Agafo els diners que un tercer hauria de pagar. El tercer no garanteix massa liquiditat, però me la pela. Venc els crèdits a una entitat que els "transforma" en atractives inversions per a altres persones, i em guanyo uns bonus de la hòstia.
Com que segueixo donant hipoteques fins al més mangui del barri (per tal de mantenir els meus bonus) passa que:
- El preu de la vivenda puja. Més demanda (tothom veu que el veí compra i acaba comprant), més preu.
Com a corol·lari immediat tenim que:
- El mangui i els veins començen a no poder pagar.
Això fa que les "atractives inversions" perdin seguretat, cosa que crea incertesa. La incertesa és el pitjor per al sistema econòmic que tants bonus ens ha donat.
Com que del primer a l'últim banquer/assessor/desgraciat han buscat els seus bonus fins la mort, la quantitat de diners "incerts" augmenta i les inversions perden més i més valor. Els bancs desconfien els uns dels altres i es posen pegues per tot. Caca de vaca.
Resum; uns desgraciats s'han fet d'or jugant amb els diners dels demés i les empreses des d'on mangaven suporten els deutes (asseguradores, bancs, hipotecàries, etc.) començen a perdre valor. L'estat que ha permés l'esperpent ha de sortir a salvar-les per tal de no enfonsar tot el sistema.
És a dir, la aplicació del lliberalisme extrem a portat a la necessitat de l'intervencionisme extrem. Pel que sembla, no deixaràn que els curs "natural" de l'economia de mercat actúi. En principi, una de les coses bones del capitalisme és que si t'arrisques massa et pots quedar en pilotes, i ningú t'hauria de comprar un pijama...
Què és pitjor: comprar un pijama o comprar-ne diversos milions (i.e., haver d'enfrontar una situació de profunda recessió)??
Algún dia sabrem quants pijames es van comprar els putos brokers a costa de deixar en calçotets al veïns del mangui?
Era il·legal el que feien? Si ho era, no haurien de tornar algún que altre calçotet?
Perdré la meva feina...?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'agrada aquesta reflexió de què el liberalisme a l'extrem ha portat a l'intervencionisme a l'extrem. És una gran veritat. Lo més fotut és com està muntat tot plegat, perquè si el govern deixa caure les entitats (per tant es manté en postures liberals), la crisi seria profundíssima. Això podria ser positiu en termes de reordenació d'un merder de proporcions bíbliques, però al capdavall acaba afectant més al currant de base...
Però és clar que si l'estat posa diners per rescatar entitats, llavors no els té per les prestacions socials...
Total, sigui com sigui pringuem. La pregunta és com minimitzarem les conseqüències?
I la pregunta més important: Pensen fer-hi alguna cosa per evitar que això pugui tornar a passar? Potser tocaria retallar una mica l'ultraliberalisme que ha caracteritzat els EEUU i arrossegat a tants altres i establir un marc legal més ajustadet per les operacions financeres...
Publica un comentari a l'entrada