dimecres, 14 de maig de 2008

Almost heaven

Avui hi ha primàries a West Virginia, estat famós per la cançó Country Roads, pura imatge USA.

Com ve sent habitual, "salvo debacle", no es decidirà res. Barack mantindrà el seu avantatge envers Hillary. L'intel·lectual negre contra la blanca treballadora. L'innocència contra la solvència contrastada. Pin i Pon, Banner i Flappy, Epi i Blas, Tip i Coll.

Inseparables però complementaris, el Ying i en Yang. Un força les llàgrimes i exagera les seves vivències, qui no ho ha fet mai?
L'altre intenta defensar un passat curiós, barrejat entre personatges més aviat psicodèlics; qui no té res a amagar?

La pregunta és: de qui us fiarieu més? O a l'inrevés, qui no us fa bona espina?

La seva lluita (imagineu en Pin i Pon lluitant, apassionant) pot fer guanyar el guerrer de les patates fregides, altrament conegut com John McCain. A mi és aquest el que em fa mala espina. Està jegut al sofà de casa veient com en Banner i en Flappy es barallen per una castanya, podrida, i ell té crispetes cobertes de mantega i sucre.

No valdria la pena prendre una decisió i deixar de cedir terreny al marine? Penseu que aquest tio aplica "Códigos Rojos" a discreció, i no és tant tou com en Nicholson per reconeixe-ho en un tribunal, ni de guerra ni de hòsties. Al loro!

Lo bueno, si breve, dos veces bueno.