Emilio Duró: bé i malament

No fa massa em van recomenar que mirés una xerrada d'Emilio Duró, i així ho vaig fer. Era una xerrada de quasi una hora i mitja a una trobada de comerciants a Galícia. Voldria fer-ne alguns comentaris al respecte.

La primera sensació és que assisteixes a un monòleg del Club de la Comedia. Unes bromes per aquí, uns tòpics per allà. La suma de Pocholo i Núñez en acció. Fan falta uns minutets per veure que hi ha quelcom més.

Entre frases que ens demanen que ens prenguem la vida amb optimisme i alguna recomanació de com fer-ho, s'amaguen barbaritats de l'alçada d'un pi.

1a: la vida va començar en una bactèria fa 120.000 milions d'anys. Poc més a dir tinc que la Terra té entre 4.500 i 5.000 milions d'anys, i l'Univers s'estima que en té uns 15.000 milions. No anem bé. Ni comentar les tonteries que diu al respecte de l'evolució del gènere humà.

2a: la física quàntica diu que no existeix una realitat (amb un interessant incís on comenta que necessitaria més temps per explicar aquesta teoria). Es basa en la película "Y tu qué sabes", una petita bazofia pseudo-científica que juga amb el desconeixement de l'espectador i que, en poques paraules, és una successió de mentides. Emilio Duró s'atreveix a posar un tall on es menciona l'experiment de Masaru Emoto, que no ha resistit les mínimes comprovacions que se li demanen a un experiment suposadament científic.

Voler recolzar un discurs de caire motivador (i, per tant, necessàriament basat en sentiments) amb dades científiques errònies o simplement falses, no només és un error, sinó que suposa una manca de rigor que et desposseeix de tota credibilitat. I m'és igual on ha treballat el Sr. Duró i tots els diners que hagi pogut fer.

Ara bé, val la pena escoltar-lo (una vegada), riure una estona, i pensar que segurament hauríem de viure el dia d'avui alegrant-nos de la sort que tenim de viure'l.