps per explicar aquesta teoria). Es basa en la película "Y tu qué sabes", una petita bazofia pseudo-científica que juga amb el desconeixement de l'espectador i que, en poques paraules, és una successió de mentides. Emilio Duró s'atreveix a posar un tall on es menciona l'experiment de Masaru Emoto, que no ha resistit les mínimes comprovacions que se li demanen a un experiment suposadament científic.
Voler recolzar un discurs de caire motivador (i, per tant, necessàriament basat en sentiments) amb dades científiques errònies o simplement falses, no només és un error, sinó que suposa una manca de rigor que et desposseeix de tota credibilitat. I m'és igual on ha treballat el Sr. Duró i tots els diners que hagi pogut fer.
Ara bé, val la pena escoltar-lo (una vegada), riure una estona, i pensar que segurament hauríem de viure el dia d'avui alegrant-nos de la sort que tenim de viure'l.
La primera sensació és que assisteixes a un monòleg del Club de la Comedia. Unes bromes per aquí, uns tòpics per allà. La suma de Pocholo i Núñez en acció. Fan falta uns minutets per veure que hi ha quelcom més.
Entre frases que ens demanen que ens prenguem la vida amb optimisme i alguna recomanació de com fer-ho, s'amaguen barbaritats de l'alçada d'un pi.
1a: la vida va començar en una bactèria fa 120.000 milions d'anys. Poc més a dir tinc que la Terra té entre 4.500 i 5.000 milions d'anys, i l'Univers s'estima que en té uns 15.000 milions. No anem bé. Ni comentar les tonteries que diu al respecte de l'evolució del gènere humà.
2a: la física quàntica diu que no existeix una realitat (amb un interessant incís on comenta que necessitaria més temps per explicar aquesta teoria). Es basa en la película "Y tu qué sabes", una petita bazofia pseudo-científica que juga amb el desconeixement de l'espectador i que, en poques paraules, és una successió de mentides. Emilio Duró s'atreveix a posar un tall on es menciona l'experiment de Masaru Emoto, que no ha resistit les mínimes comprovacions que se li demanen a un experiment suposadament científic.
Voler recolzar un discurs de caire motivador (i, per tant, necessàriament basat en sentiments) amb dades científiques errònies o simplement falses, no només és un error, sinó que suposa una manca de rigor que et desposseeix de tota credibilitat. I m'és igual on ha treballat el Sr. Duró i tots els diners que hagi pogut fer.
Ara bé, val la pena escoltar-lo (una vegada), riure una estona, i pensar que segurament hauríem de viure el dia d'avui alegrant-nos de la sort que tenim de viure'l.
dilluns, 7 de febrer del 2011
80, 90, 100, 120...pesats!
Fa un temps que no dic res polèmic en aquest blog. Ja és hora.
Convergència vol desfer la variabilitat de velocitat en alguns trams propers a la ciutat de Barcelona. Aquesta és una discussió absurda.
1r: ningú anava a 80. Bé, sí...quan arribava al radar...
2n: està demostrat que anar a menys velocitat disminueix la sinistralitat i la gravetat dels accidents.
3r: anar a 80 quan no hi ha ningú a la carretera puteja, com també puteja haver d'esperar als semàfors en vermell.
4t: a 80km/h un trajecte de 50km dura 37,5min, a 100km/h en trigues 30min. Ens discutim per això?
5è: un partit el qual com a major promesa electoral tenia l'enretirada de la velocitat variable, o bé té poques idees o bé no sap on es fica.
Si la reforma de la llei del tabac (o antitabac) s'ha fet per a protegir la salut pública dels ciutadans, no té cap sentit aprovar-ne una que l'empitjora. O també enretirem la llei antitabac?
Convergència vol desfer la variabilitat de velocitat en alguns trams propers a la ciutat de Barcelona. Aquesta és una discussió absurda.
1r: ningú anava a 80. Bé, sí...quan arribava al radar...
2n: està demostrat que anar a menys velocitat disminueix la sinistralitat i la gravetat dels accidents.
3r: anar a 80 quan no hi ha ningú a la carretera puteja, com també puteja haver d'esperar als semàfors en vermell.
4t: a 80km/h un trajecte de 50km dura 37,5min, a 100km/h en trigues 30min. Ens discutim per això?
5è: un partit el qual com a major promesa electoral tenia l'enretirada de la velocitat variable, o bé té poques idees o bé no sap on es fica.
Si la reforma de la llei del tabac (o antitabac) s'ha fet per a protegir la salut pública dels ciutadans, no té cap sentit aprovar-ne una que l'empitjora. O també enretirem la llei antitabac?
dijous, 3 de febrer del 2011
Blogger...Wordpress...
Tot i que és possible vincular el domini blogspot amb el Twitter (mitjançant Twitterfeed), he de dir que:
1-És una merda dependre d'un 3r software.
2-La visualització del blog és lamentable, comparat amb el que ofereix WordPress.
Per tant, si blogger no es posa les piles, m'estic plantejant seriosament obrir un nou blog amb WordPress. Em sap greu perquè aquest blog té 3 anys de vida (és ancià en l'univers 2.0) i hi ha posts als que li tinc un cert apreci.
Què creieu? Us agrada com apareix el blog quan el mireu pel mòbil? Canvio o no canvio?
1-És una merda dependre d'un 3r software.
2-La visualització del blog és lamentable, comparat amb el que ofereix WordPress.
Per tant, si blogger no es posa les piles, m'estic plantejant seriosament obrir un nou blog amb WordPress. Em sap greu perquè aquest blog té 3 anys de vida (és ancià en l'univers 2.0) i hi ha posts als que li tinc un cert apreci.
Què creieu? Us agrada com apareix el blog quan el mireu pel mòbil? Canvio o no canvio?
dilluns, 31 de gener del 2011
Are we human?
I did my best to notice
When the call came down the line
Up to the platform of surrender
I was brought but I was kind
And sometimes I get nervous
When I see an open door
Close your eyes, clear your heart
Cut the cord
Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer
Are we human or are we dancers?
Pay my respects to grace and virtue
Send my condolences to good
Give my regards to soul and romance
They always did the best they could
And so long to devotion
You taught me everything I know
Wave goodbye, wish me well
You've gotta let me go
Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer
Are we human or are we dancers?
Will your system be alright
When you dream of home tonight?
There is no message we're receiving
Let me know, is your heart still beating?
Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer
You've gotta let me know
Are we human or are we dancers?
My sign is vital, my hands are cold
And I'm on my knees looking for the answer
Are we human or are we dancers?
Are we human or are we dancers?
Are we human or are we dancers?
dissabte, 15 de gener del 2011
Vamos a venderlo todo!
En un altre nivell, tot i que a anys llum de Glengarry Glen Ross, es sitúa el famós: VAMOS A VENDERLO TODO! No tant profund, però més gamberro.
És difícil motivar els venedors. Són una part imprescindible i a vegades poc cuidada de les empreses. És per on començen i acaben les desgràcies. Per on se'n van i entren els diners. La primera línia de foc. Algú vol feina de comercial?
És difícil motivar els venedors. Són una part imprescindible i a vegades poc cuidada de les empreses. És per on començen i acaben les desgràcies. Per on se'n van i entren els diners. La primera línia de foc. Algú vol feina de comercial?
divendres, 14 de gener del 2011
Glengarry Glen Ross
Un gran tall per analitzar a un curs de vendes. Sens dubte la millor actuació que he vist d'Alec Baldwin. Aquí trobareu la transcripció del guió de l'escena.
Especialment emocionants aquests moments:
- Put that coffee down! Coffee is for closers only.
- I am here on a mission of mercy!
- That watch costs more than your car.
Segurament encara quedin venedors d'aquests. El que és segur és que jo no sóc un d'ells.
Especialment emocionants aquests moments:
- Put that coffee down! Coffee is for closers only.
- I am here on a mission of mercy!
- That watch costs more than your car.
Segurament encara quedin venedors d'aquests. El que és segur és que jo no sóc un d'ells.
dijous, 6 de gener del 2011
Twitterfeed: funciona!
Això fa la feina. Potenciarà el meu blog? Suposo que depén del que hi acabi dient. Espero que sigui interessant/divertit/molest per a tothom!
diumenge, 2 de gener del 2011
Vincular blog amb Twitter
Ara que cada dia estic més a l'entorn 2.0, he pensat que una manera de potenciar la lectura del blog seria que automàticament els escrits que hi faig es publiquin a Twitter.
Però la veritat és que no tinc ni idea de com podria aconseguir-ho...algú de vosaltres sap com fer-ho??
Però la veritat és que no tinc ni idea de com podria aconseguir-ho...algú de vosaltres sap com fer-ho??
Subscriure's a:
Missatges (Atom)