dilluns, 10 de març de 2008

Democracia...

ZP guanya. Rajoy perd. Duràn empata. L'amic de la morsa perd, molt. El ciclista perd, però no se n'adona. Llamazares marxa, no té més opció. El DNI ve, i els ciutadans no surten.

La Llei D'Hont no s'acaba d'entendre, algú me la explica?

4 comentaris:

Carles Oriach ha dit...

Fàcil! XD

Agafa tots els vots emesos i treu-ne els nuls. Amb la resta (blancs inclosos) fés percentatges. Tot aquell que no arriba al mínim (no sé si a les generals és un 3% o un 5%) el fas fora. Ara treu també els blancs. Amb el què et queda vés dividint el número de vots primer entre un, després entre dos, tres, quatre... fins al número de diputats a assignar. I amb les quantitats restants, queda't amb els números més grans (tants números com diputats a assignar a cada circumscripció electoral).
Un exemple pràctic: Girona (6 diputats).
PSC 131.008 (39.51%)
CiU 90.376 (27.26%)
ERC 43.839 (13.22%)
PP 40.327 (12.16%)
ICV 10.627 (3.20%) fora si suposem límit 5%

PSC 131.008 65504 43669
CiU 90376 45188 30125
ERC 43839 21919 14613
PP 40327 20163 13442

Si d'aquí agafem les 6 quantitats més elevades veiem que entren, per aquest ordre: el primer candidat del PSC, el primer de CiU, el segon del PSC, el segon de CiU, el primer d'ERC i el tercer del PSC.

No sé si m'he explicat gaire.

Ho trobaràs fet també a: http://www.elecciones.mir.es/generales2008/i_visita8.html

Carles Oriach ha dit...

És com dir que de la llista que votes, al primer candidat li dónes un vot, al segon 1/2 vot, al tercer 1/3 de vot i successivament. Després entren els candidats més votats que passin el tall del 3-5%

Nietz ha dit...

És una llei justa?

Carles Oriach ha dit...

Depèn. És una llei pensada per afavorir el partit més votat a cada circumscripció i "castigar" els més petits. La idea principal és evitar bloquejos en l'impuls de lleis de manera que no s'eternitzen les decisions. No és directament proporcional (per tant punt d'injustícia) però afavoreix l'eficiència, que no eficàcia, legislativa de manera que el Congrés es pugui bellugar més ràpidament.
Un repartiment d'escons estrictament proporcional amb circumscripció única només debilita PP, PSOE i PNB, i afavoreix IU, ERC i UPyD. La resta es queden igual, de manera que la política de pactes es podria eternitzar.
A més la circumscripció única bloqueja la representativitat de determinats territoris, cosa que també seria injusta.

Si la meva opinió importa a algú, jo apostaria per donar molt més poder al Senat i utilitzar realment el joc de doble càmera: un congrés de circumscripció única i representació proporcional i un Senat de representació territorial.