M'interessa molt el debat sobre els límits de la llibertat de premsa. Però d'això ja se n'ha escrit prou. Una de les qüestioms ara seria: algú es creia de debó que la diplomàcia internacional era diferent al que surt a la documentació filtrada?
Inocents aquells que esperaven bona fe de tota la flota de diplomàtics repartits pel món.
La meva admirada M...ella sí era de fiar! En Fleming era l'innocent... En Goldfinger era un aficionat al costat d'en Putin, i el Dr. No un autèntic xixarel•lo si el posem al costat d'Ahmadineyad. I en Chavez? Bé, potser aquest s'apropa més al Dr. Maligno (haureu vist Austin Powers?).
Quin perill representen unes revelacions que només aporten els detalls de quelcom que tothom sap (incloent-hi els que hi participen) que és un joc obscur? Quina diferència hi ha entre aquestes filtracions i el safreig? A algú li importa el que Aznar li diu a l'ambaixador dels USA a taula?
Ara, para l'orella i escampa, que veuràs com et persegueixen les multes d'aparcament.
Per altra banda, en cap moment es dubta de la veracitat de les informacions. S'està crucifixant al missatger.
Aquí el culpable és el subnormal que deixa a l'abast de qualsevol una informació que el seu país considera de màxim secret. Aquest no té cabuda ni al camarot dels germans Marx.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada