dilluns, 15 d’octubre del 2007

Al·lopècia genital: catarsi

Esperpèntic. Lamentable. Execrable. Nauseabund. Abominable. Tremebund.
Als serveis masculins hi podem trobar un espectacle digne de qualsevol dels adjectius anteriors: l'al·lopècia genital.

Aquest espectacle consisteix en la troballa d'apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen les parts nobles dels varons de la raça humana, o cuir collonil, si us agrada més.

D'entrada podria semblar normal que aquests pèls també caiguin quan els toqui, però trobar-te'n varies desenes en un mateix urinari no en fa una experiència captivadora, diguéssim.
A més, aquesta realitat podria crear una situació del tot tragi-còmica:
Imagineu-vos que entreu a un urinari públic simultàniament amb alguns congèneres masculins i enfileu el vostre camí cap aquella tassa que heu escollit (cosa que no representa una decisió fàcil: massa a prop de la sortida, massa lluny de la pica, el del mig no m'agrada, etc.) tot descordant
afanyosament i alegrement el vostre cinturó i cremallera, respectivament. Observeu els congèneres fent el mateix.
Aleshores, quan arribeu a la tassa, us n'adoneu de la presència d'un excès de cuir collonil que us provoca un esglai intern, un espant sobrecollidor. Heu de canviar de tassa. Però no oblidem els congèneres. Ells també senten el mateix.
Així, es genera una situació en la que diversos varons es passegen per un urinari públic amb el membre a la mà tot cercant una tassa lluire de pèl genital.

És una imatge esgarrifosa.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Collons Nietz, ja veig que allà als serveis públics de Terrassa els fa falta una inversió en higiene... jejeje.

lego.