dilluns, 26 de gener de 2009

Lectura

Llegeixo a La Vanguardia (sento no poder citar l'article ni l'autor) una mena de crítica cap a un fenòmen que ha aparegut recentment a l'escena literària: l'Stieg Larsson i la seva trilogia.

La crítica es centra en la simplicitat i poca credibilitat dels personatges i l'argument. Acaba simplement dient alguna cosa com: "si això és el que volen els lectors massificats, així sigui".

Quina es la meva aportació?

Molts cops haurem sentit, fins i tot dit per mi (rectificar es de savis), que si un llibre el pot llegir qualsevol, serà que no és bona literatura. Bé, potser sigui així, però no ens repeteixen una vegada i una altra que en aquest país (sigui Catalunya o Espanya) la gent no llegeix una merda? No és cert que una de les raons que la gent escrigui i parli amb el cul és perquè no llegeix?

És una mica irresponsable doncs, fer entendre que només és digne i respectable aquell que llegeix Martí i Pol o Edgar Allan Poe. Crec que hem d'agraïr a la literatura massificada el seu paper social. Només que un jove hagi començat per llegir en Larsson (o fins i tot en Dan Brown) i això el digui a un futur a ser d'aquells que sempre tenim un llibre a la tauleta de nit, ja haurà valgut la pena la publicació del llibre.

Si us plau, llegiu. Si comenceu us enganxarà i no parareu mai. I això és el que veuran els vostres fills. I també ho faran ells.

Un diumenge. A la tarda. Tu i la teva parella asseguts a la vostra butaca preferida. No parleu. Un està desxifrant l'enigma d'un assasinat i l'altre vola al llom d'un grifó executant un encanteri que salvarà els elfs de l'atac de vàries hordes de serps de sis caps. Fascinant. Ideal. Només ho heu de provar.

4 comentaris:

jude ha dit...

Completament d'acord.També vaig llegir aquest article de la Vanguardia, sense saber qui era aquest Larsonn (a part de ser un ex-jugador del Barcelona..).
Llegir enganxa, pero crec que es més facil enganxar-s'hi si s'ha fet, o s'ha vist fer,des de petit. A mi, personalment, el plaer que em dona un llibre, no me'l dona una pel.lícula. La tristesa, la nostalgia, el riure, el plorar llegint llibres han estat infinitament més intensos que mirant qualsevol pel.lícula, sense desmereixer el cinema..Llegir es per mi una mica com "escapar" del món real, llegeixes i t'inventes els decorats, les cares dels personatges, les robes, la veu..
M'agrada que hagis escrit precisament això avui, ja que ahir vaig viure exactament aquesta escena.Diumenge a la tarda, a la tele no fan res, -5 graus a fora, asseguts al sofà preferit (o diguem, únic). Pregunta: llegim? I així vaig passar el diumenge a la tarda, en el "Paraíso inhabitado" de Matute, mirant el mon dels adults amb els ulls d'una nena als anys trenta, que veu el seu entorn com un conte de fades, amb nans i gegants i unicornis que es passegen pel pati, en una Espanya a punt d'entrar en una guerra sense sentit.
Així que també us recomano el mateix que el Nietz: llegiu!
Bona setmana a tots!

Mr. Di ha dit...

Dos apunts per la polèmica:

-comparar Martí i Pol i E. A. Poe em sembla una mica desmesurat. Justamentsempre he considerat el poeta Pol com un més dels Larsonn o Brown de la literatura catalana. Apte per a tothom, sense més fons que el visible i que aporta no gaire més que llàgrimes i progressisme barat a una literatura verge de transició.
-No sóc del parer que el llegir pel llegir sigui justificable. Llegir està sobrevalorat.
Llegir és enriquidor si el text és inteligent, si no és una perdua de temps. Ningú dubtaria en dir-ho entre una bona pel.lícula o una de'n Huge Grant. Ara, és cert, que un diumenge a la tarda estar estirat al sofà i veure La boda de mi mejor amigo al costat de la persona que estimes és un plà magnífic, però no cultural, no intel.ligent, no cal valorar-ho.
Prefereixo mil cops escoltr un bon disc, mirar unes fotografies o tornar a veure una peli mil cops vista que llegir un llibre dolent.
Igual que recomano no perdre el temps acabante un llibre si a la plana 60 ja has vist tot el que havia d'aportar-te.
Llegir no és sinònim de res més que de llegir.
Compartir coses diferents amb la persona que estimes pot fer de qualsevol activitat un fet sobrenatural. Senyal de que estàs enamorat. Trobaràs moltes altres coses a fer al sofà, espero que també les afegeixis al post.
Enhorabona. Tens un dels millors regals.

Nietz ha dit...

Un raonament totalment encertat, Mr Di. Llegir segurament està tant sobrevalorat com anar al teatre. Ara bé, aquest raonament el fa qui ha llegit prous llibres i vist prous obres de teatre com per tenir una cultura suficient i, per tant, un cert coneixement de causa. Per qui no té això, jo li recomano començar a llegir, si fa falta, el Tintín (lectura d'alta qualitat, d'altra banda).

No acabo d'entendre què puc arribar a fer al "nostre" sofà. M'ho expliques?

王菲Fay ha dit...

That's actually really cool!!AV,無碼,a片免費看,自拍貼圖,伊莉,微風論壇,成人聊天室,成人電影,成人文學,成人貼圖區,成人網站,一葉情貼圖片區,色情漫畫,言情小說,情色論壇,臺灣情色網,色情影片,色情,成人影城,080視訊聊天室,a片,A漫,h漫,麗的色遊戲,同志色教館,AV女優,SEX,咆哮小老鼠,85cc免費影片,正妹牆,ut聊天室,豆豆聊天室,聊天室,情色小說,aio,成人,微風成人,做愛,成人貼圖,18成人,嘟嘟成人網,aio交友愛情館,情色文學,色情小說,色情網站,情色,A片下載,嘟嘟情人色網,成人影片,成人圖片,成人文章,成人小說,成人漫畫,視訊聊天室,性愛,a片,AV女優,聊天室,情色