Parlem de bàsquet

La final de la Lliga ACB ja va 0-2, el Barça està contra les cordes. Però el que passa és que el TAU és millor equip.

1r partit: Splitter ens va fulminar. Va desplegar una infinitat de solucions al pal baix. Va treure avantatges de tots els 1x1 que es va jugar. O bé llançava a cistella (amb porcentatges boníssims), o bé treia la pilota a l'exterior, on esperaven els companys per a llençar o penetrar sense massa oposició. Cap pívot del Barça va ser capaç d'aturar-lo, o de presentar-li algun problema defensiu almenys. Marconato està fent un final de lliga bastant dolent, i Kasun segueix a la seva línia...lamentable. Fran "mononeuronna" -5 de valoració. No tenim pívots i el TAU ho sap, el segon partit no va ser massa diferent.

2n partit: el Barça no va poder mai avançar-se al marcador. El TAU va controlar perfectament el partit. La defensa sobre Splitter va millorar lleugerament, però a l'exterior estaven Teletovic i Rakocevic amb la canya preparada. Teletovic posseeix una técnica de llançament que ratlla la perfecció. En aquest segon partit va aparèixer Pete Mickeal, una bèstia de la natura que pot jugar de cara i d'esquena. El Barça no té cap jugador exterior capaç de parar-lo. El TAU va demostrar tenir un quintet (per no dir un octet) superior jugador per jugador al Barça, però és que a més saben perfectament al que juguen. Prigioni va controlar el joc a plaer. Rakocevic ansiós (com sempre) però efectiu. Mickeal sensacional. Teletovic ficant-la quan feia falta. Splitter no va anotar tant, però va copsar l'atenció de la defensa i va jugar de manera molt intel·ligent. El control del rebot va ser vasc. Fins i tot el McDonald ens va fer mal.

Res més a dir. Quan un equip juga tant bé, i el teu fa el que pot i perd, no s'han de buscar raonaments rars. De moment, guanya el millor.

Comentari a banda es mereixen els playoffs a 3 partits. La decisió va ser presa pels mateixos equips ACB, amb el que ni Madrid ni Penya tenen dret a queixar-se massa.

És lamentable que el mateix món del bàsquet no cregi que el seu esport és suficientment potent com per enganxar a l'audiènica en una sèrie llarga. És per això que a les notícies parlen abans de tennis, golf, hockey patins i handbol. Qui mana creu que el bàsquet és un esport de segona, i això és el que s'acaba transmetent a l'exterior.

Jo no conec cap esport on a cada acció hi hagi gestos tècnics per analitzar, on la tècnica i el conexiement del joc siguin tant importants, on s'aplaudeixin fets que passen unes 80 vegades per partit (cada cistella). Un esport plàstic, físic, tàctic, psicològic. Potser el tennis s'acosta, però entenc que a molts se'ls faci llarg. El problema del golf és que el juga gent amb panxa i fumant puros, com el mus.

Si ni la gent que decideix creu que el bàsquet és el millor esport del planeta, no hi ha res a fer.