dissabte, 25 de setembre de 2010

28 de novembre

Merda. Toca anar a votar en breu. I no sé què fer...

Opcions:

PSOE (no ens enganyem, PSC=PSOE): és la opció amb la que tinc més afinitat (no crec que descobreixi res que no sabíeu), però en Montilla és possible que no tingui el carisma suficient per a ser President. Té qualitats que no es poden obviar (serietat, integritat, voluntat, etc.) però malauradament en moltes ocasions les seves mancances a nivell d'imatge l'han fet semblar i ser pitjor del que és. Internament no s'acaben de posar d'acord i això els perjudicarà, ja que serà difícil donar un missatge clar.

CiU: tot sembla indicar que guanyarà (tornarà a guanyar en nombre de vots i perdrà a l'hemicicle?). Ara mateix representa el canvi, i això és un punt a favor (em ve al cap un tal Obama). Imatge potent i bona oratòria, amb gent capacitada a les seves files. La seva filosofia demòcrata-cristiana, liberal en economia i de socialment de dretes és un pèl antiga i no massa atractiva. No tinc clar si són independentistes o no, i si ho són no em queda clar què proposen per aconseguir-ho. Si no ho són, doncs que ho diguin i en pau. Fallaràn a molta gent si pacten amb el PP (fer-ho a Catalunya seria un crim, fer-ho a Espanya requeriria de boníssimes justificacions).

ERC: fan mandra. És un partit d'egos. Jo m'havia de fer independentista a causa de la sentència de l'estatut, però m'estant fent-m'ho repensar. No em cau bé en Puigcercós. Si us plau, expliqueu quin és el procediment que proposeu per aconseguir la independència. El temps de viure de somnis s'ha acabat.

PP: mediocritat. En el discurs. En les persones. En les idees. En les intencions. Són els únics que no han d'explicar res, perquè no tenen res a explicar. Ara bé, els nassos els tocaran una bona estona.

ICV: almenys algú que parla de sostenibilitat. Si el bi-partit fos possible (PSC-ICV), seria el que jo recomanaria. Falta clarificar l'àrea econòmica. No tinc clar que puguessin mantenir els seus postulats si governessin en solitari. L'Herrera té un carisma limitat i no té fusta de líder, però se'l veu íntegre que ja és molt. Falta que la gent de darrere demostri per què estan allà. No tinc clar què fan, què diuen ni qui són o d'on surten.

Ciutadans: baix nivell. Pretensions nul·les. Missatge negatiu. Qualitat imaginària. Discurs irracional. Possibilitats evanescents.

Laporta (a qui coi li importa el nom del seu partit?): va vinga, torna cap a casa que pendras mal.

Carretero (idem): desaparegut en combat?

Partit Antitaurí: ja han fet l'agost.

Escons insubmisos: no descartable.

Vot nul: com funciona?

Vot en blanc: quin n'és l'efecte?

Abstenció: poc democràtic. És el vot de la mandra, del descontent o de la idea profunda i no representada. L'últim recurs, que dissortadament no té cap efecte però potser sí valor.

4 comentaris:

Carles Oriach ha dit...

Això del vot nul i el vot en blanc són preguntes retòriques o interrogatives de debò?

No comento la resta, que ja saps per on tiro jo :p

Nietz ha dit...

Interrogatives 100%. Sí sé com generar un vot nul o en blanc, però no sé com es contabilitzen. M'ho expliques please?

Carles Oriach ha dit...

El vot nul simplement es compta com a tal i es mira sii la suma total de vàlids+nuls és igual a vots emesos, però no influeix en res a la distribució posterior d'escons. Simplement es separen els nuls dels vàlids i és sobre la base d'aquests últims que es procedeix a fer l'adjudicació d'escons.

Un vot en blanc, en canvi, és un vot vàlid, i per tant computa. Entre tots els vots vàlids a cada circumscripció es sol marcar un llindar (si no vaig errat aquí és un 3% per Corts i Parlament i un 5% per municipals) que les candidatures han de superar. Entre les candidatures que superen el llindar es reparteixen els escons segons la regla d'Hondt, on els vots en blanc, al ser un vot que no va a una candidatura, ja no valen per a res. Així doncs, els vots en blanc modifiquen el nombre de vots a candidatura necessaris per a superar aquest llindar: a més vots en blanc, més vots necessita una candidatura per a superar el llindar. Si hi ha més candidatures per sobre, els escons es reparteixen entre més.
Un cas interessant és el de C's a les últimes eleccions al Parlament: Van superar el 3% a la circumscripció de Barcelona per molt poc. Amb uns quants vots en blanc més no l'haurien superat i aquests 3 diputats s'haurien repartit entre altres candidatures (no sé quines, hauriem de mirar la regla d'Hondt a qui els assignaria).

No sé si s'ha entès...

Nietz ha dit...

Més clar que l'aigua...gràcies Carles!