Comentaris d'en Felip Puig de CiU al Parlament, sobre el català d'en Montilla.
Vídeo Parlament
El comentari mostra com de malament porta CiU que un castellano-parlant sigui President de la Generalitat. Però no només això, sinó que el comentari transpira xenofòbia. Tal qual.
No era CiU que defensava allò de "l'ascensor català"? Era una mica com "el sueño americano" de casa nostra. No és el fet que Monti sigui President una demostració que la gent catalana és oberta, respectuosa i acollidora? No és català "qui viu i treballa a Catalunya"?
Ah, clar...els acollim i els hi donem feina, però això que un immigrant sigui President és un gra massa, no?
És la idea extesa entre molts nacionalistes catalans que "si no guanya CiU és perquè Catalunya és ple de gent que no és catalana". M'equivoco?
No puc estar més d'acord amb el comentari que fa en Carod-Rovira (àlies La Morsa). Quin error per part d'en Puig de permetre que des d'ERC li donin consells pro-català!
El comentari reflexa el pensament de CiU? Respón a una estratègia de definitiva autodestrucció? Poden entendre que sense el vot immigrat no tornaràn a guanyar mai més unes eleccions?
Mireu, Montilla no és un gran orador (i menys en català) i tampoc té una personalitat atractiva, ni tant sols és atractiu. Però és un treballador estil "formigueta" que connecta amb bona part de la població.
El seu posat no és de prepotència. És aquest fet el que ha portat al PSC a governar Catalunya i al PSOE Espanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
T'equivoques Miquel (des del meu punt de vista, clar). El desafortunat comentari del Felip Puig no té res a veure amb què agradi o no que el president de la Generalitat sigui un castellanoparlant. Això no és més que l'expressió normal del país que tenim. El greu del cas és que aquest castellanoparlant concret, sent el president el país, no en sap parlar la llengua. El greu és que porta 30 anys cobrant un sou públic (talment com els funcionaris, però aquests sí que ténen el nivell C) i mai fins ara havia tingut temps d'aprendre el català. Això és greu, i trist, i no admet pal·liatius.
Les paraules del Carod són molt sàvies, millor algú que s'esforça per parlar en català, tot i que malament, que algú que no ho fa. Perquè el primer algun dia l'acabarà parlant bé, mentre que el segon ni tant sols l'arribarà a parlar mai. Però és que el què és vàlid per algú del carrer, no ho és per un líder o dirigent. Inclús segons el mateix Carod, que fa pocs mesos criticava una diputada de CiU per haver utilitzat un barbarieme al Parlament, ridiculitzant-la i citant Fabra, tot plegat potser per no contestar la interpel·lació que li havia fet, vés a saber.
Tu mateix escrivies fa alguns dies un post sobre la meritocràcia en el tema de les beques doctorals, perquè no exigir els mateixos mèrits als polítics? Els uns lideraran la recerca, els altres han de gestionar i liderar el país.
Jo vull un president de la Generalitat que sigui capaç de parlar perfectament les dues llengües oficials i, a més, com a mínim una estrangera amb fluïdesa i que n'entengui un parell més. També vull que a part de bon gestor, sigui bon líder. I les formiguetes no en són, de líders. D'acord que potser connecta amb bona part de la població (això sí, treient un dels pitjors resultats de la història del PSC), de fet les enquestes diuen que el segon tret més valorat del president Montilla és que és "normal", però volem que ens mani gent "normal" o volem que ho faci gent "excel·lent"? (I amb aquesta pregunta descarto també alguns dirigents del meu partit)
Primer de tot, dir que no vaig votar al PSC. Segon, per una vegada estic d'acord amb la morsa. No sé si amb 30 anys de viure a un país es pot parlar perfectament la llengua o no..imagino que depèn de la facilitat que tingui la persona per les llengües.Jo porto 2 anys en un altre país i em sembla que si algun dia hi porto 30 anys el parlaré amb fluidesa, però no perfecte, tot i estar forsada a parlar-lo tot el sant dia. Em puc imaginar que si en aquest país, el castellà fos una segona llengua oficial, la primera llengua no la aprendria mai bé del tot. Tot i això, si tingués la nacionalitat del país on resideixo, m'agradaria poder tenir el dret a ser presidenta, si soc prou competent per ocupar el càrrec.No sé que entens per gent "excel:lent", pero jo prefereixo ser governada per gent "normal". Entenent normal com a gent amb la qual m'identifico, que entèn els meus problemes (com pagar la hipoteca, com aconseguir emplenar la nevera, etc...). Crec que el que volen dir les enquestes amb "normal" no es l'antònim d'"excel:lent", sino de "elitista", "distant al ciutadà". Molts "excel:lents" (entenent excel.lent com a persona amb impecable formació, uns grans mèrits professionals, directius d'empreses importants, etc.) no tenen ni idea de que es el que al ciutadà li preocupa, més que res, perquè mai han viscut els problemes en la seva propia pell.
En resum, que em sembla molt bé l'accent del Montilla i que llensi (no tinc c trencada) alguna castellanada de tant en tant..de fet, la major part de la gent ho fa, i es ben normal, perque les dues llengues provenen del llatí i la barreja es facil. El mateix ens passa quan intentem parlar italia, que llansem alguna catalanada o castellanada inconscientment, no?
Hola aventures!
Doncs jo sí que crec que amb 30 anys es pot parlar perfectament la llengua almenys en els discursos escrits i preparats (l'expressió oral espontania és diferent), especialment si has treballat tots aquests anys per l'administració democràtica d'aquest país. D'acord que amb barbarismes, jo mateix en deixo anar a mils, però no és el mateix això que utilitzar paraules que no vénen a tomb, construïr malament les frases, i tampoc tenir una mínima (i dic mínima) pronuncia. Precisament tenint una arrel llatina ambdues llengües em resulta més xocant que no es parli correctament una d'elles. Vull insistir en el fet que el Molt Honorable és el primer treballador del país, no és com qualsevol altre. El fet d'aprendre català l'honora i el fa exemple, cert, però no seria més exemple que s'hi hagués posat abans que li fós indispensable?
A mi la competència lingüística em sembla indispensable en un presidenciable a la Generalitat i també per un president de Diputació o un Alcalde.
Pel què fa a l'antonímia que proposes, potser tens raó quan dius que "normal" s'oposa a "elitista" i no a "excel·lent", jo no ho havia entès així. Per mi està claríssim que el president ha d'entendre els problemes dels seus ciutadans (alerta, les èlits tot i minoritaries també són ciutadans, eh), però ha de tenir la capacitat i la formació per afrontar-los i superar-los, això és el què jo volia dir per excel·lent. Em referia a això que tu has dit amb la frase "m'agradaria poder tenir el dret a ser presidenta, si soc prou competent per ocupar el càrrec". Aquesta competència és el què jo anomenava, potser erròniament, excel·lència. Potser la paraula és meritocràcia.
En fi, que lògicament fem servir mil barbarismes, tant provinents del castellà com, més darrerament, de l'anglès. I els qui som de diferents zones del país tenim dialectes diferents i pronuncies marcades, però en llegir un discurs (que era el cas al que explícitament es referí en Puig) ens preocupem, per correcció, de revisar-lo lingüísticament.
Molen els vostres comentaris...
Bé, un president del govern és un representant. Es rodeja de gestors que li fan la feina. Ell només gestiona la imatge externa d'un govern i, suposo, aporta alguns tocs de personalitat en algun punt que considera crític.
Per exemple, ZP és probable que fos l'únic que cregués que retornar 400€ era una bona idea...però algú es creu que ell marca la política de medi ambient, per exemple?
Què vull dir amb això? Que un president és bàsicament un comunicador/transmissor. I no només és comunicació la parla, sinó també els gestos i els silencis.
Així doncs, la política de meritocràcia que val pel Cap de Grup de Recerca en Òptica Quàntica en Múltiples Dimensions Paral·leles de la UB no val per a un president.
En Monti no és llicenciat. En Monti no és guapo. En Monti treballa sense fer massa soroll. En Monti s'assembla a molts ciutadans.
Personalment prefereixo un president amb més personalitat, com en Pujol o en Maragall, però també prefereixo la "simplicitat" d'en Monti al posat grandiloqüent d'en Mas.
Fixa't Carles, que no parlo d'idees (cosa que tu deus trobar greu), sinó de transmetre alguna idea i, per la raó que sigui, en Monti és capaç, de moment, de rebre recolzament de més gent que en Mas.
Ara a ERC mana un tio grandiloqüent, vaticino canvis...si ni CiU ni ERC es tiren pedres a la seva teulada, com en Felip...
Efectivament, tens raó, m'exalto en pensar en un president només com un transmissor. La meva concepció del què ha de ser un president és molt diferent. D'acord que no liderarà la política de medi ambient, però ha de tenir el país al cap com un tot, per coordinar les polítiques de medi ambient amb les d'obres públiques, i ser capaç d'impulsar determinades àrees. A mi sí que em sembla que la meritocràcia del cap de recerca sí que val per un president, cadascún en les seves competències, és clar.
Però bé, són visions diferents del món i de com han de ser les coses. Si no les tinguessim, senyal que alguna cosa no aniria massa bé...
Per cert... el Montilla va treure menys vots i menys escons que en Mas :p
Per cert 2, tinc un mail d'en Felip Puig contestant a les queixes que se li van transmetre, si el vols te'l reenvio
Per cert 3, jo no vaig votar favorablement en Felip Puig al darrer Congrés (i no va ser l'únic)
Publica un comentari a l'entrada