Lectura pausada contra rapidesa. Elaboració contra espontaneïtat. Reflexió contra víscera. Concentració contra frivolitat. Portàtil (ordenador) contra mòvil (telèfon). Puto Blogger.
M'ho hauré de pensar millor, però no veig futur, ja no en aquest blog, sinó al blog com a mitjà de comunicació. Per a lectura pausada tenim els diaris digitals, per a comunicació ràpida tenim Twitter. No trobo el forat que se suposa omplen els blogs.
Algú té alguna idea al respecte?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No sé si el plantejament que fas és ben bé el correcte. Hi pensaré, però t'he de dir que jo també m'he fet aquesta mateixa pregunta.
Però el blog (=continguts) és la ofnt primària d'informació. El tweet és el canal de comunicació secundari de la fonta primària.
El blog poden ser apunts ràpids que demanen vàries línies, que es poden escriure gairebé d'una sola tirada. També pot contenir articles d'opinió que demanen revisió reiterada.
Al menys jo de moment ho faig així al meu blog. I segueixo dien que "jo sóc jo, les meves circumstàncies, i el meu blog" i en una versió extesa veure http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2009/jo-circumstancies-arxiu-web-xarxes-socials-reflexions-20-primaverals.html
Benvolgut Miquel,
Certament un blog supera les possibilitats de twitter pel que fa a profunditat, reflexió i durada (un tuit és efímer).
El problema que a mi se'm presenta és el següent: quin mitjà fer servir preferentment? Jo, com molts altres, tinc una feina de 8-20h, però m'agrada/necessito airejar les meves opinions/provocacions/bajenades al món. És una necessitat prescindible, però que tots els que estem d'una manera o altra en el 2.0 tenim.
És per això que em "preocupa" Google+. És per això que em procupa el futur del meu blog. En aquests moments escric des de l'iPhone, i crec que el meu futur comunicatiu passa per aquí. Si necessito sentar-me davant de l'ordinador per fer una entrada al blog, estic deixant de fer altres coses (tot és escollir a la vida). Aquest és el motiu pel que em plantejo el canvi a WordPress, que sí està ben adaptat a dispositius mòbil.
En aquests moments el twitter és el meu mitjà #1, i a una certa distància s'hi troba el blog...malauradament!
Hi seguiré pensant.
Miquel.
Publica un comentari a l'entrada